Seda és definit com un llibre que està entre el món real i l’oníric. Els
lectors del nostre club de lectura l’han catalogat més com un relat curt on els
personatges no estan del tot definits que apareixen i desapareixen en la trama. El mateix Baldevieu arriba al poble sense saber d’on ve i
com hi va a parar. Aparentment també desapareix per una juguesca contra ell
mateix.
Els tertulians veuen a Hélène com una dona molt intel·ligent que copsa el nou amor del seu marit des del primer viatge. Al llarg de
l’obra manté la flama del seu amor vers ell desencadenant una suplantació d'identitat quan escriu una carta on expressa els seus desitjos amorosos com si fos la noia que viu a orient.
Entre els personatges destaquen:
Madame Blanche i la noia de trets occidentals. Dos personatges
enigmàtics, que no se sap com han arribat una a França i l’altre al Japó, sobre
les quals giren els esdeveniments.
Ens hem centrat en el tema de l’obra i ens hem passejat des dels llibres de
viatges fins a la història d’amor. Un
dels tertulians manifesta que el tema central del llibre és precisament la
lluita entre l’amor platònic i l’amor real. El protagonista Hervé pensa en la
noia occidental que viu a Japó, amor platònic,
i la seva esposa Hélène pensa en ell, amor real.
L’estructura de l’obra amb capítols
molt breus i concisos ha agradat molt a tots els lectors. La brevetat de
paraules i la grandesa de sentiments que desprèn contrasten contínuament al llarg de tota
l’obra. S’ha comentat també la reiteració d'un fragment quan expressa el recorregut
de cada viatge. Per alguns tertulians és un recurs literari que expressa la
durada i la complexitat del mateix viatge i per altres és un recurs innecessari
per fer transcórrer l’acció.
En general ha agradat el llenguatge
concret i lacònic que utilitza per expressar l’acció molt ràpida en unes
ocasions i amb molta calma en d’altres. Utilitza frases curtes i moltes
pauses. Baricco s’expressa en un to delicat fins i tot poètic al llarg de tota
l’acció alhora que subtilment intercala trets humorístics com la construcció
d’un claustre de forma arrodonida perquè l’arquitecte és espanyol, Juan Benítez, conegut per construir places de braus. Això si, el centre del claustre ha de
ser un jardí.
La valoració final que se li ha
donat al llibre és de 6’96 punts.
La nostra companya del club de lectura Maria Sèculi ens ha fet un correu en el qual ens diu que Baricco l’ha sorprès molt pel seu estil de frases senzilles i sense nexes. També ha trobat molt interessant i original el tema.
ResponEliminaHa puntuat el llibre amb un 7.