Ha arribat l'últim club de lectura abans de fer vacances d'estiu, amb el llibre "Els arbres no es podien moure" de Joan Cavallé.
La lectura de la novel·la de Joan Cavallé ha representat pels tertulians el descobriment d'un autor molt proper i coneixedor de la vida rural, de les feines del camp, dels arbres fruiters, del bosc... com si ell mateix hagués viscut a l'indret on situa la novel·la.
Encara que no ens diu de quin poble es tracta, una tertuliana manifesta que el pot situar al Tarragonès o Baix Camp pel vocabulari que utilitza en descriure feines del camp, la manera de referir-se als núvols o en la mateixa narració.
Els tertulians coincideixen en la bellesa de la prosa, l'acció deixa de ser important perquè ho és la forma com s'explica. Un llenguatge poètic per descriure les inquietuds, els patiments, la vida d'una família que es veu agredida pels elements de la natura.
La innocència del Carlets ens transporta al món de la fantasia i la il·lusió, a vegades sol però també acompanyat de la Cinta. Dos personatges que en cap moment ens deixen indiferents.
Els tertulians consideren que cal tractar també com a personatges altres elements com el cirerer, el gat, el noguer o el mateix bosc que fan trasbalsar la vida del Carlets.
El final inesperat clou la novel·la desvetllant els interrogants que ni el mateix Carlets coneixia, fent que al lector no li quedi cap fil per lligar.
Puntuació: 8´5
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada