LA TERRA DE LES DONES de Sandra Barneda

Sandra Barneda és una periodista barcelonina i presentadora de televisió que  ha encetat el camí de l'escriptura. 

Al club hem llegit "La terra de les dones". Els tertulians l'han definit com un llibre per passar l'estona, lleuger i fàcil de llegir. Al llarg de la novel·la  crea expectatives sobre algun punt que després es fonen, aquest és el cas del cercle de les dones. 

Alguns tertulians opinen que hi ha un excés de descripció que enlenteix l'acció i que les descripcions de l'Empordà no són del tot reals. Es comenten les reflexions que van sorgint de les trobades familiars i les dificultats d'una societat de postguerra, sobretot per la vida de les dones.

 Els personatges que més han agradat són l'Amèlia, la Nalda, l'Amat i la Julianne.

S'ha puntuat el llibre amb un 6.3.

EL CELLER de Noah Gordon

Aquest mes de maig el Club de lectura ha llegit el llibre "El Celler de Noah Gordon, conegut escriptor americà de bestseller. 

Els tertulians manifesten la facilitat en la lectura i la seva lleugeresa. Algú la cataloga de novel·la plana que no té acció directa pel que contrasta amb la resta de novel·les del mateix autor.

El perfil dels personatges es considera poc elaborat amb manca de descripció i sense gaire carisma. Una lectora manifesta que "tenen poca ànima", que l'únic que entendreix és el nen en el viatge cap  a Sitges.

Per altra banda és un llibre proper als lectors per la temàtica, el món de la pagesia i del vi. Es considera ben documentat tot hi que es troben algunes desavinences en el vocabulari i les feines del camp.

A la tertúlia es tracta el tema del conreu de les vinyes en l'actualitat i es contrasta la novel·la amb la producció de vi del Priorat i les grans cases que el comercialitzen.

Gran part dels tertulians anirien a sopar amb el Josep o amb la Mª del Mar.

HOMES DE PLUJA de Maruja Torres

Maruja Torres és una escriptora espanyola que es va iniciar en el món periodístic com a secretària de redacció de Carmen Kurtz. Ha estat guardonada amb premis com Planeta i Nadal.

Ha treballat també com a corresponsal de guerra al Líban, Panamà i Israel. Gran coneixedora de Beirut i la situació política que repercuteix en el caràcter i desimboltura de la gent. Aquest fet queda de manifest en moltes de les seves novel·les com és el cas de Homes de Pluja que hem llegit el mes d'abril. 

La lectura d'aquest llibre ha generat postures oposades. Per una part de lectors ha costat de llegir, sobre tot a l'inici on el plantejament de la novel·la costa de captar. Per altra banda hi ha lectors que han gaudit de la lectura a mesura que han perfilat com s'anaven encaixant els personatges en la trama.

 Apareix un Malcom jove amb una missió a complir que poc a poc va definint-se com allò que mai es durà a terme.  Aquest Malcom va interpretant el camí que la resta de personatges li han planificat per descobrir qui és realment.

Es posa de manifest que els personatges són complicats, són supervivents en una ciutat on la guerra és present i deixa emprempta en la vida de cadascun. Un tertulià precisa que parla del resultat de la guerra a Beirut i que Maruja Torres ho descriu d'una manera molt real, amb molts matisos de la ciutat. 

Ha mesura que es va avançant en la lectura, la trama és més trepidant, amb un final que no és previsible i que deixa al lector bocabadat.

Els personatges amb qui els tertulians voldrien anar a sopar son la Valèria, el llibreter i sobretot el metge.

Puntuació: 6

FARSA de Màrius Serra

El mes de març el club de lectura ha llegit el llibre de Màrius Serra "Farsa" guardonat amb el Premi Ramon Llull de les lletres catalanes. Novel·la ambientada a Barcelona durant la celebració del fòrum de les cultures. 

Els tertulians manifesten certa dificultat en la lectura. Al llarg de tota l'obra es mostra el tarannà de l'autor de jugar amb els mots. Sorprèn la quantitat de temes d'actualitat que van sorgint al llarg de la novel·la, des la immigració, la màgia, el joc i la ludopatia, els catalans i la Moreneta, els pronoms: el jo, el naltros, natros,..... 

Algun lector creu que s'excedeix en la diversitat de temes perquè fa que solament hi passi de puntetes. Per altra banda d'altres, tot i que en algun moment se'ls ha fet feixuc en  els capítols dedicats al joc, la consideren una obra rodona que poc a poc va perfilant el final, fins que queda tot lligat i ben lligat.  

EL SOMRIURE NEGRE d'Anselm Aguadé

 Hem iniciat el 2016 amb la lectura de "El somriure negre" del nostre amic Anselm Aguadé al que hem convidat a la primera tertúlia.

Els lectors han manifestat que és un llibre que es llegeix amb facilitat. El vocabulari emprat conté expressions del territori amb les quals els lectors ens identifiquem i fa que els personatges siguin més propers i reals. 

En quan a l'estructura de la novel·la, es mostren clarament dues temporalitats d'acció. La primera amb la que s'inicia el llibre, ens situa just acabada la guerra civil en una zona rural i la segona a finals dels anys 70 a Barcelona.

L'autor ens explica que el seu objectiu era fer dues histories en paral·lel on els mateixos personatges relatessin els fets segons els havien viscut. Això ens dona la visió de dos contextos totalment contrastats tant en el temps com en l'espai.

Els tertulians consideren que els personatges estan molt ben definits i que cada un d'ells traspua el moment històric de la narració. Així trobem un Sr. Pelayo com un funcionari representant del règim franquista en la postguerra o un Jan i una Paula, dos joves que just enceten la vida universitària a Barcelona.

La majoria de lectors han triat " la Pepa del molí" com el personatge entranyable amb el que anirien a sopar pel sentit de l'amistat que desprèn. L'Anselm ens diu que el personatge per qui te més simpatia és la Carme, la portera de la casa on viu la Núria. 

També ens explica que la novel·la es va gestar tot mirant els reportatges emesos per la televisió sobre" Els nens robats del Franquisme". Aquests reportatges li van donar peu a recrear unes històries que en cap moment s'han volgut basar en fets reals.

Alguns lectors ens assenyalen frases colpidores que sentencien els sentiments de la gent en un temps en que la guerra havia fet perdedors a uns i a altres.

Aquest mes de gener hem gaudit d'una tertúlia amb l'Anselm Aguadé a qui donem les gràcies per fer-nos partícips de la seva creació i al que encoratgem a continuar escrivint.

FIRMIN de Sam Savage

Els tertulians del club de lectura d'aquest més de novembre han gaudit de la lectura de Firmin. La història d'una rata amb qualitats de persona.

 Sam Savage transmet mitjançant la història d'una rata l'amor per la lectura, el coneixement i els llibres, tanmateix plasma els sentiments  d'una persona que no encaixa en el món que l'envolta. Un lector ha identificat el protagonista amb l'autor i l'ha catalogat com una novel·la autobiogràfica.

Es considera una història de soledat. Firmin se sent diferent a la seva espècie i busca el seu lloc entre els humans encara que no el troba. No encaixa enlloc a pesar dels esforços que hi posa. Es comenta que al llarg del llibre Firmin va evolucionant  però mai arriba a ser aquell qui vol ser.  En cap moment es rendeix, és perseverant en el que vol i encara que tot li vagi en contra es manté fidel al seu objectiu.

És valora el fet de ser un text narratiu sense diàlegs entre personatges. Únicament s'estableixen diàlegs interns que mai arribaran a ser escoltats. No existeix l'acte de la comunicació.

Els lectors destaquen la ironia que desprèn la narració i la varietat de títols que anomena Savage. Firmin viu la vida de cada un dels personatges  a través de la lectura, d'aquí que sigui considerada un cant a la literatura.

S'ha puntuat amb un 8'22

EL SILENCI DE LES VINYES de Gisela Pou

Gisela Pou és una escriptora catalana que conrea deferents estils. Ha publicat novel·la tant per públic adult com per públic juvenil, teatre i també és escriptora de guions televisius pel que ha obtingut més reconeixement.

La novel·la d'aquest més d'octubre "El silenci de les vinyes" ha anat més enllà del dia a dia del de la pagesia i s'ha endinsat en el món del cava, fet que els lectors han valorat molt positivament per la bona documentació i pel llenguatge planer i entenedor per qui s'inicia en el seu coneixement.

L'estructura de la novel·la no lineal en alguns moments ha confós al lector però poc a poc ha entrat en el ritme que estableix l'autora.

 Molts dels tertulians han manifestat que s'assembla molt a un guió televisiu escrit en forma narrativa. L'autora introdueix elements d'intriga, assassinats, robatoris  tots ells com en una sèrie de televisió. Fins i tot els capítols en format molt breu dibuixen escenes que un pot imaginar-se en un mitjà audiovisual. Així mateix el perfil dels personatges és superficial tot i la profunda acció que els envolta.  És considera que tots els personatges giren al voltant de l'Aurora, personatge principal, però que no acaben de configurar-se que potser queden desaprofitats i amb alguns lligams a l'aire. 

El personatge preferit per anar a sopar és en Rai. 

El llibre s'ha puntuat amb un 6.