CRIM DE SANG de Sebastià Alzamora

 

Sebastià Alzamora és un escriptor mallorquí, llicenciat en Filologia Catalana. La seva obra és extensa i variada, es donà a conèixer amb el poemari Rafel guardonat amb el Premi Salvador Espriu. La seva obra va anar creixent tant en poesia com en narrativa obtenint també diversos premis. El llibre que hem llegit aquest més, "Crim de sang", fou guardonat el 2011 amb el Premi Sant Jordi.

L'acció ens situa a Barcelona als inicis de la guerra civil. En plena persecució i matança de religiosos per part dels anarcosindicalistes, apareixen assassinats un sacerdot marista i un nen de set anys. L'autor d'aquest crim sembla ser un vampir. L'acció ens condueix a altres fets que de mica en mica l'autor va relacionant per dur-nos a una fusió de gèneres narratius que donen força i dinamisme a la novel·la.

Les lectores del club estan d'acord en que és una novel·la diferent, que tracta de fets que transcorregueren en la guerra civil com a fets expositius, no com a tema central. El tema es centra en la lluita entre el bé i el mal que es va reflectint en els diferents personatges que Sebastià Alzamora ens va presentant. 

Ha sorprès l'inici del llibre amb l'assassinat comès per un vampir. Aquest fet ha desconcertat en principi perquè semblava que l'acció s'havia de desvetllar com en una novel·la gòtica i de mica en mica s'han obert altres fronts inversemblants que han donat peu a la idea que havíem comentat de la lluita entre el bé i el mal, fent visible als ulls del lector com la maldat pot habitar en qualsevol esser humà. Sebastià Alzamora ens presenta el bé i el mal sota diferents formes segons el personatge: malícia, corrupció, odi, bondat, innocència etc

EL CAMÍ DE LES AIGÜES de Carme Martí

 El passat mes de març el club de lectura va llegir el llibre "El camí de les aigües" de Carme Martí. L'autora ens dona a conèixer la vida d'una cuinera, la Maria Badia al llarg del segle XX.

 La novel·la  es presenta amb dues històries paral·leles, la de la Maria Badia que la coneixerem a través de la Laura, la seva neta, i la vida de la mateixa Laura marcada per la pèrdua del seu germà.

 Els tertulians i tertulianes han gaudit amb la lectura i retrobat en ocasions  escenes viscudes o conegudes per la proximitat de l'època i l'experiència viscuda. Per altra banda s'ha comentat que la història de la Laura, en ocasions, cau en reiteracions que excedeixen l'interès del lector.

S'ha valorat molt la situació històrica  dels personatges que van apareixen al llarg de la novel·la com ara les classes de cuina de Rondissoni a l'Institut de Cultura i Biblioteca de la Dona, així com els diferents espais geogràfics i fets històrics on transcorre l'acció.  Tots ells són molt propers i coneguts. Per tal de mostrar-los s'ha preparat una presentació d' aquests punts d'interès i peculiaritats que fan l'obra més singular.

Si vols veure aquests llocs clica EL CAMÍ DE LES AIGÜES

MEMÒRIA D'UNS ULLS PINTATS de Lluís Llach

El mes de novembre hem llegit "Memòria d'uns ulls pintats" de Lluís Llach. 

En primer terme cal destacar la sorpresa dels lectors davant la primera novel·la de Lluís Llach. Molts  desconeixien la nova i agradable faceta d'escriptor que ha estrenat el cantautor. Ha deixat enllà la poesia musicada que ens ofereix a través de les seves cançons per oferir un estil acurat, precís i minuciós en forma de prosa.

El llibre narra la vida de quatre joves del barri obrer de la barceloneta. A través de les seves vides descobrim un ambient humil i llibertari i com amb la proclamació de la República s'obre un ventall d'il·lusions, possibilitats de vida i esperances que es veuen aniquilades per la Guerra Civil i la repressió franquista.

Es comenta la facilitat amb que l'autor plasma l'ambient obrer amb l'idealisme anarquista vestint el fons dels personatges tot i que els condueixen per camins diferents. Els lectors troben una primera part mes aviat costumista, d'infants i joves amb el descobriment de l'amistat incondicional alhora que la sexualitat, tot en un entorn marcat per un referent històric com l'Escola del Mar.

La segona part s'endinsa en el món adult i la cruesa de la guerra. Alguns lectors els ha traslladat al relat que els havia fet el pare o altre parent en explicar les seves vivències al front i el mateix relat de la "Batalla de l'Ebre" viscut pels components de la Lleva del biberó. 

Tot plegat ha resultat una lectura que ha captivat fins a l'última ratlla on trobem el per què del títol: Memòria d'uns ulls pintats.

Puntuació: 9

L'ÒMNIBUS DE LA MORT: PARADA FALSET Toni Orensanz

Toni Orensanz és periodista i guionista. És col·laborador habitual del diari La Vanguardia i de nombrosos mitjans locals i nacionals.

El club de lectura ha iniciat la tertúlia de L'òmnibus de la mort: parada Falset amb molt de respecte al ser un tema, encara avui, difícil de tractar. Els tertulians han destacat l'interès per l'obra però també han manifestat que se'ls ha fet difícil llegir-lo. Esperaven trobar-se davant una novel·la d'acció, fet que els ha provocat la sensació de manca de dinamisme  fins arribar al desenllaç de l'obra . En la valoració de la lectura ha sorgit el terme periodisme d'investigació destacant, precisament, la minuciosa tasca que du a terme Toni Orensanz per esbrinar  qui eren els causants de les accions que ens relata i com van transcórrer. És remarca molt la imparcialitat del mateix autor en el desenvolupament de l'obra, sobretot tenint en compte que familiarment s'hi veu implicat.

La majoria de tertulians opinen que l'objectiu del llibre és clar i per això passa de puntetes per damunt les històries paral·leles que es troben en la trama del llibre.

Es comenta també fins quin punt és necessari, convenient o desitjable treure a la llum "allò que va passar". Les interpretacions són diverses, per uns és necessari poder-ne parlar obertament i deixar de banda els silencis. Altres entenen els silencis de les famílies perquè  significa reviure uns fets que els van marcar tot i ser infants i més quan es viu en un poble on es poden creuar cada dia pel carrer.

Ha cridat l'atenció el personatge de Fresquet i tots els girs de la seva  personalitat. El seu fill el considera un home just, que volia justícia social però els tertulians el qualifiquen com un vividor, un eixelebrat,  just segons la seva justícia, sense ideals...es comenta que el final d'aquest personatge havia de ser a la Resistència francesa i no atracant Ajuntaments i dependències municipals com un vulgar delinqüent.

S'ha demanat als lector una paraula  que defineixi el llibre i han sorgit les següents: difícil, dur, pedra, llosa, justícia hipotètica, clar i imparcial.

El que més ha agradat del llibre és precisament la imparcialitat de l'autor i la valentia per tirar endavant la investigació malgrat trobar involucrats membres de la seva família.

S'ha puntuat el llibre amb un 6'6