LA NOIA DE LA PIRELLI de Plàcid Garcia-Planas i Gemma Saura

Aquest mes de novembre hem llegit "La noia de la Pirelli". Plàcid Garcia-Planas i Gemma Saura són dos periodistes de La Vanguardia que el 2015 van publicar un article on s'explicava la història de Roser Ferran. Els dos reporters de la secció internacional van conèixer la Roser en la seva tasca periodística quan cercaven informació d'en Cesar González-Ruano.

Aquesta gesta els dona tots els elements per a escriure el llibre. Es narra la vida de la Roser com una espectadora del mon que l'envolta. Els mateixos fets condueixen la seva vida, que per les qüestions de l'atzar es troba immersa en situacions compromeses del país.

Els tertulians del club han manifestat que és un llibre fred, sense emocions. Els autors expliquen els fets sense aprofundir, només en deixen entreveure una pinzellada. Els lectors esperaven entrar més dins el personatge i viure de primera ma el llarg recorregut de la protagonista.

Es precisa que és una lectura amena i clara, on es conjumina la narració dels periodistes amb la veu en primera persona de la Roser Ferran.

Puntuació:4´3.

El club gaudeix de la lectura amb bona companyia i un bon berenar!

ALGÚ COM TU de Xavier Bosch

El passat mes d'octubre es va iniciar el club amb la lectura del Premi Ramon Llull 2015, "Algú com tu" de Xavier Bosch.

 Els tertulians del club han descobert un autor amb unes característiques que no havien vist anteriorment en la seva obra. 

La subtilesa de les paraules en la narració ha confegit una novel·la de caire romàntic. S'ha comentat la immediatesa de la vida viscuda per la Gina i la recerca del passat de la seva mare, passat que ajudarà a reconstruir el seu propi passat i possiblement mirarà el futur amb una visió diferent.

Es destaca la part central de la novel·la que narra l'estada de la Paulina a Paris.

S'ha fet també un itinerari de les llibreries que es citen pel seu encant i algunes  les hem buscat i visionat.

Xavier Bosch ens ha fet viure una història d'amor més enllà del temps que dura la relació.

Puntuació: 7,75.

LES TERRES PROMESES de Joan Barril

Les terres promeses és la novel·la guanyadora del Premi Sant Joan 2010. Joan Barril situa l'acció de la novel·la en un únic espai, l'aeroport de Cayo Tendido (Cuba), on el dinamisme de la narració es fa àgil i entretingut. 

La trama narra dues històries en el mateix espai, la del protagonista Robert Miranda que queda atrapat a l'aeroport per un huracà i la que narra una passatgera que ja ha viscut aquesta situació en el mateix aeroport l'any 1958, dies abans de la victòria de Fidel Castro.

Els lectors valoren el factor humà de la situació i com un imprevist pot canviar el rumb de la vida. 

També s'ha comentat el personatge de Santiago Castro, germà de Fidel en la novel·la. Per als lectors sembla un personatge contradictori.

 Quan arriba la primera vegada a l'illa és un jove actiu, ple de vida i de coneixement que ràpidament connecta amb Lucia, una jove que mai ha sortit del poble i que s'ocupa de l'aeroport. Contràriament quan torna amb la Lucia i els sorprèn l'huracà, Santiago és quasi bé un autòmata que obeeix en tot moment.

Amb l' anàlisi de la resta de personatges els tertulians han arrodonit la tertúlia.

Valoració: 7

UN GIR DECISIU d'Andrea Camilleri

Camilleri és un guionista, director teatral i televisiu, i novel·lista italià. Va néixer a 'A Marina (Sicília) el 6 de setembre de 1925. 

Ha publicat assajos, cròniques i diverses narracions ambientades en la Sicília de la segona meitat del segle XIX. Però, a partir del 1994, amb la creació del comissari Salvo Montalbano (nom triat com a homenatge a l'escriptor barceloní Manuel Vázquez Montalbán) i la seva sèrie de novel·les policíaques, aquest autor es va convertir en un dels escriptors de més èxit al seu país.

En "Un gir decisiu" els tertulians han coincidit en que és una novel·la policíaca que es llegeix amb facilitat,  on s'hi troben una gran quantitat de diàlegs. Aquest fet s'atribueix sobre tot a la seva faceta de guionista. 

S'ha comentat la facilitat de la trama policíaca resaltant un dels problemes greus dels països mediterranis: l'arribada massiva d'immigrants en pateres per viure una vida millor.  

La novel·la és publicada l'any 2004 i Camilleri amb "Un gir decisiu" fa difusió  de problemes tan greus com el tràfic d'immigrants, el tràfic d'òrgans i la complicitat d'aquells que ho haurien de combatre.

Es comenta el tema gastronòmic com un element propi del personatge i estimat per la nostra cultura. 

Puntuació: 6'5

L'AMIGA GENIAL d'Elena Ferrante

L'amiga genial és una novel·la que forma part d'un quartet d'una autora que fins fa molt poc no se li posava rostre. Tan sols es coneixia per unes declaracions sobre els llibres en les que comentava " no necessiten per res els autors, un cop estan escrits"

El temps ha desvetllat el nom d'Anita Raja darrere el pseudònim d'Elena Ferrante. Sembla ser que va néixer a Nàpols i després va marxar a Grècia. 

Els lectors del club han expressat que és molt fàcil de llegir el llibre i tot i les quasi 500 pàgines, no es fa feixuc. Es comenta que retrata molt bé el marc on es desenvolupa la novel·la. Ens mostra molt bé el barri, les famílies i el que suposava la vida quotidiana.

Una tertuliana manifesta que li ha semblat com si l'autora fes una dissecció de les famílies i analitzés cada membre per configurar el personatge que vol crear. 

També es parla del perfil psicològic de les protagonistes i la dependència que es genera. Es considera que hi ha un problema d'autoestima que  priva de viure la pròpia vida si no es reconeguda per l'amiga. 

Un tertulià comenta que "L'amiga genial" és una novel·la escrita per una dona, que parla de dones i que possiblement el públic al qual va destinat són també les dones. Expressa que segons la seva percepció, el caràcter femení percep les relacions d'amistat amb més sensibilitat i genera  sentiments que repercuteixen interiorment, cosa que no sol passar en els homes.

Puntuació: 6'6

LA DONA QUE FUGIA DE LA BOIRA d'Albert Llimós

Albert Llimós és un periodista que ha fet l'estrena d'escriptor amb  "La dona que fugia de la boira" , novel·la finalista al Premi Sant Jordi 2009.

Els membres del club l'han considerat un llibre de fàcil lectura que amb el personatge principal de la novel·la, la Teresa, fa un repàs als fets històrics des de la dictadura de Primo de Rivera fins a l'entrada de la democràcia .

El relat està estructurat en capítols molt curts. Segons els lectors, a vegades costa trobar la connexió entre ells. El temps és fluctuant i fa que al lector li costi situar-se, a vegades han passat hores, d'altres anys ... algun tertulià expressa haver rellegit paràgrafs per poder-se situar.

La primera part de la narració transcorre en terres de Lleida perquè així ho cita però els lectors comenten que en cap moment han identificat  elements ni paisatgístics ni lingüístics que els situessin en aquest indret .

En la tertúlia s'ha parlat de l'argument i tot i que ha agradat s'ha trobat a faltar més profunditat en els personatges.

Puntuació 6

ELS SENYORS DEL PODER d'Imma Cabré

Aquest mes de febrer hem llegit "Els senyors del poder" d'Imma Cabré, novel·la amb la qual s'ha estrenat com a novel·lista. Anteriorment ha publicat relats curs amb els quals ha obtingut diversos premis:  l'Homilies d'Orgamya, el Vila de Gracia, el Merce Rodoreda...

Els tertulians han valorat la lectura com a fàcil i amena però  no compleix l'expectativa del que s'anuncia a la contraportada.

 S'esperava la figura de Natividad Yarza com un personatge de pes, viu dins el fil conductor de l'obra. Els lectors manifesten que han conegut aquest personatge com de passada i s'han fet molts interrogants sobre el seu mandat. 

Es comenta que Imma Cabré utilitza un bon recurs en escriure històries en paral·lel però en algun moment es troben elements forçats per tal de seguir l'argument.

En la tertúlia es qüestiona l'interrogant que ens deixa obert el seu final : els senyors del poder segueixen sent els mateixos?  passa el mateix havent al poder senyors diferents? i actualment, tenim senyors del poder?

Tot plegat per seguir parlant i pensant en com la història deixa petjada fins als nostres dies.

DON JOAN O EL FESTÍ DE PEDRA de Molière

Per segona vegada al club de lectura  hem llegit teatre. L'obra Don Joan o el festí de pedra de Molière s'ha trobat entenedora i fàcil de llegir, tot i que alguns tertulians no acaben d'acostumar-se a aquest gènere.  

Molière és considerat com el mestre de la "comèdie française" . L'objectiu de la seva obra és fer riure posant en l'escena les debilitats de la  societat francesa del segle XVII.

En l'obra Don Joan o el Convidat de Pedra els lectors consideren que fa una crítica a l'església i a la classe benestant. 

El personatge de Don Joan s'ha considerat com a prototipus de cavaller: valent, noble en la batalla, lliure, amb honor segons l'afer i alhora desafiant, descarat, escèptic, depredador... 

Posa en escena la crítica a la religió, no creu en el cel i el desafia constantment. Com a antitesi d'aquest sentiment s'ha trobat el personatge del rodamón, l'asceta al que desafia oferint-li pa a canvi de què renegui. La resposta és aclaparant: "abans es morirà de fam"

Sganerelle, el criat, és la figura còmica i alhora assenyada, n'hem dit la veu de la consciència que no té el seu amo. 

Els lectors al llarg de l'obra han trobat moments molt teatrals com l'escena on Don Joan  intenta seduir les dues noies a la vegada; moments molt sincers com quan parla Elvira sense saber que ha passat i també moments molt tristos quan el pare de Don Joan parla de l'amor pel seu fill malgrat tots els mal de caps que li comporta.

L'obra s'acaba tal com ha de ser, tot i que algun tertulià no enten aquest final, amb el càstig exemplar del gran pecador però amb un altre final pel personatge de Sganarelle. La fi realista de l'obra, amb la mort del protagonista s'ha quedat sense sou.

Puntuació: 7