Encetem la nova temporada del club de lectura amb un llibre de la Maria Barbal, "En la pell de l'altre". Maria Barbal és una autora lleidatana que es va donar a conèixer amb el llibre "Pedra de Tartera"(premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985). Aquest va ser el tret de sortida d'un prolífic camí de publicacions. 

El 2021 va guanyar el Premi Josep Pla amb la novel·la "Tàndem" i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per la seva trajectòria literària.

Maria Barbal en aquesta obra fa denúncia de l' usurpació d'identitats. S'inspira en el cas real d'Enric Marco expresident de l'Amical Mauthausen que es va fer passar per un deportat al camp nazi de Flossenbürg y al 2005 es va descobrir que era fals.

Les tertulianes manifesten que han identificat clarament el paral·lelisme de la protagonista de la història i el cas de l'Enric Marco. Destaquen la bellesa narrativa de la novel·la i l'ús de la prosa poètica d'algun fragment. 

S'ha parlat de cadascun del personatges i la personalitat que els hi ha donat l'autora. Es destaca la Ramona que ja la descobrim amb un caràcter determinant, molt segura del que volia i com gradualment va desdibuixant la seva història per construir-ne una altra. La mentida és la gran constructora d'aquesta nova Ramona posant-la  per davant de tot, fins i tot de la filla.

 La resta de personatges es comenta que es troben molt ben definits i que molts d'ells també voldrien ser un altre però no traeixen la seva moral.

 

LA PELL DE L'AIGUA d'Isabel Olesti

 Tanquem la temporada del club de lectura amb el llibre d'Isabel Olesti "La pell de l'aigua".

Isabel Olesti (Reus 1957) és escriptora i gestora de projectes literaris. Ha guanyat diversos premis de narrativa; Andròmina, Josep Pla . L'any 2005 va publicar la biografia d'unes dones compromeses amb la guerra civil: Nou dones i una guerra. Les dones del 36.

En " La pell de l'aigua" Isabel Olesti ens introdueix en la vida de la protagonista a través de la visita del Papa Joan Pau II l'any 1982 a Barcelona. 

La tertúlia s'ha iniciat amb els comentaris d'aquesta visita i l'enrenou que comporta dins la família quan en realitat té un paper secundari. Es comenta la possibilitat de desenvolupar la trama amb qualsevol excusa que comporti aglomeracions perquè és irrellevant.

Es fa esment del masclisme al qual s'ha vist sempre sotmesa la protagonista i ha acceptat com una condició més que li pertocava. Les assistents destaquen també el tipus de relació que manté amb les seves filles i no les arriben a entendre. 

S'ha trobat una mica feixuc l'apartat oníric que es va repetint al llarg de tota la novel·la. Fins que no s'arriba al final no es relaciona amb l'acció que es va desenvolupant al llarg de l'obra i es troba el sentit de tot plegat. 

Amb aquesta lectura acomiadem el Club fins la propera temporada. Bon estiu.

AIXÒ SEMBLA EL PARADÍS de John Cheever

 

Al mes de maig hem llegit a John Cheever. És un dels millors escriptors nord-americans del segle XX. En la seva joventut va ser col·laborador de la revista "The New Yorquer" on va publicar molts dels seus contes.  

"Això sembla el paradís" és el relat que lliura el protagonista per recuperar un indret idíl·lic de la seva joventut que ara s'ha convertit en un abocador. La novel·la és una metàfora sobre la condició humana i com, a vegades, sense proposar-s'ho es poden arribar a aconseguir les coses. 

Als lectors del club els hi ha costat una mica entrar en la visió de l'autor respecte a la vida. També es comenta que la societat americana és molt diferent al caràcter mediterrani al que estem acostumats.

ALOMA de Mercè Rodoreda

 

Aquest mes d'abril des del club de lectura de Cal Cadernal fem homenatge a Mercè Rodoreda, quan fa 40 anys de la seva mort, amb la lectura de la novel·la  Aloma.

Aloma va ser escrita l'any 1936 i va rebre el premi Joan Creixens l'any següent.

Les tertulianes han gaudit de la lectura tot destacant-ne la facilitat en què és llegeix i la riquesa de vocabulari tot i que moltes vegades ja és en desús.

Comentem que Aloma és una novel·la que conté episodis autobiogràfics.

El personatge principal Aloma, és una imatge del que hem llegit a la biografia de Mercè Rodoreda.

 A la novel·la, l'autora deixa reflectida la seva vida en espais com el jardí, en la passió per les flors, en la presència d'aquest personatge vingut d'Amèrica amb el que té una relació amorosa i de la qual naixerà un fill. Tots aquests trets són impregnats d'una solitud que es fa palesa al llarg de tota l'obra.

Es destaca també el paper que juga l'home dins la societat i com la dona es veu sempre sotmesa  a la seva voluntat. En aquest cas Aloma ha perdut la casa i l'honor per les febleses del seu germà però vol mantenir la dignitat decidint tenir el fill, no informant el pare i preveient una vida que sap molt bé que estarà ben marcada.

Acabem la tertúlia fent ressò de la importància de l'obra de Mercè Rodoreda en el món de les lletres catalanes.

Allò que va passar a Cardós de RAMON SOLSONA

Ramon Solsona és un escriptor i publicista  català conegut també per les seves col·laboracions en diversos diaris (Avui, La Vanguardia..) i programes de ràdio. També ha escrit guions de sèries televisives (Estació d'enllaç, El cor de la ciutat..) podem dir que és un escriptor polifacètic que treballa diferents gèneres. El 2010 va rebre el premi Sant Jordi per la novel·la “L'home de la maleta”.

En aquesta ocasió hem llegit “Allò que va passar a Cardós”. Els tertulians del club han gaudit de la lectura i l'han valorat molt bé. 

S'ha comentat que el tema en si ja és molt interessant, connectar amb quasi vuitanta quilòmetres de canalitzacions excavades a l'interior de la muntanya, uns llacs pirinencs per proveir d'aigua diverses centrals elèctriques. Una obra gegantina amb pocs  mitjans i molta ma d'obra que transforma la fesomia dels pobles. A la vall de Cardós es va començar l'obra el 1959 i es va acabar el 1974.

Per altra banda se ha destacat l'estructura de la novel·la. El Ramon Solsona no divideix l'obra en capítols  sinó que dona veu als personatges que viuen en aquell moment la construcció de la gran obra.  Inicia la novel·la amb la veu de qui serà el principal protagonista del llibre i la va seccionant amb cadascuna de les vivències dels personatges, per acabar i tancar la història, una altra vegada amb el protagonista, el Santi Vallory. Aquesta forma narrativa dona una panoràmica dels fets des de diferents punts i ha agradat als tertulians.

S'ha parlat també de l'estraperlo, la filmació de la pel·lícula com a gran expectativa de la població. S'ha fet menció del paper de la Guardia Civil i el capellà com a forces dominants, de l'allau d'obrers immigrants que generaven una població dins d'una altra, dels germans Dinamita...etc.

A L'ALTRA BANDA DE LA NIT de Jan van Mersbergen

Jan van Mersbergen és un novel·lista neerlandès.  La novel·la que hem llegit aquest mes de febrer va ser guardonada amb el Premi BNG de Literatura. El 2013, l'obra va ser traduïda al català  per Maria Rosich. 

Per a la majoria de les tertulianes ha resultat una lectura difícil.  L'expectativa que es van formar després de llegir el resum de la coberta posterior del llibre no corresponia al que s'havia interpretat llegint el llibre.

Per altra banda també hi ha qui l'ha trobat un llibre excel·lent.

A la tertúlia s'ha anat desgranant cada un dels episodis que va vivint el protagonista i l'hem anat dotant de la reflexió interior que hem cregut que requeria. Una reflexió interna que és viu al mig de la disbauxa d'un carnaval. 

Segons la nostra visió ens xoca que el protagonista arribi a la introspecció mitjançant la gresca i la continua ingestió d'alcohol, però aquí hem de fer una aturada i entendre que l'acció transcorre en un país nòrdic i ni els costums ni el caràcter s'assembla al mediterrani, que és el que prenem de referència.

Al llarg de tota la novel·la l'autor ens va deixant frases molt concises d'una gran profunditat tan pel protagonista en el context que es troba com pel lector si es para a pensar: "Tots ens hem acomiadat de la nostra vida normal. Del que tenies. Del que tens dins el cor".

Podem dir que és un llibre per llegir lentament, parant-se a reflexionar per construir-se un mateix.

ENCARA HI HA FLORS de Margarida Aritzeta

 Iniciem l'any amb una autora de proximitat.

Margarida Aritzeta (1953) és una vallenca amb una llarga trajectòria en el món cultural i literari. Ha publicat assaig però sobretot novel·la. Algunes són adreçades al públic infantil i juvenil, també ha publicat novel·la negre, de ciència-ficció i de fantasia mítica.

Al club hem llegit la seva última publicació "Encara hi ha flors". La mateixa autora ens parla d'aquest llibre com una novel·la negra, on el protagonista Kàputx, és un personatge que s'ha fet un lloc en aquest gènere i tira endavant l'activitat detectivesca que descabdella la trama.

Les tertulianes manifesten que els ha costat una mica entrar en la lectura perquè l'acció la veien poc convincent. Un cop s'havia agafat el fil t'enganxes a l'acció i sobretot als llocs on passa l'acció.

L'autora ens parla del Monestir de Santes Creus i els seus voltants, d'una casa que anomena La Malvasia que vol convertir en casa rural. Aquest entorn tan proper i conegut per tots els lectors ha donat molt de joc a la tertúlia. Per altra banda també s'ha comentat que és una trama complicada ia vegades et confon, però l'acció està molt ben lligada i al final deixa cada cosa a lloc. S'han pogut desxifrar els entrellats de cada personatge i segons el que han explicat les tertulianes podem dir que deixa un final obert. Per algunes Kàputx és mora i per altres no. 

Esperarem que la Margarida Aritzeta publiqui una altra novel·la negra per saber si segueix sortint a la trama.