EL SOMRIURE NEGRE d'Anselm Aguadé

 Hem iniciat el 2016 amb la lectura de "El somriure negre" del nostre amic Anselm Aguadé al que hem convidat a la primera tertúlia.

Els lectors han manifestat que és un llibre que es llegeix amb facilitat. El vocabulari emprat conté expressions del territori amb les quals els lectors ens identifiquem i fa que els personatges siguin més propers i reals. 

En quan a l'estructura de la novel·la, es mostren clarament dues temporalitats d'acció. La primera amb la que s'inicia el llibre, ens situa just acabada la guerra civil en una zona rural i la segona a finals dels anys 70 a Barcelona.

L'autor ens explica que el seu objectiu era fer dues histories en paral·lel on els mateixos personatges relatessin els fets segons els havien viscut. Això ens dona la visió de dos contextos totalment contrastats tant en el temps com en l'espai.

Els tertulians consideren que els personatges estan molt ben definits i que cada un d'ells traspua el moment històric de la narració. Així trobem un Sr. Pelayo com un funcionari representant del règim franquista en la postguerra o un Jan i una Paula, dos joves que just enceten la vida universitària a Barcelona.

La majoria de lectors han triat " la Pepa del molí" com el personatge entranyable amb el que anirien a sopar pel sentit de l'amistat que desprèn. L'Anselm ens diu que el personatge per qui te més simpatia és la Carme, la portera de la casa on viu la Núria. 

També ens explica que la novel·la es va gestar tot mirant els reportatges emesos per la televisió sobre" Els nens robats del Franquisme". Aquests reportatges li van donar peu a recrear unes històries que en cap moment s'han volgut basar en fets reals.

Alguns lectors ens assenyalen frases colpidores que sentencien els sentiments de la gent en un temps en que la guerra havia fet perdedors a uns i a altres.

Aquest mes de gener hem gaudit d'una tertúlia amb l'Anselm Aguadé a qui donem les gràcies per fer-nos partícips de la seva creació i al que encoratgem a continuar escrivint.

FIRMIN de Sam Savage

Els tertulians del club de lectura d'aquest més de novembre han gaudit de la lectura de Firmin. La història d'una rata amb qualitats de persona.

 Sam Savage transmet mitjançant la història d'una rata l'amor per la lectura, el coneixement i els llibres, tanmateix plasma els sentiments  d'una persona que no encaixa en el món que l'envolta. Un lector ha identificat el protagonista amb l'autor i l'ha catalogat com una novel·la autobiogràfica.

Es considera una història de soledat. Firmin se sent diferent a la seva espècie i busca el seu lloc entre els humans encara que no el troba. No encaixa enlloc a pesar dels esforços que hi posa. Es comenta que al llarg del llibre Firmin va evolucionant  però mai arriba a ser aquell qui vol ser.  En cap moment es rendeix, és perseverant en el que vol i encara que tot li vagi en contra es manté fidel al seu objectiu.

És valora el fet de ser un text narratiu sense diàlegs entre personatges. Únicament s'estableixen diàlegs interns que mai arribaran a ser escoltats. No existeix l'acte de la comunicació.

Els lectors destaquen la ironia que desprèn la narració i la varietat de títols que anomena Savage. Firmin viu la vida de cada un dels personatges  a través de la lectura, d'aquí que sigui considerada un cant a la literatura.

S'ha puntuat amb un 8'22

EL SILENCI DE LES VINYES de Gisela Pou

Gisela Pou és una escriptora catalana que conrea deferents estils. Ha publicat novel·la tant per públic adult com per públic juvenil, teatre i també és escriptora de guions televisius pel que ha obtingut més reconeixement.

La novel·la d'aquest més d'octubre "El silenci de les vinyes" ha anat més enllà del dia a dia del de la pagesia i s'ha endinsat en el món del cava, fet que els lectors han valorat molt positivament per la bona documentació i pel llenguatge planer i entenedor per qui s'inicia en el seu coneixement.

L'estructura de la novel·la no lineal en alguns moments ha confós al lector però poc a poc ha entrat en el ritme que estableix l'autora.

 Molts dels tertulians han manifestat que s'assembla molt a un guió televisiu escrit en forma narrativa. L'autora introdueix elements d'intriga, assassinats, robatoris  tots ells com en una sèrie de televisió. Fins i tot els capítols en format molt breu dibuixen escenes que un pot imaginar-se en un mitjà audiovisual. Així mateix el perfil dels personatges és superficial tot i la profunda acció que els envolta.  És considera que tots els personatges giren al voltant de l'Aurora, personatge principal, però que no acaben de configurar-se que potser queden desaprofitats i amb alguns lligams a l'aire. 

El personatge preferit per anar a sopar és en Rai. 

El llibre s'ha puntuat amb un 6.

L'AMOR SECRET DEL REI EN JAUME d' Assumpció Cantalozella

Assumpció Cantalozella va néixer a Santa Coloma de Farners. És llicenciada en filologia catalana i col·labora regularment a la premsa. Té una trajectòria destacable amb les novel·les històriques. "L'amor secret del rei en Jaume" n'és una d'elles publicada l'any 2010.

Els lectors del club han fet una passejada per l'època en que transcorre l'acció de la novel·la i  coincideixen tots amb la bona documentació històrica que ha fet l'autora encara que, a vegades, costa seguir el fil dels personatges i relacionar-los.

S'ha destacat el paper dels trobadors i com aquests posen en la seva veu la màxima expressió de l'amor. Es parla de l'amor cortès com la culminació en l'expressió de l'amor sincer, noble, fins i tot místic. És parla també de l'amor entre les dames, de l'amor carnal, de l'amor matrimonial tots ells reflectits en les pàgines de la novel·la. 
És fa èmfasi en la literatura trobadoresca destacant el mateix Guillem de Cervera que va existir com a  trobador amb el nom de Cerverí de Girona i va treballar a la cort de Jaume I.

Algun tertulià considera que hi ha un excés de poesia trobadoresca que trenca el fil de l'acció, d'altres comenten que el títol els havia suggerit un altre tipus de trama. Entre tots hem fet un recorregut històric que ha donat a conèixer la cort castellana i les gestes dels nobles de l'època.

Els tertulians han triat diferents personatges per anar a sopar: el rei Jaume, Aurembiaix, Griselda, Guillem de Cervera i també Leonor d'Aquitània.

A la novel·la se li ha donat una puntuació de 6.3

RECOMANA UN LLIBRE o .... no

El club de lectura del mes d'agost no ha fet vacances. Cada membre del club ha escollit un llibre per compartir. Aquí us els mostrem amb alguna indicació feta pel tertulià que l'ha comentat. Us convidem a llegir-los. 

• Dispara, jo ja no soc mort. Júlia Navarro. Molt recomanable, narra la història d'una família jueva que ha de fugir de Rússia per arribar a la terra promesa... 
• Cartes des del front. Eloi Vila. Visió de la guerra civil espanyola a través de vint cartes.
• Un dia perfecto. Melania G. Mazzucco. Diferents formes de viure la vida. L'autora atrapa al lector.
• El bolígraf de tinta verda. Eloi Moreno. Recomanat com a llibre de piscina. Lleuger, distret i fàcil de llegir.
• Els racons de la memòria. Isabel-Clara Simó. Novel·la autobiogràfica. 
• El mestre d'ànimes. Irene Némerosvsky. Molt recomanable. Un metge obsessionat per triomfar, amb l'ajut del psicoanàlisi, es converteix en terapeuta. La lectura del llibre convida afer un paral·lelisme amb l'actualitat.
• Tota aquesta gent.Isabel-Clara Simó. Recull de contes breus que parlen de temes com la infidelitat, l'envelliment, la gelosia, les relacions sexuals... una lectura fàcil i propera.
• La Caverna. José Saramago. Lectura excepcional. Dels fets diaris en treu pensaments filosòfics.
• Asesino sin rostro.Mankell. Novel·la negra que enganxa al lector.
• Aquell estiu a Biern. Francesc Sales. Retorn a la infantesa mitjançant els records. Agradable i fàcil de llegir. Atenció! una peculiaritat hi surt Salomó. 
• Viatge d'hivern. Jaume Cabre. 14 contes amb moltes referències musicals. No és fàcil de llegir.
• La dona que es va perdre. Marina Espasa. Mostra Barcelona sota l'amenaça d'una invasió de talps. 
• La perla. John Steinbeck. Recomanable, de fàcil lectura però amb molt de fons. Petita obra mestra de la qual se'n desprenen moltes reflexions d'aspectes bàsics de la vida: ignorància, riquesa, poder... 
• Tan veloz como el deseo. Laura Esquivel. Novel·la romàntica però no rosa.De lectura fàcil encara que sobten les expressions mexicanes. La trama es desenvolupa a Mèxic on un nen fa d'interpret entre la seva mare i la seva àvia. Recomanable per la senzilla història d'amor i la fortalesa dels personatges.

EL BANDOLER de Margarida Aritzeta

Margarida Aritzeta és una escriptora vallenca, professora de la Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la URV. Té un llarg trajecte en el món de les lletres i amb la novel·la que hem llegit aquest mes "Bandoler" ens apropa i dona a conèixer la figura del bandoler Joan Serra "La Pera" a través dels personatges de la narració.

La tertúlia s'ha iniciat amb la dissertació sobre el títol. Hi ha qui considera que no s'hi adiu. A alguns tertulians, el títol els suggereix la vida i les gestes del bandoler, la realitat però no és aquesta. Hi ha també qui el considera adient perquè mitjançant la mirada dels personatges es descobreix la figura d'en Joan Serra. Un bandoler que desmitifica el que coneixem en gran mesura per la cançó de Lluís Llach, no tan sanguinari i sense pietat. Un bandoler que és la columna vertebral de la novel·la i sobre la qual es van adherint els personatges per crear la trama.

Es coincideix en la riquesa estilística i se'n destaca el vocabulari emprat, molt propi de l'Alt Camp, la Conca i també molt proper al nostre. Se'n destaquen algunes paraules que prácticament ja són en desús: boi, cabiró...que tan sols sentim a la gent de certa edat dels pobles. Això ens ha fet més propera l'obra i ha despertat estima per la pròpia llengua i la dels nostres avantpassats. 

Es comenta la importància dels sentiments al llarg de tota la novel·la. Els personatges viuen i susciten sentiments al lector. Tan en el lector com en el propi personatge es van modificant així que avança la trama. 

La lectura ha agradat tot i que hi ha moments  al començament que costa situar-se. 

La puntuació que se li ha donat ha estat de 6'96 punts.

EL GUARDIÀ INVISIBLE de Dolores Redondo

Dolores Redondo és una escriptora de novel·la negra nascuda a Sant Sebastià.

El guardià invisible, el llibre que hem llegit aquest més, és el primer de la " trilogia del Baztan" que és on es situa l'obra.

El llibre posa de manifest el vessant professional de la protagonista per resoldre els assassinats que nodreixen l'argument i  el retrobament amb el passat personal que ha de resoldre interiorment.

Als lectors del club els hi ha agradat per l'intriga que genera la investigació i han considerat que descriu molt bé la zona d'Elizondo, el poble i el paisatge. L'un integrat amb l'altre creen l'atmosfera adient per a l'acció, on el folklore i les tradicions tenen un pes específic en el caràcter dels personatges.

El llibre posa de manifest els elements màgics que han envoltat la Vall del Baztan. Dicotomia entre raó i mitologia.

Es fa una diferenciació entre els personatges femenins, amb fons psicològic complicat i els masculins que giren al seu voltant, essent uns personatges lleus, desdibuixats..

El llibre ha agradat i s'ha puntuat amb un 6'8 punts.