ALOMA de Mercè Rodoreda

 

Aquest mes d'abril des del club de lectura de Cal Cadernal fem homenatge a Mercè Rodoreda, quan fa 40 anys de la seva mort, amb la lectura de la novel·la  Aloma.

Aloma va ser escrita l'any 1936 i va rebre el premi Joan Creixens l'any següent.

Les tertulianes han gaudit de la lectura tot destacant-ne la facilitat en què és llegeix i la riquesa de vocabulari tot i que moltes vegades ja és en desús.

Comentem que Aloma és una novel·la que conté episodis autobiogràfics.

El personatge principal Aloma, és una imatge del que hem llegit a la biografia de Mercè Rodoreda.

 A la novel·la, l'autora deixa reflectida la seva vida en espais com el jardí, en la passió per les flors, en la presència d'aquest personatge vingut d'Amèrica amb el que té una relació amorosa i de la qual naixerà un fill. Tots aquests trets són impregnats d'una solitud que es fa palesa al llarg de tota l'obra.

Es destaca també el paper que juga l'home dins la societat i com la dona es veu sempre sotmesa  a la seva voluntat. En aquest cas Aloma ha perdut la casa i l'honor per les febleses del seu germà però vol mantenir la dignitat decidint tenir el fill, no informant el pare i preveient una vida que sap molt bé que estarà ben marcada.

Acabem la tertúlia fent ressò de la importància de l'obra de Mercè Rodoreda en el món de les lletres catalanes.

Allò que va passar a Cardós de RAMON SOLSONA

Ramon Solsona és un escriptor i publicista  català conegut també per les seves col·laboracions en diversos diaris (Avui, La Vanguardia..) i programes de ràdio. També ha escrit guions de sèries televisives (Estació d'enllaç, El cor de la ciutat..) podem dir que és un escriptor polifacètic que treballa diferents gèneres. El 2010 va rebre el premi Sant Jordi per la novel·la “L'home de la maleta”.

En aquesta ocasió hem llegit “Allò que va passar a Cardós”. Els tertulians del club han gaudit de la lectura i l'han valorat molt bé. 

S'ha comentat que el tema en si ja és molt interessant, connectar amb quasi vuitanta quilòmetres de canalitzacions excavades a l'interior de la muntanya, uns llacs pirinencs per proveir d'aigua diverses centrals elèctriques. Una obra gegantina amb pocs  mitjans i molta ma d'obra que transforma la fesomia dels pobles. A la vall de Cardós es va començar l'obra el 1959 i es va acabar el 1974.

Per altra banda se ha destacat l'estructura de la novel·la. El Ramon Solsona no divideix l'obra en capítols  sinó que dona veu als personatges que viuen en aquell moment la construcció de la gran obra.  Inicia la novel·la amb la veu de qui serà el principal protagonista del llibre i la va seccionant amb cadascuna de les vivències dels personatges, per acabar i tancar la història, una altra vegada amb el protagonista, el Santi Vallory. Aquesta forma narrativa dona una panoràmica dels fets des de diferents punts i ha agradat als tertulians.

S'ha parlat també de l'estraperlo, la filmació de la pel·lícula com a gran expectativa de la població. S'ha fet menció del paper de la Guardia Civil i el capellà com a forces dominants, de l'allau d'obrers immigrants que generaven una població dins d'una altra, dels germans Dinamita...etc.

A L'ALTRA BANDA DE LA NIT de Jan van Mersbergen

Jan van Mersbergen és un novel·lista neerlandès.  La novel·la que hem llegit aquest mes de febrer va ser guardonada amb el Premi BNG de Literatura. El 2013, l'obra va ser traduïda al català  per Maria Rosich. 

Per a la majoria de les tertulianes ha resultat una lectura difícil.  L'expectativa que es van formar després de llegir el resum de la coberta posterior del llibre no corresponia al que s'havia interpretat llegint el llibre.

Per altra banda també hi ha qui l'ha trobat un llibre excel·lent.

A la tertúlia s'ha anat desgranant cada un dels episodis que va vivint el protagonista i l'hem anat dotant de la reflexió interior que hem cregut que requeria. Una reflexió interna que és viu al mig de la disbauxa d'un carnaval. 

Segons la nostra visió ens xoca que el protagonista arribi a la introspecció mitjançant la gresca i la continua ingestió d'alcohol, però aquí hem de fer una aturada i entendre que l'acció transcorre en un país nòrdic i ni els costums ni el caràcter s'assembla al mediterrani, que és el que prenem de referència.

Al llarg de tota la novel·la l'autor ens va deixant frases molt concises d'una gran profunditat tan pel protagonista en el context que es troba com pel lector si es para a pensar: "Tots ens hem acomiadat de la nostra vida normal. Del que tenies. Del que tens dins el cor".

Podem dir que és un llibre per llegir lentament, parant-se a reflexionar per construir-se un mateix.

ENCARA HI HA FLORS de Margarida Aritzeta

 Iniciem l'any amb una autora de proximitat.

Margarida Aritzeta (1953) és una vallenca amb una llarga trajectòria en el món cultural i literari. Ha publicat assaig però sobretot novel·la. Algunes són adreçades al públic infantil i juvenil, també ha publicat novel·la negre, de ciència-ficció i de fantasia mítica.

Al club hem llegit la seva última publicació "Encara hi ha flors". La mateixa autora ens parla d'aquest llibre com una novel·la negra, on el protagonista Kàputx, és un personatge que s'ha fet un lloc en aquest gènere i tira endavant l'activitat detectivesca que descabdella la trama.

Les tertulianes manifesten que els ha costat una mica entrar en la lectura perquè l'acció la veien poc convincent. Un cop s'havia agafat el fil t'enganxes a l'acció i sobretot als llocs on passa l'acció.

L'autora ens parla del Monestir de Santes Creus i els seus voltants, d'una casa que anomena La Malvasia que vol convertir en casa rural. Aquest entorn tan proper i conegut per tots els lectors ha donat molt de joc a la tertúlia. Per altra banda també s'ha comentat que és una trama complicada ia vegades et confon, però l'acció està molt ben lligada i al final deixa cada cosa a lloc. S'han pogut desxifrar els entrellats de cada personatge i segons el que han explicat les tertulianes podem dir que deixa un final obert. Per algunes Kàputx és mora i per altres no. 

Esperarem que la Margarida Aritzeta publiqui una altra novel·la negra per saber si segueix sortint a la trama.

INVENTIO d'Anselm Aguadé

 Aquest mes de novembre hem tingut el plaer de fer la tertúlia del llibre que hem llegit amb l'autor. Hem llegit la novel·la Inventio de l'Anselm Aguadé que una vegada més ens ha acompanyat i ha compartit aquelles inquietuds que la lectura ha suscitat a les tertulianes.

La lectura ha motivat diferents reflexions sobre el fet de les aparicions miraculoses i el que suposa segons les creences de cada individu. S'ha comentat com aquests fets generen uns canvis en l'entorn social i físic dels llocs on succeeixen i que la mateixa població s'hi veu involucrada sense proposar-s'ho tal com plasma l'Anselm en Inventio.

Hem parlat de cada personatge i la construcció dels diferents perfils que  provoquen al lector i l'enganxen a continuar llegint. L'acció transcorre en el mon rural, aspecte que queda molt ben reflectit per la coneixença que en té i on es mostren multitud de detalls en l'ambientació.

Acabem el mes amb una bona lectura i una molt bona companyia! 

A L'ESPONA DEL LLIT de Guy de Maupassant

A l' d'octubre hem llegit "A l'espona del llit" de Guy de Maupassant (Dieppe 1850-Paris 1893). Aquest mes hem fet una lectura diferent a la que estem acostumats, per una banda ens referim al gènere: el conte i per altra banda hem conegut un autor del segle XIX. 

El títol "A l'espona del llit" fa referència a l'últim conte del llibre el qual va donar peu a la pel·lícula de Luchino Visconti "Il lavoro". El primer relat és "Bola de greix" , la seva base argumental i el tractament psicològic dels personatges serveix també a John Ford per a la  pel·lícula "La Diligència". Aquests són dos exemples de la plasticitat dels textos. Tots els lectors han coincidit en aquesta plasmació del text en imatges, no només en els que hem anomenat sinó també en la resta de contes que composen el llibre. 

Les lectores han manifestat que en tots els contes la dona hi juga un paper molt important, en alguns en diríem d'empoderament, que fins i tot tenen una visió actual, encara que el context és molt diferent. Maupassant ens explica realitats, tal com són i ens emociona. 

S'ha destacat també la feina del traductor Lluís Calderer que ens ha regalat una prosa que en algun moment és poesia. Valoració 8

ALGÚ QUE NO HI HAVIA DE SER de Manuel de Pedrolo

 Hem començat la nova temporada del club amb un autor de casa nostra, Manuel de Pedrolo i la novel·la "Algú que no hi havia de ser". 

Pedrolo publica aquesta novel·la negra l'any 1974, el mateix any que també publica "El manuscrit del segon origen". És un autor prolífic que la seva passió és escriure i ho demostra en la quantitat d'obres escrites  i la diversitat de gèneres, no solament escriu novel·la sinó que també es dedica a la poesia i al teatre.

Les tertulianes del club han gaudit amb la novel·la i han manifestat la facilitat en la lectura tant pel llenguatge planer però culte a la vegada, tot destacant algunes paraules que van caient en desús com ara "ataconar". Es comenta el moment històric i el realisme que desprèn de l'època, tot incorporant els elements que la defineixen com a novel·la negra. Es posa de manifest també la síndrome de Robin Hood que l'idealisme social del moment troba ben vist: sembla que atracar un banc no era delicte sinó una qüestió de justícia social.

Es posa en relleu també l'erotisme i sensualitat en que impregna algunes escenes de la trama, se'n destaca  la forma com incita al lector a continuar llegint. 

Se li ha donat una valoració de 6