CAVALL ATLETA OCELL de Manuel Baixauli

 Aquest mes de febrer hem llegit Cavall atleta ocell de Manuel Baixauli. Manuel Baixauli és un escriptor i pintor valencià. Va estudiar Belles Arts i professionalment es dedica a l'ensenyament de la pintura. A partir dels trenta anys va començar a escriure i la seva forma particular de veure el mon que plasmava en les pintures la va traspassar a l'escriptura publicant un recull de contes i diverses novel·les que el van conduir a guanyar diversos premis: premi ciutat de Badalona, Premi ciutat d'Alzira, Premi Mallorca de narrativa...

L'any 2020 va rebre una Beca de creació literària de la Institució de les Lletres Catalanes que va donar lloc a la novel·la que hem llegit, guardonada amb el Premi Òmnium a la millor novel·la de l'any 2024.

Les tertulianes han comentat que és una lectura diferent, que sembla una novel·la que ens parla de les relacions d'un pare amb el seu fill adolescent però que va molt més enllà, que ens planteja una filosofia de vida. Alguna manifesta que li va costar entrar en la lectura per les situacions surrealistes que surten al llarg de la narració. És parla dels personatges principals Alapon i Arístides i com a través de l'art i la creació entenen què és per a ells viure una vida plena, amb sentit. Tot i que coincideixen en la visió no s'ho diuen ni mostren en cap moment. 

Es comenta que cada un dels personatges secundaris, si és que es poden considerar secundaris, tenen unes característiques que els fan especial dins la narració i donen peu a fer reflexions. També es destaca la brevetat dels capítols, en el fet d'aturar la lectura i poder pensar.

Es valora l'art com a creació i com a mitjà transformador destacant alguns dels autors, cineastes, escultors... en definitiva artistes que Manuel Baixauli  dona a conèixer en aquest llibre relacionant les arts entre elles. En definitiva ha estat una lectura diferent que n'hem gaudit molt.

UN ARBOL CRECE EN BROOKLYN de Betty Smith

 Hem arrencat el 2026 amb una lectura que ha agradat molt i també ens ha fet parlar molt.

Betty Smith va néixer el 1896 a Brooklyn, és filla d'immigrants alemanys. La seva infantesa va transcorre entre privacions i pobresa extrema que anys més tard va plasmar en escriure el llibre que li va donar la fama "Un àrbol crece en Brooklyn". Quan se li preguntava si era un llibre autobiogràfic, responia que en aquest llibre explicava com li hauria agradat que fos la seva vida.  

En la tertúlia s'ha destacat molt la importància que l'autora dona a la cultura, com l'hàbit de la lectura pot obrir la ment pel saber i també com a mitjà per escapolir-se de la realitat. Des del principi ens posa de relleu la lectura d'una pàgina diària de Shakespeare, la cultura rellevant i de la Bíblia, la base de les creences. També s'ha posat de manifest la recomanació que es fa de la transmissió oral de les històries com a part de l'imaginari de l'individu.

Les tertulianes comenten la continua lluita per aconseguir els objectius per part dels personatges femenins, la lluita per tirar endavant la família per part de la mare, la lluita per l'escola de la protagonista, la d'aconseguir un fill per part de la germana... a diferencia dels homes que es mostren més febles. Es coincideix en que mostra molt bé els anys 20 a Brooklyn, la societat del moment i com de mica en mica es va transformant. Una d'aquestes transformacions és el vot de la dona que queda palès en aquest retrat que fa del somni americà de molts immigrants.

També s'ha comentat que l'última part de la novel·la era innecessària, és un final feliç, potser no calia.  

La força del vent de MARTA MAGRINYÀ

 

El club del mes de novembre s'ha dedicat a una autora de proximitat. Hem llegit un llibre de la Marta Magrinyà: La força del vent.

La Marta Magrinyà és una escriptora i periodista de Reus que col·labora habitualment en els mitjans de comunicació. Reforcem el fet que l'autora és de Reus perquè en aquesta novel·la ens trasllada al Reus dels anys 50 on les lectores del club  podem reconèixer perfectament les característiques pròpies de la vila,  per la seva proximitat més d'una vegada ens hi hem desplaçat.

Se n'ha destacat l'ambientació de Reus en una època en què els fruits secs tenien  gran importància en l'economia de la ciutat. Ens mostra sobretot el món comercial amb les diferents categories del fruit, les mesures específiques per valorar les mostres... en definitiva un mon de la pagesia que avui ja no hi és. 

Tot plegat forma part de la trama que es viu en una corredoria de fruita seca i els seus treballadors. Cada un d'ells prové d'una família on veiem reflectida la societat d'una època amb uns estrats socials ben marcats i en conseqüència les seves accions. 

Com molt bé ens diu el títol de la novel·la, la força del vent té el seu paper en el desenllaç. Tots els que en un moment o altre l'hem viscut sabem que hem de prendre precaucions i així mateix ho fan els protagonistes.

La narració en si és distreta, de fàcil lectura, fins i tot la podríem catalogar de romàntica.

Diari del tot verídic d'un indi a mitja jornada de SHERMAN ALEXIE

 

 Iniciem el club de lectura amb un llibre aparentment senzill, de fàcil lectura amb un caire juvenil pel seu format i amb  il·lustracions humorístiques del que narra el seu protagonista. Es tracta de "Diari del tot verídic d'un indi a mitja jornada" de Sherman Alexie, autor i en gran part protagonista de la novel·la que ens posa a les mans.

Sherman Alexie és un escriptor americà nascut a la reserva índia de Spokane.   Spokane és un col·lectiu demogràficament a les portes de l'extinció, ubicat en un espai rural allunyat de la societat urbana i dels centres de poder blanc. 

L'autor ens narra les peripècies que viu un adolescent indi en fase de construcció d'una vida i d'una identitat en la que el protagonista es planteja anar més enllà del que sembla que estigui determinat pel sol fet de ser indi. La narració és basa en trets autobiogràfics de l'autor tractats amb senzillesa i tocs d'humor que ens l'allunyen del dramatisme real. 

En la tertúlia s'han tractat els temes que van sorgint al llarg de la  narració com la misèria, la violència, l'alcoholisme, la marginació, l'exclusió, l'amistat autèntica, la cultura imposada, la presencia constant de la mort... 

Les tertulianes han valorat molt bé el llibre i han gaudit d'una lectura amena que ens porta a una realitat invisible.

FAHENHEIT 451 de Ray Bradbury

 Hem tancat el club de lectura de la temporada amb la lectura de Fahrenheit 451. Un clàssic de ciència ficció que ens fa pensar molt en el mon en què vivim. Ens meravellem de la visió futurista de l'autor per crear un mon fictici, irreal i alhora tan proper als nostres dies en aspectes de consumisme, capitalisme, concepte de felicitat...

A banda de l'argument que constantment genera reflexió  en destaquem la prosa detallista i exquisida en que Ray Bradbury ens cabussa en la narració on no et perds cap concepte.

Ara marxem de vacances i ens emportem la maleta plena de lectures per retrobar-nos al setembre. Bon Estiu!

LES NITS BLANQUES de Fiódor M. Dostoievski

Les nits blanques  és una de les novel·les breus més emblemàtiques de Fiódor M. Dostoievski. Publicada en rus el 1848, la protagonitza un jove somniador i solitari que durant una de les passejades que fa pels carrers de Sant Petersburg coincideix amb una jove, Nàstenka per qui se sent atret.

Les tertulianes coincideixen en què després d'haver llegit altres novel·les d'aquest autor, Les nits blanques no és la millor obra, n' esperaven més. Se'n destaca la bellesa d'estil i la filosofia de vida que se'n desprèn. 

S'han comentat els personatges, sobretot el narrador, l'homenet immers en la solitud que cada dia surt a passejar pels carrers de Sant Petersburg sense caràcter ni empenta de cap mena. Un somiador i un idealista que al trobar a la Nàstenka se sent estimat per uns instants. 

La Nàstenka es vista per les lectores com una dona que la societat li té definit el seu paper, trobar marit i casar-se i vet aquí la gran preocupació quan no apareix el nuvi al lloc esperat.

S'ha comentat la importància de llegir els clàssics i que sempre s'ha de fer amb la mirada de l'època que reflecteix l'autor.

L' AFER MARSELLÈS de M. Mercè Roca

El Club de lectura del mes d'abril ha repetit autora: M. Mercè Cuartiella. El primer llibre que vam llegir va ser "Germans quasi bé bessons", premi llibreter al 2012 i aquesta vegada hem apostat per "L'afer marsellès". S' ha comentat, d'entrada, que són dues lectures molt diferents i que el títol no reflecteix l'entrellat de la novel·la.

És destaquen els personatges, simples i alhora molt complexos pel perfil psicològic que els configuren. Dues germanes dependents l'una de l'altra i tan diferents en el caràcter i  en la manera de fer davant les adversitats. Aquest aspecte s'ha comentat molt i s'ha lligat a la manca de relació amb els progenitors pel que les dues germanes estableixen un vincle de protecció mútua.

L'autora dibuixa una societat diversa i realista on cada personatge busca un lloc on arrecerar-se i d'una manera o altre apropar-se als seus somnis.