divendres, 6 de desembre del 2013

EL ASOMBROSO CASO DE POMPONIO FLATO d' Eduardo Mendoza

Eduardo Mendoza va néixer a Barcelona l'any 1943. És un escriptor català en llengua castellana amb una reconeguda trajectòria de publicacions: La verdad sobre el caso Savolta guardonat amb el Premio de la Critica, La ciudad de los prodigios, La cripta embrujada etc i el 2008  El asombroso caso de Pomponio Flato amb el premi Terenci Moix i Pluma de Plata a la Feria del Libro de Bilbao.
Els tertulians del nostre club l'han considerat com una novel·la policíaca amb un to totalment satíric. Alguns l'han titllat de divertida però també d'irreverent. Es destaca en tot moment que no pretén ser un fet històric sinó que paròdia personatges rellevants de la cultura cristiana.
S'ha fet un recorregut per tots aquells episodis que han cridat més l'atenció tot recreant-ne els detalls. S'ha observat que al llarg del llibre surten les figures del pessebre tot representant un personatge en la novel·la. Evidentment en Pomponio era el caganer.
També s'ha comentat que hi ha fragments amb al·lusions que podrien referir-se a l'actualitat: la corrupció dels dirigents i el brot independentista que sorgeix.
Ha agradat l'agilitat narrativa de l'autor i el llenguatge ple de matisos que utilitza. S'ha definit el llibre com a divertit, per passar l'estona. 
El personatge més valorat pels tertulians per anar a sopar ha estat Apolo mentre que Pomponio s'ha considerat un pobre romà que buscant les aigües miraculoses quasi bé perd la salut.
Per acabar s'ha  puntuat el llibre amb un 6'42.

dijous, 7 de novembre del 2013

L'ÒMNIBUS DE LA MORT: PARADA FALSET Toni Orensanz

Toni Orensanz és periodista i guionista. És col·laborador habitual del diari La Vanguardia i de nombrosos mitjans locals i nacionals.
El club de lectura ha iniciat la tertúlia de L'òmnibus de la mort: parada Falset amb molt de respecte al ser un tema, encara avui, difícil de tractar. Els tertulians han destacat l'interès per l'obra però també han manifestat que se'ls ha fet difícil llegir-lo. Esperaven trobar-se davant una novel·la d'acció, fet que els ha provocat la sensació de manca de dinamisme  fins arribar al desenllaç de l'obra . En la valoració de la lectura ha sorgit el terme periodisme d'investigació destacant, precisament, la minuciosa tasca que du a terme Toni Orensanz per esbrinar  qui eren els causants de les accions que ens relata i com van transcórrer. És remarca molt la imparcialitat del mateix autor en el desenvolupament de l'obra, sobretot tenint en compte que familiarment s'hi veu implicat.
La majoria de tertulians opinen que l'objectiu del llibre és clar i per això passa de puntetes per damunt les històries paral·leles que es troben en la trama del llibre.
Es comenta també fins quin punt és necessari, convenient o desitjable treure a la llum "allò que va passar". Les interpretacions són diverses, per uns és necessari poder-ne parlar obertament i deixar de banda els silencis. Altres entenen els silencis de les famílies perquè  significa reviure uns fets que els van marcar tot i ser infants i més quan es viu en un poble on es poden creuar cada dia pel carrer.
Ha cridat l'atenció el personatge de Fresquet i tots els girs de la seva  personalitat. El seu fill el considera un home just, que volia justícia social però els tertulians el qualifiquen com un vividor, un eixelebrat,  just segons la seva justícia, sense ideals...es comenta que el final d'aquest personatge havia de ser a la Resistència francesa i no atracant Ajuntaments i dependències municipals com un vulgar delinqüent.
S'ha demanat als lector una paraula  que defineixi el llibre i han sorgit les següents: difícil, dur, pedra, llosa, justícia hipotètica, clar i imparcial.
El que més ha agradat del llibre és precisament la imparcialitat de l'autor i la valentia per tirar endavant la investigació malgrat trobar involucrats membres de la seva família.
S'ha puntuat el llibre amb un 6'6

dimecres, 25 de setembre del 2013

SEDA d' Alessandro Baricco

Alessandro Baricco és un dramaturg i periodista italià nascut a Turí el 1958. Llicenciat en Filosofia, ha impartit classes d’escriptura creativa i ha guanyat el Prix Médicis, entre d’altres guardons. És un dels exponents de la narrativa italiana contemporània traduït arreu del món. Baricco es va convertir en un fenomen literari mundial amb la publicació de la novel·la Seda(1996).
Seda és definit com un llibre que està entre el món real i l’oníric. Els lectors del nostre club de lectura l’han catalogat més com un relat curt on els personatges no estan del tot definits que apareixen i desapareixen en la trama. El mateix Baldevieu  arriba al poble sense saber d’on ve i com hi va a parar. Aparentment també desapareix per una juguesca contra ell mateix.
Els tertulians veuen a Hélène com una dona molt intel·ligent que copsa el nou amor del seu marit des del primer viatge. Al llarg de l’obra manté la flama del seu amor vers ell desencadenant una suplantació d'identitat quan escriu una carta on expressa els seus desitjos amorosos  com si fos la noia que viu a orient.
Entre els personatges destaquen:  Madame Blanche i la noia de trets occidentals. Dos personatges enigmàtics, que no se sap com han arribat una a França i l’altre al Japó, sobre les quals giren els  esdeveniments.
Ens hem centrat en el tema de l’obra i ens hem passejat des dels llibres de viatges fins a  la història d’amor. Un dels tertulians manifesta que el tema central del llibre és precisament la lluita entre l’amor platònic i l’amor real. El protagonista Hervé pensa en la noia occidental que viu a Japó, amor platònic,  i la seva esposa Hélène pensa en ell, amor real.
 L’estructura de l’obra amb capítols molt breus i concisos ha agradat molt a tots els lectors. La brevetat de paraules i la grandesa de sentiments que desprèn  contrasten contínuament al llarg de tota l’obra. S’ha comentat també la reiteració d'un fragment quan expressa el recorregut de cada viatge. Per alguns tertulians és un recurs literari que expressa la durada i la complexitat del mateix viatge i per altres és un recurs innecessari per fer transcórrer l’acció.
 En general ha agradat el llenguatge concret i lacònic que utilitza per expressar l’acció molt ràpida en unes ocasions i amb molta calma en d’altres. Utilitza frases curtes i moltes pauses. Baricco s’expressa en un to delicat fins i tot poètic al llarg de tota l’acció alhora que subtilment intercala trets humorístics com la construcció d’un claustre de forma arrodonida perquè l’arquitecte és espanyol, Juan Benítez, conegut per construir places de braus. Això si, el centre del claustre ha de ser un jardí.
 La valoració final que se li ha donat al llibre és de 6’96 punts.

                        


LOS VAGABUNDOS DE LA COSECHA de John Steinbeck

L'any 1936 John Steinbeck va publicar una sèrie de reportatges al The San Francisco News sobre els camperols que van haver d'emigrar per culpa de la sequera que va devastar l'oest mitjà nord-americà. El país patia La Gran Depressió i unes 150 mil persones vagaven per Califòrnia per trobar feina de temporers. Aquest reportatges són els que donen títol al llibre "Los vagabundos de la cosecha".
Hem iniciat la sessió del club de lectura comentant que el llibre mostrava molta misèria, molta tristor, moltes mosques i molts fills. En certa manera hem intentat fer un retrocés en la història del nostre país i buscar un paral·lelisme amb la immigració que va rebre Catalunya els anys 50-60. Aquesta població que va rebre s'agrupava al voltant de les grans ciutats en concentracions de barraques i amb unes condicions similars a les que ens descriu Steinbeck en el seu llibre. Algun tertulià també s'ha referit als campaments de refugiats de guerra on la precarietat de la situació i el temps d’estada  van minant la dignitat de la persona,  quedant-se atònita i sense poder fer res.
S'ha incidit molt en el nombre de fills de les famílies quan hi ha tanta misèria, en com viuen la mort dels seus fills per malaltia i per les  males condicions sanitàries. La tertúlia ens condueix un cop mes cap al debat sobre la dignitat humana, l'ètica social i els sistemes d'explotació dels grans empresaris.
La idea que se n’ha extret ha estat que la precarietat d'aquest tipus de població la converteix en una classe social dèbil que és explotada i que necessita recuperar la dignitat per sortir-se'n. Ho aconsegueix quan s'organitza en campaments regentats pels propis pobladors creant una democràcia directa.  Els intents d'organització dels treballadors ha recordat les fàbriques catalanes en l'època de la industrialització i la creació de colònies pels treballadors, tot i que el context era diferent.
S'ha parlat també de la immigració actual, dels ajuts  que poden rebre i les associacions  on poden acollir-se. Tot i que es viuen situacions molt extremes  es pot trobar  suport institucional. 
S'ha considerat un llibre molt actual que es repeteix en un altre context i una altra època: els bancs es van apropiar  les terres dels grangers a Califòrnia i actualment  vivim els desnonaments. Es pot  vincular fins hi tot amb el moviment dels indignats on el paper de l’ètica social és fonamental. En definitiva entre tots  els tertulians hem fet una bona reflexió sobre els articles de denúncia social d’Steinbeck.
S’ha destacat que l’estil que utilitza Steinbeck és molt fotogràfic. Utilitza un llenguatge molt directe i visual que reflecteix molt bé la realitat i la cruesa de la situació. La valoració ha estat de 7’56 punts   



EL FESTí DE BABETTE d'Isak Dinesen

Hem iniciat el Club de Lectura amb el llibre "El festí de Babette" d'Isak Dinesen,pseudònim de Karen Blixen , coneguda per la seva novel·la i posterior adaptació cinematogràfica de Memòries d' Àfrica.
Els tertulians han valorat el llibre de forma positiva, remarcant un final  inesperat. Alguns han expressat que l'expectativa dels primers capítols s'ha diluït amb el desenllaç que li dona.
 S'ha considerat cada un dels personatges principals per separat, i tot i la brevetat del  text l'autor ha donat a entendre la riquesa de vida interior  de cada un d'ells. Tothom ha estat d'acord en que Dinesen en aquesta obra  ens passeja pels plaers de la vida i dels sentits contrastats amb el potencial interior de cada personatge. En aquest punt ha pres un relleu important el personatge de Babette, que ha sabut combinar els dos vessants i davant la impossibilitat d'ocultar la genialitat ha fet brollar el talent, no tant pel goig dels altres, sinó per la satisfacció d'ella mateixa.
S'ha fet una puntuació del llibre i la mitjana ha estat de 6'40 punts.
Els tertulians també han pogut degustar "els blinis" una de les receptes elaborades per  la Babette al festí. En aquest cas hom s'ha decantat pel plaer dels sentits.
Posteriorment s'ha projectat la pel·lícula, en la qual s'ha destacat la fidelitat al text original i la facilitat de plasmar a través de la imatge i del color els valors que havíem atribuït anteriorment al personatges.