CA LA WENLING de Gemma Ruiz

 Tanquem la temporada del Club amb la lectura del llibre de la Gemma Ruiz " Ca la Wenling".

La Gemma Ruiz (1975) és periodista i escriptora. Ha treballat des de 1997 al servei d'informatius de Televisió de Catalunya i s'ha especialitzat en cròniques culturals dels Telenotícies. Va publicar la primera novel·la Argelagues el 2016, posteriorment Ca la Wenling i el 2022 va guanyar el Premi Sant Jordi amb Les nostres mares.

La lectura de Ca la Wenling ha estat una mostra de pura amistat que es va confegint de mica en mica. En la tertúlia es comenta que en la narració es veu reflectida la professionalitat periodística de l'autora en la forma com va tractant les diferents temàtiques que surten al llarg de tot el llibre.

En principi podríem dir que fa un retrat de la vida de barri mitjançant els personatges que van passant per Ca la Wenling, però no ens podem quedar només amb aquesta lectura. De forma molt mesurada va introduint molts temes que ens faran pensar: societat patriarcal, cultura oriental i costums, perjudicis, feminisme, masclisme en grans autors literaris, la política del fill únic a la Xina, les adopcions, les àvies ciment, la llei d'estrangeria, abusos dels drets humans i un llarg etc.   

Es comenta també el tipus de llenguatge planer com els seus personatges que incorporen un vocabulari que es va perden: aviam, cagon tot... va combinant català i castellà imitant la parla dels xinesos nouvinguts. Fa referencia també a cançons i textos en anglès. Vaja una extensa mostra d'interculturalitat molt ben treballada. 

Esperem que gaudiu de l'estiu amb moltes lectures i ens tornem a veure al setembre.

DESIG DE XOCOLATA de Care Santos

 

La lectura del mes de maig ha estat Desig de xocolata de Care Santos, llibre amb el que va rebre el premi Ramon Llull l'any 2014.

La novel·la narra tres histories diferents amb un objecte comú que fa de nexe: una xocolatera de porcellana blanca. 

En la tertúlia es comenta la singularitat en el plantejament de la narració que fa Care Santos  començant la 1a història en la Barcelona contemporània, la segona la situa al S XIX per acabar la última al s. XVIII. 

Al llarg dels tres relats  fa un retrat costumista de Barcelona en diferents moments històrics i també de l'evolució en l'elaboració de la xocolata i el seu consum. Aquest ordre invers del temps fa que el llibre sigui original. 

Hem parlat de cada personatge i com se serveix l'autora d'un objecte, la xocolatera, com element protagonista en cada context. Protagonista pel fet que és el motiu pel qual es fa la narració, esbrinar  d'on surt.

Les tertulianes manifesten que han gaudit de la lectura i també de la tertúlia en la que no hi podia faltar la xocolata que hem degustat.

BOTES D'AIGUA SUEQUES Henning Mankell

 La lectura del mes d'abril ha estat molt ben acollida per les tertulianes que han gaudit de la lectura i dels comentaris que s'han expressat.

"Botes d'aigua sueques" és l'adéu literari de Mankell que va morir el 2015. S'estableix un paral·lelisme entre el protagonista del llibre Fredrik de 69 anys i Mankell que en el moment d'escriure la novel·la en tenia 67 i estava malalt de càncer. 

Una tertuliana expressa que és una novel·la plana, trista que sembla que no passi res però que t'enganxa fins l'últim moment. També es fa èmfasi en el marc físic del relat. És un arxipèlag de Suècia envoltat d'illes i illots on hi ha una sola casa i una badia que a l'hivern està pràcticament deshabitada. Es comenta que aquest entorn defineix el caràcter dels personatges que apareixen en la narració. Són persones solitàries que viuen en un entorn natural que no facilita la relació. Aquest fet contrasta molt amb el nostre clima i caràcter mediterrani.

Es parla de novel·la negra, majoritàriament la considera diferent de la novel·la negra tradicional encara que trobem incendis, investigacions policials, morts... . A les tertulianes els ha sobtat el personatge de la filla i la relació establerta entre ella i el seu pare,  tot i que al llarg de la narració té una evolució. També parlem  d'un surfista que apareix i desapareix sense entendre massa el seu paper. 

A la tertúlia s'ha fet una bona valoració de l'obra de Mankell i amb ganes de llegir-ne mes.

 El mes de març l'hem dedicat a una escriptora que és considerada una de les figures més destacades del avantguardisme modernista anglosaxó del s XX i també del feminisme internacional.

Va viure una vida molt tortuosa en una gran família composta per germans i germanastres procedents dels anteriors matrimonis dels seus progenitors.  Al morir la seva mare amb només 13 anys va patir la primera crisi nerviosa que aniria evolucionant per transformar-se en una malaltia mental fins conduir-la al suïcidi.

En la lectura de la novel·la "La Senyora Dalloway" hi hem vist reflectits molts trets biogràfics. Un d'ells és el tema de la salut mental que  mena al suïcidi, plasmat en un dels seus personatges, el Septimus.

S'ha destacat la singularitat de l'obra en el caràcter intimista i reflexiu de cada un dels personatges fins a definir un perfil psicològic que determina tot el que li va succeint. Situa al lector dins la ment del personatge, sabent que pensa i com viu el moment. A la vegada fa sentir aquest sentiment al lector retrocedint en el passat on nia l'emoció.

S'ha comentat que és una lectura lenta, amb un llenguatge figuratiu amb molta riquesa, en ocasions es pot dir poètic. No és una lectura fàcil per aquells lectors acostumats a llegir novel·les d'acció.

Al llarg de la tertúlia hem repassat el gran ventall de temes que deixa veure: el colonialisme, la medicina i la incomprensió de les malalties mentals, la política, la soledat, la petjada que deixa la primera guerra mundial, les pressions socials i sobretot el feminisme, tema destacat en l'obra de Virginia Woolf.

 La lectura d'aquest mes ha estat guardonada amb el XXV Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler. Una vegada més apostem pels autors de proximitat. 

Salvador Company (Valencia 1970) és Doctor en Filologia Hispànica, escriptor i traductor.

La lectura de la novel·la ha tingut opinions molt oposades. A un sector de les tertulianes  els hi ha resultat una lectura complicada pel fet de ser tres històries diferents però perfectament lligades. També comenten que hi ha massa sexe explícit, que la narració podia prescindir d'alguna escena.

La resta de tertulianes l'han valorat molt positivament. S'ha destacat el lèxic i la fluïdesa de la narració que les ha fet enganxar des del començament. És comenta que és un reflex de la societat valenciana on aflueix la corrupció i la força dels diners per aconseguir el poder. 

Aquestes tertulianes consideren que les seqüències de sexe, que abans s'han esmentat, son un element que utilitza l'autor per fer revoltar al lector i posar a la vista les misèries de les persones, el vici, la compra de la moral. Tot plegat condueix a la corrupció per aconseguir mantenir el poder.

La biblioteca dels llibres rebutjats de DAVID FOENKINOS

 

David Foenkinos és un autor francès polièdric que conrea la novel·la, la dramatúrgia, el cinema i la música. Abarca un ventall molt gran en el mon de les arts. 

Ha estat guardonat amb diversos premis al seu país (Premi Goncour, François-Mouriac, entre d'altres...) i algunes de les seves obres s'han adaptat al cinema, com és el cas del llibre d'aquest mes: "La biblioteca dels llibres rebutjats" 

David Foekinos escriu aquesta novel·la fent homenatge a l'escriptor nord-americà Richard Brautigan que el 1971 va publicar "The abortion" una novel·la  on el seu protagonista és un bibliotecari d'una biblioteca que crea una secció pels llibres que cap editorial ha volgut publicar.

Richard Brautigan va ser un autor rebutjat per moltes editorials i va acabar suïcidant-se.

Un dels seus lectors, Tood Lockwood va decidir crear un espai igual al de la novel·la "The abortion" a Burlington, Vermont, per aquells llibres que les editorials havien rebutjat.

La única condició era que fos el mateix autor qui portés el llibre a la biblioteca en reconeixement del seu fracàs.  Lockwood va posar el nom de Brautigan Library al nou espai. Actualment encara acull llibres d'autors de tot el mon, això si, en format digital pel que no és necessari presenciar-s'hi.

A banda de tot aquest precedent, les tertulianes han considerat el llibre molt recomanable, amb una lectura molt fluida i àgil. Algunes  han manifestat que es dedueix la trama mentre vas avançant la lectura però que sorprèn el final com a tancament de la novel·la.

S'ha parlat dels diferents personatges i del caràcter que els impulsa a actuar de la manera que ho fan. 

Per altra banda ha sorgit com a tema de conversa  l'industria editorial i el mon que l'envolta: les campanyes publicitàries, els crítics literaris, les presentacions i promocions, els autors, els personatges mediàtics que publiquen, els mitjans de comunicació, les vendes, els premis.... 

Podem dir que la tertúlia ha obert moltes temàtiques vigents i referents al mon literari contemporani.

LA CONJURA DE LOS NECIOS de John Kennedy Toole

"La conjura de los necios" és una novel·la de Jhon Kennedy Toole publicada pòstumament l'any 1980. Fou guanyadora d'un premi Pulitzer l'any 1981. 

L'autor mai va veure publicada l'obra. Va enviar l'original a diverses editorials i sempre va ser rebutjat. En una (Simon and Schuster) en principi els va entusiasmar però també el van rebutjar. Al cap de poc temps John Kennedy Toole es va suïcidar.

La lectura d'aquest mes ha causat reaccions diferents a les lectores del club.

Algunes lectores no l'han acabat de llegir per l'exageració dels despropòsits dels personatges que han considerat desmesurats. També ha estat un obstacle la dificultat de la lectura pel format de l'edició que s'ha tingut a les mans, la lletra era petita i l'interlineat poc espaiós.

La resta de tertulians l'ha valorat molt positivament per la diversitat de personatges esperpèntics i desagradables que l'autor ens retrata constantment. S'ha fet esment de les vides tètriques que cada un d'ells viu confiant amb el destí.

Hem comentat cada personatge esbrinant el paper que té dins aquella societat en que està immers començant pel protagonista Ignatius Really i la seva mare.

S'ha comentat també l'acabament de la novel·la, tanquem una porta de quasi 400 pàgines però n'obrim una altra amb la fugida d'Ignatius i  Myrna Minkoff. En definitiva, una lectura divertida, àcida i plena de despropòsits que enganxa al lector.