EL VIGILANT EN EL CAMP DE SÈGOL de J.D. Salinger

 

El vigilant en el camp de sègol és la única novel·la que va escriure J.D.Salinger. Es va publicar per primer cop el 1951 i va generar molta polèmica pel vocabulari i les referències al sexe, alcohol, prostitució.. en la societat americana de l'època.

És un llibre que no deixa indiferent. En els membres del club de lectura hem tingut lectors a qui ha agradat  molt el llibre i també detractors que no l'han acabat de llegir. 

Ha estat un llibre que tot i no haver agradat a part del grup ha generat molta conversa per tots els temes que ha fet sorgir a partir del protagonista en Holden Cauldfield, un personatge complex i molt profund, amb una personalitat inestable per la incomprensió del món dels adults. S'ha comentat molt el vocabulari i les repeticions de paraules, la ironia, la solitud, la buidor i la manca d'estimació.

Es destaca la relació del protagonista amb la germana petita, la seva complicitat per protegir-la dels adults. Precisament és aquests rebuig a l' hipocresia i al mon que no li agrada que el porta a la desorientació. En aquest punt s'ha connectat amb les malalties mentals que actualment surten a la llum del dia en molts adolescents causades per la incomprensió, rebuig, solitud...

Iniciem de nou el Club de Lectura amb "Cavalcarem tota la nit" de Carlota Gurt. 

Carlota Gurt és traductora i escriptora. També té formació en el camp d'Empresarials, Estudis d'Àsia Oriental, Audiovisuals i Comunicació, altres. Ha treballat com a cap de producció i ajudant de direcció del grup teatral La Fura dels Baus i va guanyar el premi Mercè Rodoreda (2019) amb el llibre que hem llegit el mes d'octubre.

Cavalcarem tota la nit és un llibre de relats que no ha deixat indiferent a les lectores del club. Hem parlat de cada un dels contes i dels  personatges que els habiten. S'han destacat les descripcions per la quantitat de detalls que esmenta, una tertuliana ha manifestat que mentre ho llegia era com si estes pintant un quadre. 

Els contes són molt variats i amb moltes metàfores que l'autora insereix per expressar irònicament, moltes vegades, temes importants. També s'ha comentat que algun  conte costa d'entendre pel caire surrealista, tot i que et manté l'interès fins al final.  

Valoració: 7,5

CA LA WENLING de Gemma Ruiz

 Tanquem la temporada del Club amb la lectura del llibre de la Gemma Ruiz " Ca la Wenling".

La Gemma Ruiz (1975) és periodista i escriptora. Ha treballat des de 1997 al servei d'informatius de Televisió de Catalunya i s'ha especialitzat en cròniques culturals dels Telenotícies. Va publicar la primera novel·la Argelagues el 2016, posteriorment Ca la Wenling i el 2022 va guanyar el Premi Sant Jordi amb Les nostres mares.

La lectura de Ca la Wenling ha estat una mostra de pura amistat que es va confegint de mica en mica. En la tertúlia es comenta que en la narració es veu reflectida la professionalitat periodística de l'autora en la forma com va tractant les diferents temàtiques que surten al llarg de tot el llibre.

En principi podríem dir que fa un retrat de la vida de barri mitjançant els personatges que van passant per Ca la Wenling, però no ens podem quedar només amb aquesta lectura. De forma molt mesurada va introduint molts temes que ens faran pensar: societat patriarcal, cultura oriental i costums, perjudicis, feminisme, masclisme en grans autors literaris, la política del fill únic a la Xina, les adopcions, les àvies ciment, la llei d'estrangeria, abusos dels drets humans i un llarg etc.   

Es comenta també el tipus de llenguatge planer com els seus personatges que incorporen un vocabulari que es va perden: aviam, cagon tot... va combinant català i castellà imitant la parla dels xinesos nouvinguts. Fa referencia també a cançons i textos en anglès. Vaja una extensa mostra d'interculturalitat molt ben treballada. 

Esperem que gaudiu de l'estiu amb moltes lectures i ens tornem a veure al setembre.

DESIG DE XOCOLATA de Care Santos

 

La lectura del mes de maig ha estat Desig de xocolata de Care Santos, llibre amb el que va rebre el premi Ramon Llull l'any 2014.

La novel·la narra tres histories diferents amb un objecte comú que fa de nexe: una xocolatera de porcellana blanca. 

En la tertúlia es comenta la singularitat en el plantejament de la narració que fa Care Santos  començant la 1a història en la Barcelona contemporània, la segona la situa al S XIX per acabar la última al s. XVIII. 

Al llarg dels tres relats  fa un retrat costumista de Barcelona en diferents moments històrics i també de l'evolució en l'elaboració de la xocolata i el seu consum. Aquest ordre invers del temps fa que el llibre sigui original. 

Hem parlat de cada personatge i com se serveix l'autora d'un objecte, la xocolatera, com element protagonista en cada context. Protagonista pel fet que és el motiu pel qual es fa la narració, esbrinar  d'on surt.

Les tertulianes manifesten que han gaudit de la lectura i també de la tertúlia en la que no hi podia faltar la xocolata que hem degustat.

BOTES D'AIGUA SUEQUES Henning Mankell

 La lectura del mes d'abril ha estat molt ben acollida per les tertulianes que han gaudit de la lectura i dels comentaris que s'han expressat.

"Botes d'aigua sueques" és l'adéu literari de Mankell que va morir el 2015. S'estableix un paral·lelisme entre el protagonista del llibre Fredrik de 69 anys i Mankell que en el moment d'escriure la novel·la en tenia 67 i estava malalt de càncer. 

Una tertuliana expressa que és una novel·la plana, trista que sembla que no passi res però que t'enganxa fins l'últim moment. També es fa èmfasi en el marc físic del relat. És un arxipèlag de Suècia envoltat d'illes i illots on hi ha una sola casa i una badia que a l'hivern està pràcticament deshabitada. Es comenta que aquest entorn defineix el caràcter dels personatges que apareixen en la narració. Són persones solitàries que viuen en un entorn natural que no facilita la relació. Aquest fet contrasta molt amb el nostre clima i caràcter mediterrani.

Es parla de novel·la negra, majoritàriament la considera diferent de la novel·la negra tradicional encara que trobem incendis, investigacions policials, morts... . A les tertulianes els ha sobtat el personatge de la filla i la relació establerta entre ella i el seu pare,  tot i que al llarg de la narració té una evolució. També parlem  d'un surfista que apareix i desapareix sense entendre massa el seu paper. 

A la tertúlia s'ha fet una bona valoració de l'obra de Mankell i amb ganes de llegir-ne mes.

 El mes de març l'hem dedicat a una escriptora que és considerada una de les figures més destacades del avantguardisme modernista anglosaxó del s XX i també del feminisme internacional.

Va viure una vida molt tortuosa en una gran família composta per germans i germanastres procedents dels anteriors matrimonis dels seus progenitors.  Al morir la seva mare amb només 13 anys va patir la primera crisi nerviosa que aniria evolucionant per transformar-se en una malaltia mental fins conduir-la al suïcidi.

En la lectura de la novel·la "La Senyora Dalloway" hi hem vist reflectits molts trets biogràfics. Un d'ells és el tema de la salut mental que  mena al suïcidi, plasmat en un dels seus personatges, el Septimus.

S'ha destacat la singularitat de l'obra en el caràcter intimista i reflexiu de cada un dels personatges fins a definir un perfil psicològic que determina tot el que li va succeint. Situa al lector dins la ment del personatge, sabent que pensa i com viu el moment. A la vegada fa sentir aquest sentiment al lector retrocedint en el passat on nia l'emoció.

S'ha comentat que és una lectura lenta, amb un llenguatge figuratiu amb molta riquesa, en ocasions es pot dir poètic. No és una lectura fàcil per aquells lectors acostumats a llegir novel·les d'acció.

Al llarg de la tertúlia hem repassat el gran ventall de temes que deixa veure: el colonialisme, la medicina i la incomprensió de les malalties mentals, la política, la soledat, la petjada que deixa la primera guerra mundial, les pressions socials i sobretot el feminisme, tema destacat en l'obra de Virginia Woolf.

 La lectura d'aquest mes ha estat guardonada amb el XXV Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler. Una vegada més apostem pels autors de proximitat. 

Salvador Company (Valencia 1970) és Doctor en Filologia Hispànica, escriptor i traductor.

La lectura de la novel·la ha tingut opinions molt oposades. A un sector de les tertulianes  els hi ha resultat una lectura complicada pel fet de ser tres històries diferents però perfectament lligades. També comenten que hi ha massa sexe explícit, que la narració podia prescindir d'alguna escena.

La resta de tertulianes l'han valorat molt positivament. S'ha destacat el lèxic i la fluïdesa de la narració que les ha fet enganxar des del començament. És comenta que és un reflex de la societat valenciana on aflueix la corrupció i la força dels diners per aconseguir el poder. 

Aquestes tertulianes consideren que les seqüències de sexe, que abans s'han esmentat, son un element que utilitza l'autor per fer revoltar al lector i posar a la vista les misèries de les persones, el vici, la compra de la moral. Tot plegat condueix a la corrupció per aconseguir mantenir el poder.