LOS BESOS EN EL PAN d'Almudena Grandes

El llibre del juliol ha estat Los besos en el pan d'Almudena Grandes reconeguda escriptora i columnista de El país. En aquesta ocasió el llibre és molt diferent a les novel·les que ens té acostumades l'Almudena Grandes. Ens explica la vida de la gent que viu en un barri de Madrid i que poc a poc les seves vides van canviant de ruta a causa de la crisi espanyola del 2008.

Explica un seguit d'històries entrellaçades dels habitants d'aquest barri que intenten sobreposar-se a la situació segons la posició de cadascun. Les tertulianes han manifestat que en moltes ocasions es perd el lligam entre una família o personatge i la resta però no té cap importància perquè es pot llegir com a episodis separats. També es fa èmfasi en la varietat de temes que arriba a tractar, sembla que vulgui abastar tots els problemes socials existents.... potser massa!

La novel·la s'ha considerat de lectura fàcil i entretinguda per a tots els tertulians i tertulianes del club. Ha agradat aquest final obert en molts personatges perquè els fa més propers segons la lectura de cada individu.

En el següent enllaç podeu gaudir d'una entrevista amb l'autora on parla del llibre:

https://www.youtube.com/watch?v=noi1MlaUHvg

LA DONA A LA FINESTRA de Vicenç Villatoro

" La dona a la finestra "  de Vicens Villatoro aporta una nova visió de la caiguda de Barcelona durant la Guerra de Successió. 

Entre les tertulianes ha despertat diferents impressions, per una banda sorprèn el to que agafa perquè no ens narra els fets històrics, ni s'endinsa en el detall de la batalla, ni en el fet polític. Villatoro deixa de banda aquests aspectes per narrar dues històries paral·leles que porten al lector a dos universos diferents on es mouen passions molt semblants.

Coincidim tots els tertulians en el gaudi dels diferents indrets per on es desplacen els personatges tant els de la Barcelona del 1714 com en la Barcelona actual per on es mouen els actors de la pel·lícula. 

Les tertulianes comenten  el fet que les històries no estiguin ben delimitades per capítols  ha complicat la lectura , sobretot a l'inici del llibre, perquè confon al lectors. 

S'han comentat i perfilat el caràcter dels personatges i hem vist com cadascun reacciona de forma similar davant la incertesa, la derrota, el donar-ho tot per perdut,...Es destaca la visió que dona Vicenç Villatoro dels fets històrics viscuts per la gent anònima, la gent del carrer en uns fets que marquen el futur.

Es fa esment també, del protagonisme que envolta als actors i actrius quan  en la seva vida particular mostren les mateixes febleses que la història que estan filmant.

S'ha puntuat el llibre amb un 7.

LA REMOR DE LES ONADES de Yukio Mishima

Reobrim el club de lectura amb un dels autors considerats cabdals de la literatura japonesa, Yukio Mishima (Tóquio 1925-1970). La seva obra literària és extensa i englobada en diversos gèneres: va escriure novel·les, obres de teatre, contes, poemes i assaigs. Va optar al premi Nobel en tres ocasions sense èxit. El 1970 es va suïcidar seguint el ritual japonès de l'hara-kiri. 

Hem fet esment de la importància de la traducció de la novel·la tot destacant, en aquest cas, la feina conjunta de Joaquim Pijoan i Ko Tasawa.

En aquesta ocasió els tertulians han mostrat diversitat d'opinions respecte a la novel·la. Alguns han manifestat que necessitaven més acció, que és una obra lineal. A d'altres els hi ha agradat precisament pel mateix, per la linealitat de l'acció essent capaç de plasmar el comportament humà amb delicadesa i rigor. A mesura que ens endinsem en la lectura ens mostra la vida senzilla d'un poble pescador a Utajima, una petita illa del Japó. 

Tothom a coincidit en la facilitat de la lectura amb un argument senzill però carregat de poesia. La riquesa del llenguatge en les descripcions del paratge i els sentiments no expressats pels personatges fan viure al lector en una muntanya russa, no passa res i en un moment passa tot.

Els lectors l'han puntuat amb un 7'5.

REOBRIM EL CLUB DE LECTURA

 

Ha passat més d'un any des de l'última entrada al bloc. La COVID ha paralitzat l'activitat cultural que duia a terme

 El Punt de Lectura Cal Cadernal després de molt de temps d'espera torna a caminar. El passat més de maig vam iniciar novament el Club de Lectura amb moltes ganes de retrobar-nos, comentar de nou la lectura i  compartir-la amb nous  amics. 

Balzac i la petita modista xinesa de Dai Sijie

Hem iniciat el nou any amb la tertúlia del llibre de Dai Sjie "Balzac i la petita modista xinesa".

Dai Sijie és un cineasta i novel·lista xinès que viu a França. Fill de metges que van viure la persecució i empresonament durant la revolució cultural de Mao Zedong. El mateix autor va ser enviat a un poble de la muntanya per reeducar-se, vivències que són explicades en la novel·la en forma d'aventura i sense dramatisme.

Les tertulianes destaquen sobre tot el contrast desequilibrat entre la vida de la ciutat i la vida rural. Es manifesta des que arriben els protagonistes al poble per fer la reeducació on un violí es presenta com un artefacte mai vist per la població. 

Un altre punt a destacar és la importància de la paraula, la oratòria i la narració que donen ales als nois per transformar la vida dels camperols fent-los somniar a través de les pel·lícules que els expliquen. Després la paraula escrita amb la prohibició de la lectura és el gran instrument per obrir les ments i veure mon, més enllà de les muntanyes que els barren el pas.

També ha sorprès a les tertulianes el xoc de cultures. Els protagonistes ens mostren un episodi polític i social com el de la Revolució Cultural xinesa amb la seva estada per reeducar-se i en canvi les lectures que els fan obrir els ulls i els enlluernen són tots autors francesos. La prohibició fa el desig.

Han sorgit molts altres temes i molt diversos  a tenir en compte, com és el paper de la dona en aquest tipus de  societat, o el tema de la sanitat en l'hospital que ens situa, o l'avortament, o el paper que juga el pare de la petita modista quan va a un nucli de població, o l'acció de les fetilleres en contraposició  a la figura del metge...etc. En fi una novel·la que ha agradat i ha donat molt per parlar.

ESPEJOS d'Eduardo Galeano

Eduardo Galeano (Montevideo 1940-Montevideo 2015), és conegut com historiador, periodista, narrador i assagista. Gran part de la seva vida la dedica al periodisme. Al 1976 el General Videla va participar en el cop d'Estat que va derrocar el govern d'Estela Martínez de Perón donant origen a una dictadura.El nom d'Eduardo Galeano es va afegir a la llarga llista de condemnats. Per aquesta raó es va veure obligat a exiliar-se i es va instal·lar a Barcelona on va continuar amb la seva faceta d'escriptor.

Aquest mes de novembre, al club hem llegit "Espejos", un llibre d'unes característiques especials. Tal com diu en la mateixa portada "Una historia casi universal" on fa una passejada per la història des dels origens fins l'actualitat des de la mirada dels oblidats, de tots aquells que no surten en els llibres d'història.   

Els tertulians i les tertulianes han comentat que és un llibre diferent, que no es pot llegir d'una tirada perquè cada petit capítol fa reflexionar per la profunditat que expressa. Hem comentat aquells temes que encara avui són denunciables: racisme, feminisme, religió.... sempre amb un sentit crític i irònic sense perdre la profunditat del tema. 

S'ha considerat una lectura especial tant per l'estructura en petits capítols que es poden llegir de forma independent com per la visió que ens dona de la història viscuda pels protagonistes desconeguts. 

Ens hem quedat amb una de les seves frases que volem compartir amb els lectors d'aquest blog:

"El mundo se divide, sobre todo, entre indignos e indignados, y ya sabra cada quien de què lado quiere o puede estar..."

CANTA L'HERBA de Doris Lessing

Iniciem la nova temporada dels club de lectura amb una autora reconeguda amb el Premi Nobel de Literatura l'any 2007.
 Doris Lessing (1919-2013) va ser una escriptora fortament compromesa amb la societat i amb la política del moment en que viu (apartheid).

Canta l'herba és la seva primera novel·la on reflecteix  la bellesa d'Africa alhora que defuig totes aquelles incongruències que no s'adiuen amb el seu caràcter i en la manera de copsar la vida que el sistema li fa viure.

Les tertulianes han gaudit amb la lectura tot i que el primer capítol, manifesten que no desperta l'entusiasme del lector. Es comenta que l'interès va sorgint a mesura que t'endinses en el llibre i t'arriba a enganxar. Comenten que els personatges estan molt ben definits i immersos en un món en el qual es fa difícil sobreviure si no segueixes les normes que dicta la societat i la política.

La novel·la ha portat a parlar del concepte de superioritat racial i segregació viscut a Sudàfrica (apartheid) i com en el transcurs de la narració veiem de formes diferents aquesta vivència pels personatges de l'obra.

Es destaca el personatge de la Mery per la seva condició de dona que de mica en mica s'autodestrueix per la insatisfacció constant, les pressions socials i les relacions personals amb els homes que passen per la seva vida.