EL JERSEI de Blanca Busquets

Blanca Busquets és escriptora i periodista. La seva vida ha estat envoltada de literatura des dels dotze anys en que va escriure el seu primer conte. Ha publicat diversos llibres i al 2011 guanyà el Premi Llibreter amb "La casa del silenci". El club de lectura ha escollit per a la seva lectura "El jersei".

Els tertulians han manifestat l'interès pel llibre en quan a les diferents temàtiques que tracta al llarg de tota la trama. Ens parla de l'engany, d'amor, d'adulteri, d'anorèxia, de sexe, de com pesen els secrets...

 Alguns comenten la dificultat de situar-se i comprendre el ritme a través del temps que marca l'autora. L'escriptura d'un monòleg de manera que no ho sembli i no resulti pesat s'ha destacat entre els lectors.

Una lectora del club ha fet un comentari molt curiós que ens ha fet pensar a tots: "..la novel·la està teixida com el jersei, amb punts cap endavant i cap endarrere, fent i desfent.

Els capítols tenen els nom de la part del jersei que es va teixint, així a la cisa ens parla de l'Antoni, a l'escot la Dolors decideix matar al marit, a l'espatlla es parla d'homosexualitat, quan fa la part del darrera (que no es veu) tracta l'anorèxia i per últim a les costures la mort de la Dolors."

La lectura de El jersei ha fet reflexionar sobre la maduresa, de quan la gent es fa gran, les hores de soledat, la consideració de no ser prou vàlides, de pèrdua de capacitats....de com també han pogut tenir una vida apassionada i que la mateixa vida els inquieta per seguir aprenent coses noves etc.

El personatge que més ha agradat i amb qui es voldria anar a sopar és amb en Martí.

La puntuació per aquest llibre ha estat de 7'20.

RABASSA MORTA d'Anselm Aguadé

El Club de Lectura del més d'octubre ha estat especial. Hem convidat l'Anselm Aguadé, autor de Rabassa Morta i amb qui hem compartit el procés creatiu de l'obra.

L'Anselm és professor d'Educació Secundària i autor de dos llibres: Rabassa Morta i Soledad. Ens va comentar que ben aviat veurem el tercer.

Els lectors molt identificats amb l'ambient i l'espai on transcorre l'acció de la novel·la es van interessar pels seus inicis i el procés de gestació de l'obra. L'Anselm ens va explicar que la faceta d'escriptor es va iniciar en una celebració familiar on tenia l'encàrrec  de narrar la història de la seva família. El reconeixement dels seus familiars i amics el va animar a seguir escrivint per donar lloc a Rabassa Morta. La documentació va ser un treball de camp amb la gent del poble, de Vilabella. És bo escoltar la veu de l'experiència de l'avi que juga a cartes al cafè o fer petar la xerrada amb el veí i així recuperar expressions que resten adormides en el passat. Expressions que com a pobles veïns que som, formen part també, dels lectors del nostre club.

 Un dels tertulians que no va poder assistir al club va enviar un seguit de preguntes que l'autor va desgranar tot explicant el perfil de cada  personatge i la posició ideològica segons el moment històric en que viuen. Molt amablement es va oferir per poder conversar sobre aspectes concrets amb l'interessat.

Un dels personatges a destacar tan per l'autor com pels lectors és el capellà, amb els esperats sermons des de la trona i a la vegada temuts per la censura que suposaven. El rector és considerat un personatge peculiar que es posa a la pell de la gent del poble i actua com a tal, fins i tot blasfema en les situacions crítiques. Capaç de defensar els fidels com calgui. Si és precís, també amb el Llibre Sagrat.
La Maria és un altre personatge fascinant que a mesura que transcorre l'acció va modificant la percepció del lector vers ella per considerar-la una dona sabia.
L'atmosfera de l'ambient, la tensió en l'acció i el desenllaç han fet que sigui una lectura amena i de gran interès pels lectors .

Puntació: 8'5

CRÓNICA DE UNA MUERTE ANUNCIADA de Gabriel García Márquez

Gabriel García Marquez ha estat un escriptor, novel·lista, guionista, editor i periodista colombià que va rebre el Premio Nobel de Literatura l'any 1982 . Es considera una de les figures més representatives de l'anomenat  "realismo mágico hispanoamerica".

Crónica de una muerte anunciada és una de les seves obres més conegudes al costat de Cien Años de Soledad. L'obra relata en forma de reconstrucció periodística l'assassinat de Santiago Nasar en mans dels germans Vicario per tal de restituir l'honor de la germana.

Els lectors del club han posat de manifest l'estil característic de l'escriptor i a vegades la dificultat per identificar els personatges pel seu nom. La tertúlia es centra en les accions dels germans Vicario per aconseguir el seu objectiu i les actuacions que no han fet la resta de personatges per evitar el crim. Es comenta molt l'autòpsia de Santiago Nasar per l'impacte que causa l'exploració dels òrgans del mort. 

Es comenta la troballa d'un personatge català, de Calafell, que surt  puntualment en un passatge  de la novel·la. És una  mostra de l'empremta dels anys viscuts a Barcelona. Una tertuliana exposa que podem veure el llibre com un quadre amb tots els detalls minuciosament col·locats elogiant la narrativa de García Márquez.

La valoració que s'ha fet del llibre és 5.8.

Recomana un llibre...o no!

Aquest mes de juliol hem fet una tertúlia diferent. Tal com vam anunciar els llibres llegits han estat variats i de gustos diferents. Cada participant va compartir la seva lectura amb els altres i en vam elaborar un llistat amb algun comentari il·lustratiu segons el lector:

• Que no me'l toquin. Marta Sabaté: llibre de 14 relats diferents i divertits. De fàcil lectura. Llibre per anar a la piscina.
• La repudiada de Eliette Abécassis: novel·la breu i concisa que mostra la cara del fanatisme religiós.
• Las cenizas de Angela de Frank McCourt: narra els inicis d'una familia emigrant irlandesa vista a través d'un infant. Un llibre ple de positivisme i de superació.
• Los niños que perdimos la guerra de Luís Garrido: una novel·la de postguerra força interessant.
• L'illa de Maians de Quim Monzó: obra de catorze contes que deixen sorprès al lector, agradable de llegir.
• L'home del quiosc de Ton Creus: novel·la policíaca entretinguda i amena.      
• Tenim un nom de Vicenç Villatoro: explica el sentiment barcelonista a través  del conflicte d'una família.  En algun moment  cansa tant de futbol! 
• Rastres de Sàndal. Asha Miro i Anna Soler: novel·la carregada de simbolisme i captivadora en la lectura. Explica l'encreuement de vides paral·leles  en diferents indrets del món. Un llibre per llegir més d'un cop.
• El último judio de Noah Gordon: novel·la històrica que s'inicia amb l'expulsió dels jueus d'Espanya al segle XV. Llibre fàcil de llegir i molt recomanable per passar l'estona.
• Memorias de mis putas tristes. Gabriel García Márquez: relat que fa homenatge a la vellesa, reivindicant l'optimisme i vitalitat de la vida. Ple de frases brillants que condueixen a la reflexió.   
• Lola de Maria de la Pau Janer: explica el retorn a Mallorca de la protagonista després de 20 anys d'absència. Un recorregut ple de descobriments i secrets del passat.  
• La massai blanca de Corinne Hofmann: Una novel·la autobiogràfica que explica com les diferencies culturals i la gelosia destrueixen una història d'amor. Enganxa i emociona.       
• Dones de Isabel Clara Simó: explica històries sobre dones en to humorístic i irònic per treure la seriositat i transcendència dels temes. Per passar una bona estona a la piscina.
• Gritos silenciosos de Paula Zubiaur: Memòries d'una dona maltractada durant molts anys en un matrimoni aparentment perfecte. Interessant.
• Esperadme en el cielo de Maruja Torres: Conte per adults sobre la felicitat de rendir-se mai. La nostra lectora l'ha trobat avorrit i sense emoció.
• Los cavalleros de Salomon. Steve Berry: el llibre narra una història sobre l'ordre medieval dels templer que posa al descobert una conspiració religiosa sobre El Sant Evangeli. Interessant i entretinguda.
• El violí d'Auschwitz de Maria Àngels Anglada:Explica la vida d'un violer jueu al camp de concentració nazi. Recomanable.
• Lo mejor que le puede passar a un cruasan de Pablo Tusset: novel·la negra d'intriga i acció. Molt recomanable per passar una bona estona.

L

LA DONA QUE VA DECIDIR NO SORTIR DEL LLIT DURANT UN ANY de Sue Townsend

Sue Townsend (Leicester 1946) és una escriptora anglesa autodidacta que ha publicat majoritàriament llibres juvenils. Ha arribat al nostre club de lectura amb l' obra "La dona que va decidir no sortir del llit durant un any" un títol del tot suggestiu i ple d'ironia per endinsar-se en la lectura.

La tertúlia ha començat molt animada. Ha agradat força, sobretot la primera part. Tothom coincideix que a mesura  que el llibre va avançant decau l'interès per arribar a un final no massa complaent pels lectors del club.

S'ha parlat de cada un dels personatges com un entrellat de perfils característics, de caire grotesc amb un punt d'exageració on el lector hi ha trobat el seu punt de realitat, de crítica social posada en forma de novel·la.

L'Eva representa la dona desesperada, de personalitat fràgil que ha viscut sempre al servei dels altres anihilant-se com a persona. Desperta d'aquest procés en el moment que els seus fills superdotats intel·lectualment (que no en les relacions socials) abandonen la llar per anar a la universitat. Els tertulians consideren aquest punt  fonamental per sortir d'aquest món, encara que la majoria manifesta que  ho faria d'una altra manera, fugint.

Les relacions entre els personatges són complicades, divertides, absurdes, amb un punt d'egoisme per aconseguir els seus propòsits. 

Al llarg de la tertúlia ressalten dos personatges totalment oposats. Per una banda la Poppy noieta impetuosa i sense escrúpols que sempre aconsegueix allò que vol i l'Alexander que es mou amb lucidesa i serenitat  en tot moment.

Podríem dir que és la força de l'amor. És considerat un personatge crucial pel desenvolupament de l'obra.

Aquest perfils han fet que fossin els personatges més escollits per anar a sopar.

 Un  aspecte ha destacar és la selecció de temes musicals en l'enterrament de la sogre de l'Eva i un a tenir en compte són les errades ortogràfiques que apareixen en tres o quatre ocasions.  .

Al llibre se li han  donat 7'19 punts.

GERMANS, GAIREBÉ BESSONS de M. Mercè Cuartiella

Mª Mercè Cuartiella ha obtingut el Premi Llibreter 2012 amb el llibre "Germans, gairebé bessons". És llicenciada en Filologia per la Universitat de Barcelona  i és autora de quatre novel·les i diverses peces teatrals. 

En aquest llibre ens endinsa en les relacions que s'estableixen entre els tres personatges protagonistes de la novel·la.

 Els tertulians han comentat molt aquesta relació tan especial entre els germans, el Joan i l'Esther. Es manifesta que ve donada pel secret que comparteixen vers la seva mare.

 Algú comenta que la relació amb la mare, sempre esquerpa, en contraposició a la del pare, amatent i juganer, ha creat un perfil personal dels germans molt peculiar. L'Esther té una afició malaltissa per col·leccionar esqueles i veure morts i en Joan és ludòpata, motiu que dona lloc a l'argument de la novel·la.

Es comenta també la dificultat per entendre la relació de parella entre en Joan i la Raquel, la seva muller. Així com el paper de l'Esther com a mare. Ens preguntem si no està reproduint d'alguna manera el personatge de la seva mare. En cap moment es mostra  interacció amb el seu fill sinó que passa el rol amatent a la Raquel, la cunyada.

Els tertulians han manifestat que els ha sorprès el desenllaç. En cap moment han cregut que un perfil de personatge com en Joan prengués una decisió tan taxativa per solucionar el problema. Es considerà que hi ha falta de comunicació. Tots els personatges busquen solució però no es comuniquen de manera que individualment tots tres resolen a la seva manera la situació.

En general s'han trobat uns personatges esquerps i antipàtics per anar-hi a sopar. Com a molt alguna tertuliana hi aniria amb la màfia russa...

Puntuació: 5

QUE NINGÚ NO ET SALVI LA VIDA de Flavia Company

Flavia Company és una escriptora, periodista i traductora nascuda a Buenos Aires  que s'instal·la a Barcelona el 1973. Té una extensa obra literària, tant per adults com infantil que s'ha traduït a diverses llengües.

Que ningú no et salvi la vida és un llibre que ens obre les portes a un allau de temes d'actualitat com poden ser l'homosexualitat, l'eutanàsia, la vida, la mort... tot plegat per fer-nos pensar en la complexitat de l'ésser humà. 

La tertúlia s'ha iniciat amb certa discrepància entre els assistents. El títol els suggeria acció,  investigació policial però es converteix en  intriga per arribar a un desenllaç impensable, tot passant per un gran ventall de temes: la donació d'esperma, l'eutanàsia, la homosexualitat, l'amistat mal entesa, la infidelitat, la mort, el perdó...

S'ha analitzat el paper del protagonista per comprendre què el mou a escriure una carta per ser llegida 25 anys més tard. Tothom coincideix que amb la curiositat haguessin transgredit la promesa.

També es posa de manifest la particularitat de la paraula "infern" que va apareixen diverses vegades, primer  referint-se a l'infern de l'americana i després per situar-nos en un lloc on passaran coses que d'alguna manera diríem "dolentes" en Victor se sent descobert i amenaçat per la seva pròpia esposa.

Majoritàriament s'ha triat per anar a sopar la mestressa de la botiga d'antiguitats, per la saviesa de les seves paraules. 

La puntuació: 6'37 

PANDORA AL CONGO d'Albert Sánchez Piñol

El dilluns 31 de març va tenir lloc la tertúlia del llibre "Pandora al Congo"  d'Albert Sánchez Piñol.
Albert Sánchez Piñol és un antropòleg, africanista i escriptor català. Entre les seves obres destaquen "La pell freda", "Pandora al Congo" i la més recent Victus.
Va viatjar dos cops al Congo per acabar la seva tesi doctoral cap als anys 90 i va haver d'abandonar el país a causa de la guerra civil.  El llibre que hem llegit reflecteix aquesta coneixença viva de l'indret sobre el que situa l'acció.

 Algunes tertulianes havien llegit el llibre per segona vegada i tot hi saber-ne el desenllaç han expressat la satisfacció de rellegir-lo i fins i tot gaudir-ne més. Contràriament també vam comptar amb alguns tertulians que se'ls va fer feixuc i no van continuar llegint. Aquests manifesten que el tema no els va atraure prou com per seguir. Ràpidament es va establir una similitud entre els personatges ficticis del llibre: els tectonts  i els protagonistes de la pel·lícula Avatar. Es va debatre si el tema del llibre es pot classificar com a ciència ficció i les opinions van ser diverses. Hi va haver qui va destacar també el tema amorós i qui el considerava un llibre d'acció amb dues històries complementàries, la que passava al Congo i la que passava a Anglaterra. 

Es van destacar les descripcions al llarg de tot el llibre que s'introdueixen a la ment del lector fent imaginar tant els intensos paratges del Congo com els personatges dels tectons recorren els passadissos a l'interior de la terra i també el Londres de 1914. Tothom va coincidir en què Sánchez Pinyol aconsegueix que es visqui el llibre com una realitat.

Es van realçar alguns passatges del llibre, uns són els que fan referència a la tortuga sense closca al llarg de la primera part del llibre i sens dubte el més destacat ha estat l'acabament que va deixar totalment  bocabadat al lector perquè no se l'esperava. 

En referir-nos al personatge escollit per anar a sopar hi va haver molta varietat d'opinions: el Pepe, l'advocat, el protagonista, però també hi va haver qui voldria anar a sopar amb l'autor del llibre per preguntar-li com imagina aquestes històries.

La puntuació: 6'87

EL MERCADER de Coia Valls

El Club de Lectura ha encetat l'any amb la lectura del llibre El Mercader .

Aquesta vegada hem fet  la tertúlia amb la presència de l'autora del llibre: Coia Valls que ha compartit el procés creatiu de la novel·la amb els lectors del club. Ens ha explicat  com es va gestar la idea del llibre i com a través d'una tesi d'una família barcelonina del S XIV es va impregnar de la documentació de l'època. 

Deia:" Fer una novel·la és com fer un viatge, és una experiència cap a un món diferent..." . Explicava que partia de les vivències que tenia, d'aquell bagatge que cada persona va fent amb el dia a dia, amb els records des la infantesa i  fins hi tot amb la influència dels avantpassats. D'aquesta manera crea personatges amb una funció dins l'estructura de l'obra però relacionats també amb el seu entorn natural, Reus.  En la novel·la històrica, ens deia, cal respectar els personatges reals que conviuen amb la ficció i ser fidels als fets històrics.

Una tertuliana destaca que llegint El Mercader s'havia  endinsat en una Barcelona amb caliu humà on  les olors dels carrers  feien reviure les misèries i els patiments dels personatges. Una altra es refereix a unes línies que la van emocionar: " Dormiren abraçats, i malgrat la proximitat, els seus pensaments no es trobaren en tota la nit."  Plegats vam fer un recorregut pels personatges de la novel·la puntualitzant les qualitats que més creiem que els definien. És va parlar de  l'Elvira com una dona molt comprensiva en contraposició a Blanca de Clarà que va ser qualificada de mala mare i preocupada només per la possessió de Jaume Miravall. Jaume de Miravall es va copsar com un gran emprenedor que en arribar a cert nivell perd una mica els ideals pels quals havia lluitat i també com un home que estima dues dones a la vegada.

En Mateu, sobretot, una mala persona. Narcís, el pintor, llest i prudent. La Margarida, una dona valenta... En fi, va ser molt difícil decidir amb quin personatge agradaria  anar a sopar. Una majoria es va decantar per l'Alèxia, però n'hi va haver per tots els gustos, amb el Narcís, l'Abelard.... ningú va triar en Mateu. 
Els tertulians van fruir amb informacions de primera mà, tant d'aquesta novel·la com de La Princesa de Jade amb la qual va obtenir el Premi Néstor Luján  o la publicada més recentment Les torres del cel. La Coia també ens va fer una pinzellada de la propera publicació que de ben segur llegirem. Així doncs donem gràcies a la Coia Valls per la seva participació en el club de lectura tot encoratjant-la a viatjar cap aquests mons diferents als quals transporta al lector.