INVENTIO d'Anselm Aguadé

 Aquest mes de novembre hem tingut el plaer de fer la tertúlia del llibre que hem llegit amb l'autor. Hem llegit la novel·la Inventio de l'Anselm Aguadé que una vegada més ens ha acompanyat i ha compartit aquelles inquietuds que la lectura ha suscitat a les tertulianes.

La lectura ha motivat diferents reflexions sobre el fet de les aparicions miraculoses i el que suposa segons les creences de cada individu. S'ha comentat com aquests fets generen uns canvis en l'entorn social i físic dels llocs on succeeixen i que la mateixa població s'hi veu involucrada sense proposar-s'ho tal com plasma l'Anselm en Inventio.

Hem parlat de cada personatge i la construcció dels diferents perfils que  provoquen al lector i l'enganxen a continuar llegint. L'acció transcorre en el mon rural, aspecte que queda molt ben reflectit per la coneixença que en té i on es mostren multitud de detalls en l'ambientació.

Acabem el mes amb una bona lectura i una molt bona companyia! 

A L'ESPONA DEL LLIT de Guy de Maupassant

A l' d'octubre hem llegit "A l'espona del llit" de Guy de Maupassant (Dieppe 1850-Paris 1893). Aquest mes hem fet una lectura diferent a la que estem acostumats, per una banda ens referim al gènere: el conte i per altra banda hem conegut un autor del segle XIX. 

El títol "A l'espona del llit" fa referència a l'últim conte del llibre el qual va donar peu a la pel·lícula de Luchino Visconti "Il lavoro". El primer relat és "Bola de greix" , la seva base argumental i el tractament psicològic dels personatges serveix també a John Ford per a la  pel·lícula "La Diligència". Aquests són dos exemples de la plasticitat dels textos. Tots els lectors han coincidit en aquesta plasmació del text en imatges, no només en els que hem anomenat sinó també en la resta de contes que composen el llibre. 

Les lectores han manifestat que en tots els contes la dona hi juga un paper molt important, en alguns en diríem d'empoderament, que fins i tot tenen una visió actual, encara que el context és molt diferent. Maupassant ens explica realitats, tal com són i ens emociona. 

S'ha destacat també la feina del traductor Lluís Calderer que ens ha regalat una prosa que en algun moment és poesia. Valoració 8

ALGÚ QUE NO HI HAVIA DE SER de Manuel de Pedrolo

 Hem començat la nova temporada del club amb un autor de casa nostra, Manuel de Pedrolo i la novel·la "Algú que no hi havia de ser". 

Pedrolo publica aquesta novel·la negra l'any 1974, el mateix any que també publica "El manuscrit del segon origen". És un autor prolífic que la seva passió és escriure i ho demostra en la quantitat d'obres escrites  i la diversitat de gèneres, no solament escriu novel·la sinó que també es dedica a la poesia i al teatre.

Les tertulianes del club han gaudit amb la novel·la i han manifestat la facilitat en la lectura tant pel llenguatge planer però culte a la vegada, tot destacant algunes paraules que van caient en desús com ara "ataconar". Es comenta el moment històric i el realisme que desprèn de l'època, tot incorporant els elements que la defineixen com a novel·la negra. Es posa de manifest també la síndrome de Robin Hood que l'idealisme social del moment troba ben vist: sembla que atracar un banc no era delicte sinó una qüestió de justícia social.

Es posa en relleu també l'erotisme i sensualitat en que impregna algunes escenes de la trama, se'n destaca  la forma com incita al lector a continuar llegint. 

Se li ha donat una valoració de 6

A L'AMIC ESCOCÈS de Maria Barbal

El passat mes de juny vam fer la lectura del llibre de Maria Barbal "A l'amic escocès" 

En aquesta obra de Maria Barbal: l’amistat enquadra la novel·la, i enmig, tota una vida, la del Benet, i una altra, la de l’amic, que intuïm després ben diferent, en un altre règim i país, en un ambient i condicions antagònics. La història comença en un hospital de campanya, durant la guerra civil espanyola, on fan coneixença Benet Enrich, un jove soldat republicà nascut al Pallars, i George, un brigadista escocès. Es fan amics gairebé sense paraules, l’un afectat d’una mudesa temporal, l’altre perquè només sap una mica de castellà. La comunicació que predomina, doncs, és la no verbal, amb un petit present de comiat que, després d’un tall de dècades i del bloc central de la novel·la, propicia el retrobament final. 

ARA QUE TINC 40 ANYS de Rafael Vallbona

 

El mes de maig el club de lectura va llegir el llibre de Rafael Vallbona "Ara que tinc 40 anys".

Crònica sentimental d'una generació

L'autor es va llevar un dia amb mal de cap. Es va mirar al mirall, feia mala cara. Havia anat a dormir tard la nit anterior, sí, però no recordava pas haver fet cap excés tret de les poques hores de son. Al cap d'una estona, fent cas del que diuen els Pets en una cançó, va redescobrir el Vichy i en dos dies ja estava recuperat. De la constatació que, arribada una edat, més o menys la quarantena, el problema no és aguantar una llarga nit de festa, sinó els tres dies que hom triga a recuperar-se, sorgeix aquesta crònica mental d'una generació. La generació dels nens que van néixer caps als anys seixanta amb els Planes de Desarrollo i que es van passar la infància jugant a xapes i a bales pel carrer; la dels nens que van viure la mort de Franco en plena adolescència i que, ja joves, van decidir jugar a comunistes i rockeros en manis i concerts sense creure's gaire la Transició. Ara que tenen quaranta anys (i ja han fet tard per a l'amiguisme, el poder i els diners), s'adonen que la vida és més apassionant del que els havien volgut fer creure.

LA CIUTAT INVISIBLE d'Emili Rosales

La lectura d'aquest mes d'Abril ha comportat diversitat d'opinions. Per alguns membres del club ha resultat una lectura una mica feixuga encara que interessant, per altres ha estat una lectura captivadora amb una prosa que en algun fragment ratlla la poesia. 

S'ha valorat molt positivament la documentació històrica de l'autor i com presenta la dualitat passat i present envoltats de misteri i tripijocs amb un fons d'història d'amor.

Emili Rosales (Sant Carles 1968) va ser guardonat amb el Premi Sant Jordi 2005 amb aquesta novel·la. És una una novel·la d'aventura personal i de misteri històric,  fascinant i commovedora que ens aboca a uns episodis que haurien pogut canviar la nostra.

QUE ELS DÉUS T'ACOMPANYIN de Xavier Aguilar

 

El mes de març hem fet una lectura de proximitat: Tarraco al segle II dC. 

Les lectores manifesten que ha estat una lectura que segons el títol no ha complert l'expectativa que s'esperava.

La novel·la ens ha presentat una història d'amor adolescent entre diferents estaments socials, molt idíl·lica i gens real. També s'ha comentat positivament el to didàctic que té per mostrar el mon romà, espais que coneixem i que identifiquem amb facilitat.   

Per altra banda ens mostra com els esdeveniments condicionen la vida d'una ciutat i de tots els que hi viuen sigui la Tàrraco amb la visita de l'emperador Adrià com a l'època actual amb un canvi de govern local o qualsevol fet que posi la ciutat en relleu.

El CARRER FRANKLIN de Lluïsa Cunille

 

El passat mes de febrer vam fer la lectura de l'obra de teatre "El Carrer Franklin" de Lluïsa Cunillé.

Una obra que es va representar al TNC el 2015. Els lectors van gaudir de la lectura, tot i que el teatre, és un gènere que no tenim per costum llegir.

 Els tertulians i tertulianes comenten la gran varietat de temes que tracta, des dels desnonaments, homosexualitat,... cada un d'ells temes recurrents que no tenen vida en una ciutat concreta sinó que poden donar-se a qualsevol ciutat on es viu la crisi econòmica.

Es parla d'una obra àcida, irònica on els temes cruents són tractats amb humor sense deixar de ser una crítica social. Hem gaudit d'una vetllada  plena de rialles.

AMB ULLS AMERICANS de Carme Riera

 

El club de lectura ha començat l'any amb la lectura de "Amb ulls americans" de Carme Riera. 

Un llibre que ha tingut opinions molt oposades. Per una banda les lectores que han trobat el llibre divertit com una crítica dels tòpics catalans portats a l'extrem. En l'absurditat de la trama, trobem la ironia i la comicitat de situacions en què es troba el protagonista on es defineixen prou bé el caràcter del poble català d'una època. Mitjançant l'absurditat treu a la llum molts temes que han sigut tabú fins a dia d'avui.  

Per altra banda tenim les lectores que no els ha agradat el llibre i el consideren una aberració en la trajectòria de l'obra de Carme Riera. 

Tot plegat hem tingut una tertúlia molt atrafegada defensant cadascú el seu punt de vista. La Carme Riera ens ha fet passar una bona hora parlant de nosaltres mateixos: els catalans i catalanes amb temes molt compromesos socialment.