Hem iniciat el 2016 amb la lectura de "El somriure negre" del nostre amic Anselm Aguadé al que hem convidat a la primera tertúlia.
Els lectors han manifestat que és un llibre que es llegeix amb facilitat. El vocabulari emprat conté expressions del territori amb les quals els lectors ens identifiquem i fa que els personatges siguin més propers i reals.
En quan a l'estructura de la novel·la, es mostren clarament dues temporalitats d'acció. La primera amb la que s'inicia el llibre, ens situa just acabada la guerra civil en una zona rural i la segona a finals dels anys 70 a Barcelona.
L'autor ens explica que el seu objectiu era fer dues histories en paral·lel on els mateixos personatges relatessin els fets segons els havien viscut. Això ens dona la visió de dos contextos totalment contrastats tant en el temps com en l'espai.
Els tertulians consideren que els personatges estan molt ben definits i que cada un d'ells traspua el moment històric de la narració. Així trobem un Sr. Pelayo com un funcionari representant del règim franquista en la postguerra o un Jan i una Paula, dos joves que just enceten la vida universitària a Barcelona.
La majoria de lectors han triat " la Pepa del molí" com el personatge entranyable amb el que anirien a sopar pel sentit de l'amistat que desprèn. L'Anselm ens diu que el personatge per qui te més simpatia és la Carme, la portera de la casa on viu la Núria.
També ens explica que la novel·la es va gestar tot mirant els reportatges emesos per la televisió sobre" Els nens robats del Franquisme". Aquests reportatges li van donar peu a recrear unes històries que en cap moment s'han volgut basar en fets reals.
Alguns lectors ens assenyalen frases colpidores que sentencien els sentiments de la gent en un temps en que la guerra havia fet perdedors a uns i a altres.
Aquest mes de gener hem gaudit d'una tertúlia amb l'Anselm Aguadé a qui donem les gràcies per fer-nos partícips de la seva creació i al que encoratgem a continuar escrivint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada