LA DONA QUE VA DECIDIR NO SORTIR DEL LLIT DURANT UN ANY de Sue Townsend

Sue Townsend (Leicester 1946) és una escriptora anglesa autodidacta que ha publicat majoritàriament llibres juvenils. Ha arribat al nostre club de lectura amb l' obra "La dona que va decidir no sortir del llit durant un any" un títol del tot suggestiu i ple d'ironia per endinsar-se en la lectura.

La tertúlia ha començat molt animada. Ha agradat força, sobretot la primera part. Tothom coincideix que a mesura  que el llibre va avançant decau l'interès per arribar a un final no massa complaent pels lectors del club.

S'ha parlat de cada un dels personatges com un entrellat de perfils característics, de caire grotesc amb un punt d'exageració on el lector hi ha trobat el seu punt de realitat, de crítica social posada en forma de novel·la.

L'Eva representa la dona desesperada, de personalitat fràgil que ha viscut sempre al servei dels altres anihilant-se com a persona. Desperta d'aquest procés en el moment que els seus fills superdotats intel·lectualment (que no en les relacions socials) abandonen la llar per anar a la universitat. Els tertulians consideren aquest punt  fonamental per sortir d'aquest món, encara que la majoria manifesta que  ho faria d'una altra manera, fugint.

Les relacions entre els personatges són complicades, divertides, absurdes, amb un punt d'egoisme per aconseguir els seus propòsits. 

Al llarg de la tertúlia ressalten dos personatges totalment oposats. Per una banda la Poppy noieta impetuosa i sense escrúpols que sempre aconsegueix allò que vol i l'Alexander que es mou amb lucidesa i serenitat  en tot moment.

Podríem dir que és la força de l'amor. És considerat un personatge crucial pel desenvolupament de l'obra.

Aquest perfils han fet que fossin els personatges més escollits per anar a sopar.

 Un  aspecte ha destacar és la selecció de temes musicals en l'enterrament de la sogre de l'Eva i un a tenir en compte són les errades ortogràfiques que apareixen en tres o quatre ocasions.  .

Al llibre se li han  donat 7'19 punts.

GERMANS, GAIREBÉ BESSONS de M. Mercè Cuartiella

Mª Mercè Cuartiella ha obtingut el Premi Llibreter 2012 amb el llibre "Germans, gairebé bessons". És llicenciada en Filologia per la Universitat de Barcelona  i és autora de quatre novel·les i diverses peces teatrals. 

En aquest llibre ens endinsa en les relacions que s'estableixen entre els tres personatges protagonistes de la novel·la.

 Els tertulians han comentat molt aquesta relació tan especial entre els germans, el Joan i l'Esther. Es manifesta que ve donada pel secret que comparteixen vers la seva mare.

 Algú comenta que la relació amb la mare, sempre esquerpa, en contraposició a la del pare, amatent i juganer, ha creat un perfil personal dels germans molt peculiar. L'Esther té una afició malaltissa per col·leccionar esqueles i veure morts i en Joan és ludòpata, motiu que dona lloc a l'argument de la novel·la.

Es comenta també la dificultat per entendre la relació de parella entre en Joan i la Raquel, la seva muller. Així com el paper de l'Esther com a mare. Ens preguntem si no està reproduint d'alguna manera el personatge de la seva mare. En cap moment es mostra  interacció amb el seu fill sinó que passa el rol amatent a la Raquel, la cunyada.

Els tertulians han manifestat que els ha sorprès el desenllaç. En cap moment han cregut que un perfil de personatge com en Joan prengués una decisió tan taxativa per solucionar el problema. Es considerà que hi ha falta de comunicació. Tots els personatges busquen solució però no es comuniquen de manera que individualment tots tres resolen a la seva manera la situació.

En general s'han trobat uns personatges esquerps i antipàtics per anar-hi a sopar. Com a molt alguna tertuliana hi aniria amb la màfia russa...

Puntuació: 5

QUE NINGÚ NO ET SALVI LA VIDA de Flavia Company

Flavia Company és una escriptora, periodista i traductora nascuda a Buenos Aires  que s'instal·la a Barcelona el 1973. Té una extensa obra literària, tant per adults com infantil que s'ha traduït a diverses llengües.

Que ningú no et salvi la vida és un llibre que ens obre les portes a un allau de temes d'actualitat com poden ser l'homosexualitat, l'eutanàsia, la vida, la mort... tot plegat per fer-nos pensar en la complexitat de l'ésser humà. 

La tertúlia s'ha iniciat amb certa discrepància entre els assistents. El títol els suggeria acció,  investigació policial però es converteix en  intriga per arribar a un desenllaç impensable, tot passant per un gran ventall de temes: la donació d'esperma, l'eutanàsia, la homosexualitat, l'amistat mal entesa, la infidelitat, la mort, el perdó...

S'ha analitzat el paper del protagonista per comprendre què el mou a escriure una carta per ser llegida 25 anys més tard. Tothom coincideix que amb la curiositat haguessin transgredit la promesa.

També es posa de manifest la particularitat de la paraula "infern" que va apareixen diverses vegades, primer  referint-se a l'infern de l'americana i després per situar-nos en un lloc on passaran coses que d'alguna manera diríem "dolentes" en Victor se sent descobert i amenaçat per la seva pròpia esposa.

Majoritàriament s'ha triat per anar a sopar la mestressa de la botiga d'antiguitats, per la saviesa de les seves paraules. 

La puntuació: 6'37 

PANDORA AL CONGO d'Albert Sánchez Piñol

El dilluns 31 de març va tenir lloc la tertúlia del llibre "Pandora al Congo"  d'Albert Sánchez Piñol.
Albert Sánchez Piñol és un antropòleg, africanista i escriptor català. Entre les seves obres destaquen "La pell freda", "Pandora al Congo" i la més recent Victus.
Va viatjar dos cops al Congo per acabar la seva tesi doctoral cap als anys 90 i va haver d'abandonar el país a causa de la guerra civil.  El llibre que hem llegit reflecteix aquesta coneixença viva de l'indret sobre el que situa l'acció.

 Algunes tertulianes havien llegit el llibre per segona vegada i tot hi saber-ne el desenllaç han expressat la satisfacció de rellegir-lo i fins i tot gaudir-ne més. Contràriament també vam comptar amb alguns tertulians que se'ls va fer feixuc i no van continuar llegint. Aquests manifesten que el tema no els va atraure prou com per seguir. Ràpidament es va establir una similitud entre els personatges ficticis del llibre: els tectonts  i els protagonistes de la pel·lícula Avatar. Es va debatre si el tema del llibre es pot classificar com a ciència ficció i les opinions van ser diverses. Hi va haver qui va destacar també el tema amorós i qui el considerava un llibre d'acció amb dues històries complementàries, la que passava al Congo i la que passava a Anglaterra. 

Es van destacar les descripcions al llarg de tot el llibre que s'introdueixen a la ment del lector fent imaginar tant els intensos paratges del Congo com els personatges dels tectons recorren els passadissos a l'interior de la terra i també el Londres de 1914. Tothom va coincidir en què Sánchez Pinyol aconsegueix que es visqui el llibre com una realitat.

Es van realçar alguns passatges del llibre, uns són els que fan referència a la tortuga sense closca al llarg de la primera part del llibre i sens dubte el més destacat ha estat l'acabament que va deixar totalment  bocabadat al lector perquè no se l'esperava. 

En referir-nos al personatge escollit per anar a sopar hi va haver molta varietat d'opinions: el Pepe, l'advocat, el protagonista, però també hi va haver qui voldria anar a sopar amb l'autor del llibre per preguntar-li com imagina aquestes històries.

La puntuació: 6'87

EL MERCADER de Coia Valls

El Club de Lectura ha encetat l'any amb la lectura del llibre El Mercader .

Aquesta vegada hem fet  la tertúlia amb la presència de l'autora del llibre: Coia Valls que ha compartit el procés creatiu de la novel·la amb els lectors del club. Ens ha explicat  com es va gestar la idea del llibre i com a través d'una tesi d'una família barcelonina del S XIV es va impregnar de la documentació de l'època. 

Deia:" Fer una novel·la és com fer un viatge, és una experiència cap a un món diferent..." . Explicava que partia de les vivències que tenia, d'aquell bagatge que cada persona va fent amb el dia a dia, amb els records des la infantesa i  fins hi tot amb la influència dels avantpassats. D'aquesta manera crea personatges amb una funció dins l'estructura de l'obra però relacionats també amb el seu entorn natural, Reus.  En la novel·la històrica, ens deia, cal respectar els personatges reals que conviuen amb la ficció i ser fidels als fets històrics.

Una tertuliana destaca que llegint El Mercader s'havia  endinsat en una Barcelona amb caliu humà on  les olors dels carrers  feien reviure les misèries i els patiments dels personatges. Una altra es refereix a unes línies que la van emocionar: " Dormiren abraçats, i malgrat la proximitat, els seus pensaments no es trobaren en tota la nit."  Plegats vam fer un recorregut pels personatges de la novel·la puntualitzant les qualitats que més creiem que els definien. És va parlar de  l'Elvira com una dona molt comprensiva en contraposició a Blanca de Clarà que va ser qualificada de mala mare i preocupada només per la possessió de Jaume Miravall. Jaume de Miravall es va copsar com un gran emprenedor que en arribar a cert nivell perd una mica els ideals pels quals havia lluitat i també com un home que estima dues dones a la vegada.

En Mateu, sobretot, una mala persona. Narcís, el pintor, llest i prudent. La Margarida, una dona valenta... En fi, va ser molt difícil decidir amb quin personatge agradaria  anar a sopar. Una majoria es va decantar per l'Alèxia, però n'hi va haver per tots els gustos, amb el Narcís, l'Abelard.... ningú va triar en Mateu. 
Els tertulians van fruir amb informacions de primera mà, tant d'aquesta novel·la com de La Princesa de Jade amb la qual va obtenir el Premi Néstor Luján  o la publicada més recentment Les torres del cel. La Coia també ens va fer una pinzellada de la propera publicació que de ben segur llegirem. Així doncs donem gràcies a la Coia Valls per la seva participació en el club de lectura tot encoratjant-la a viatjar cap aquests mons diferents als quals transporta al lector.

   

EL ASOMBROSO CASO DE POMPONIO FLATO d' Eduardo Mendoza

Eduardo Mendoza va néixer a Barcelona l'any 1943. És un escriptor català en llengua castellana amb una reconeguda trajectòria de publicacions: La verdad sobre el caso Savolta guardonat amb el Premio de la Critica, La ciudad de los prodigios, La cripta embrujada etc i el 2008  El asombroso caso de Pomponio Flato amb el premi Terenci Moix i Pluma de Plata a la Feria del Libro de Bilbao.

Els tertulians del nostre club l'han considerat com una novel·la policíaca amb un to totalment satíric. Alguns l'han titllat de divertida però també d'irreverent. Es destaca en tot moment que no pretén ser un fet històric sinó que paròdia personatges rellevants de la cultura cristiana.

S'ha fet un recorregut per tots aquells episodis que han cridat més l'atenció tot recreant-ne els detalls. S'ha observat que al llarg del llibre surten les figures del pessebre tot representant un personatge en la novel·la. Evidentment en Pomponio era el caganer.

També s'ha comentat que hi ha fragments amb al·lusions que podrien referir-se a l'actualitat: la corrupció dels dirigents i el brot independentista que sorgeix.

Ha agradat l'agilitat narrativa de l'autor i el llenguatge ple de matisos que utilitza. S'ha definit el llibre com a divertit, per passar l'estona. 

El personatge més valorat pels tertulians per anar a sopar ha estat Apolo mentre que Pomponio s'ha considerat un pobre romà que buscant les aigües miraculoses quasi bé perd la salut.

Per acabar s'ha  puntuat el llibre amb un 6'42.

L'ÒMNIBUS DE LA MORT: PARADA FALSET Toni Orensanz

Toni Orensanz és periodista i guionista. És col·laborador habitual del diari La Vanguardia i de nombrosos mitjans locals i nacionals.

El club de lectura ha iniciat la tertúlia de L'òmnibus de la mort: parada Falset amb molt de respecte al ser un tema, encara avui, difícil de tractar. Els tertulians han destacat l'interès per l'obra però també han manifestat que se'ls ha fet difícil llegir-lo. Esperaven trobar-se davant una novel·la d'acció, fet que els ha provocat la sensació de manca de dinamisme  fins arribar al desenllaç de l'obra . En la valoració de la lectura ha sorgit el terme periodisme d'investigació destacant, precisament, la minuciosa tasca que du a terme Toni Orensanz per esbrinar  qui eren els causants de les accions que ens relata i com van transcórrer. És remarca molt la imparcialitat del mateix autor en el desenvolupament de l'obra, sobretot tenint en compte que familiarment s'hi veu implicat.

La majoria de tertulians opinen que l'objectiu del llibre és clar i per això passa de puntetes per damunt les històries paral·leles que es troben en la trama del llibre.

Es comenta també fins quin punt és necessari, convenient o desitjable treure a la llum "allò que va passar". Les interpretacions són diverses, per uns és necessari poder-ne parlar obertament i deixar de banda els silencis. Altres entenen els silencis de les famílies perquè  significa reviure uns fets que els van marcar tot i ser infants i més quan es viu en un poble on es poden creuar cada dia pel carrer.

Ha cridat l'atenció el personatge de Fresquet i tots els girs de la seva  personalitat. El seu fill el considera un home just, que volia justícia social però els tertulians el qualifiquen com un vividor, un eixelebrat,  just segons la seva justícia, sense ideals...es comenta que el final d'aquest personatge havia de ser a la Resistència francesa i no atracant Ajuntaments i dependències municipals com un vulgar delinqüent.

S'ha demanat als lector una paraula  que defineixi el llibre i han sorgit les següents: difícil, dur, pedra, llosa, justícia hipotètica, clar i imparcial.

El que més ha agradat del llibre és precisament la imparcialitat de l'autor i la valentia per tirar endavant la investigació malgrat trobar involucrats membres de la seva família.

S'ha puntuat el llibre amb un 6'6