RECOMANA UN LLIBRE o .... no

El club de lectura del mes d'agost no ha fet vacances. Cada membre del club ha escollit un llibre per compartir. Aquí us els mostrem amb alguna indicació feta pel tertulià que l'ha comentat. Us convidem a llegir-los. 

• Dispara, jo ja no soc mort. Júlia Navarro. Molt recomanable, narra la història d'una família jueva que ha de fugir de Rússia per arribar a la terra promesa... 
• Cartes des del front. Eloi Vila. Visió de la guerra civil espanyola a través de vint cartes.
• Un dia perfecto. Melania G. Mazzucco. Diferents formes de viure la vida. L'autora atrapa al lector.
• El bolígraf de tinta verda. Eloi Moreno. Recomanat com a llibre de piscina. Lleuger, distret i fàcil de llegir.
• Els racons de la memòria. Isabel-Clara Simó. Novel·la autobiogràfica. 
• El mestre d'ànimes. Irene Némerosvsky. Molt recomanable. Un metge obsessionat per triomfar, amb l'ajut del psicoanàlisi, es converteix en terapeuta. La lectura del llibre convida afer un paral·lelisme amb l'actualitat.
• Tota aquesta gent.Isabel-Clara Simó. Recull de contes breus que parlen de temes com la infidelitat, l'envelliment, la gelosia, les relacions sexuals... una lectura fàcil i propera.
• La Caverna. José Saramago. Lectura excepcional. Dels fets diaris en treu pensaments filosòfics.
• Asesino sin rostro.Mankell. Novel·la negra que enganxa al lector.
• Aquell estiu a Biern. Francesc Sales. Retorn a la infantesa mitjançant els records. Agradable i fàcil de llegir. Atenció! una peculiaritat hi surt Salomó. 
• Viatge d'hivern. Jaume Cabre. 14 contes amb moltes referències musicals. No és fàcil de llegir.
• La dona que es va perdre. Marina Espasa. Mostra Barcelona sota l'amenaça d'una invasió de talps. 
• La perla. John Steinbeck. Recomanable, de fàcil lectura però amb molt de fons. Petita obra mestra de la qual se'n desprenen moltes reflexions d'aspectes bàsics de la vida: ignorància, riquesa, poder... 
• Tan veloz como el deseo. Laura Esquivel. Novel·la romàntica però no rosa.De lectura fàcil encara que sobten les expressions mexicanes. La trama es desenvolupa a Mèxic on un nen fa d'interpret entre la seva mare i la seva àvia. Recomanable per la senzilla història d'amor i la fortalesa dels personatges.

EL BANDOLER de Margarida Aritzeta

Margarida Aritzeta és una escriptora vallenca, professora de la Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la URV. Té un llarg trajecte en el món de les lletres i amb la novel·la que hem llegit aquest mes "Bandoler" ens apropa i dona a conèixer la figura del bandoler Joan Serra "La Pera" a través dels personatges de la narració.

La tertúlia s'ha iniciat amb la dissertació sobre el títol. Hi ha qui considera que no s'hi adiu. A alguns tertulians, el títol els suggereix la vida i les gestes del bandoler, la realitat però no és aquesta. Hi ha també qui el considera adient perquè mitjançant la mirada dels personatges es descobreix la figura d'en Joan Serra. Un bandoler que desmitifica el que coneixem en gran mesura per la cançó de Lluís Llach, no tan sanguinari i sense pietat. Un bandoler que és la columna vertebral de la novel·la i sobre la qual es van adherint els personatges per crear la trama.

Es coincideix en la riquesa estilística i se'n destaca el vocabulari emprat, molt propi de l'Alt Camp, la Conca i també molt proper al nostre. Se'n destaquen algunes paraules que prácticament ja són en desús: boi, cabiró...que tan sols sentim a la gent de certa edat dels pobles. Això ens ha fet més propera l'obra i ha despertat estima per la pròpia llengua i la dels nostres avantpassats. 

Es comenta la importància dels sentiments al llarg de tota la novel·la. Els personatges viuen i susciten sentiments al lector. Tan en el lector com en el propi personatge es van modificant així que avança la trama. 

La lectura ha agradat tot i que hi ha moments  al començament que costa situar-se. 

La puntuació que se li ha donat ha estat de 6'96 punts.

EL GUARDIÀ INVISIBLE de Dolores Redondo

Dolores Redondo és una escriptora de novel·la negra nascuda a Sant Sebastià.

El guardià invisible, el llibre que hem llegit aquest més, és el primer de la " trilogia del Baztan" que és on es situa l'obra.

El llibre posa de manifest el vessant professional de la protagonista per resoldre els assassinats que nodreixen l'argument i  el retrobament amb el passat personal que ha de resoldre interiorment.

Als lectors del club els hi ha agradat per l'intriga que genera la investigació i han considerat que descriu molt bé la zona d'Elizondo, el poble i el paisatge. L'un integrat amb l'altre creen l'atmosfera adient per a l'acció, on el folklore i les tradicions tenen un pes específic en el caràcter dels personatges.

El llibre posa de manifest els elements màgics que han envoltat la Vall del Baztan. Dicotomia entre raó i mitologia.

Es fa una diferenciació entre els personatges femenins, amb fons psicològic complicat i els masculins que giren al seu voltant, essent uns personatges lleus, desdibuixats..

El llibre ha agradat i s'ha puntuat amb un 6'8 punts.

AQUESTA CASA ESTÀ EMBRUIXADA de John Boyne

Jonh Boyne és un escriptor irlandès nascut a Dublin el 30 d'abril de 1971. És autor de diversos llibres entre els quals "El nen del pijama de ratlles" sobre l'holocaust nazi que li ha donat fama internacional.

Els tertulians comenten que "Aquesta casa esta embruixada"  crea un clima de tensió mentre es llegeix. Qualsevol sorollet pot provocar una reacció de pànic al lector. 

L'intriga i l'emoció amb que John Boyne fa la narració captiva al lector, fins i tot a aquells que abans de posar-se a la lectura, el tema els semblava feixuc i inversemblant.

S'ha valorat la riquesa de vocabulari i el canvi de registre emprat quan s'expressa una classe social o una altra i es dona importància també a la tasca feta pel traductor.

Es comenta el caràcter inconformista i lluitador de la protagonista gràcies a la formació que li ha donat el pare quan en la societat de l'època victoriana, en que situa la novel·la, la dona no té veu. Es considera rellevant el diàleg que manté amb el sacerdot en el qual qüestiona les creences de l'església i el paper de la dona. 

El final obert però, no ha agradat a tothom.
Els personatges més escollits per anar a sopar són l'advocat, el metge i el pare.

S'ha valorat el llibre amb un 7'62 punts.

MORT ENTRE LÍNIES de Donna Leon

"Mort entre línies" forma part d'una col·lecció de llibres de Donna Leon on el comissari Bruneti de la ciutat de Venècia n'és el protagonista.

 El llibre és catalogat com a novel·la negra però la majoria de tertulians la considera més aviat una novel·la costumista on explica molt bé la vida dels ciutadans de Venècia.

Es comenta que el llibre aporta una visió molt clara de la ciutat,  que hom pot fer un recorregut per cada un dels canals i palaus que menciona l'autora, excepte la biblioteca Merula. 

En quan a la trama s'ha vist previsible a partir de mig llibre, el robatori i l'assassinat no ha mantingut la intriga que esperava el lector.

 Donna Leon a través del llibre ha aportat a  la tertulia temes molt actuals com la corrupció, el turisme, l'aristocràcia...s'ha parlat també del valor dels llibres, en primer lloc com a font de coneixement però també com a valor artístic sigui per la enquadernació, la il·lustració, la impressió, la data d'edició etc.

En valorar la lectura del llibre se li ha donat una puntuació a la baixa: 4'27.

CANVIS de Mo Yan

Mo Yan és el pseudònim de Guan Moye, escriptor reconegut mundialment amb el Premi Nobel l'any 2012. El llibre Canvis és un relat autobiogràfic on combina realitat i ficció per explicar-nos la transformació que es du a terme a la Xina en l'última època. L'acció s'explica a través de la seva experiència i de la vida de la gent del país. 

Els tertulians coincideixen en que és un llibre fàcil de llegir, breu i interessant globalment.  

L ' interès és determinat pels canvis que ha de viure la societat xinesa i que xoquen molt amb la nostra visió de transformació social i política. 

Una tertuliana expressa que  la relació creada entre els personatges es freda, en cap moment hi ha mostra de sentiments, només resignació i força de superació per seguir endavant i aconseguir el canvi. 

Es considera que té un paper important el "GAZ-51" dins el llibre perquè marca el pas del temps i va pervivint els canvis fins arribar a fer realitat el somni d'un dels personatges.

S'ha destacat també algun tret d'humor ridiculitzant l'autoritat o creant situacions grotesques que donen força a la narració. També es fa esment de com la corrupció política i el partit controlen en gran mesura els canvis desitjats pels protagonistes, es a dir el poble xinès.

La majoria dels tertulians volen anar a sopar amb en He Zhiwu o amb la Lu Wenli.

S'ha puntuat amb un 6'9 .

EL CARRER DE LES BOTIGUES FOSQUES de Patrick Modiano

Aquest mes de febrer el club de lectura l'ha volgut dedicar l'autor premiat per l'últim  Nobel de Literatura, Patrick Modiano.

Modiano és un novel·lista francès guanyador també del premi Goncourt amb la novel·la "El carrer de les botigues fosques"

Els lectors del club han considerat que no és un llibre fàcil d'entendre per haver-hi molts personatges i molts salts d'escenari en la investigació. Molts tertulians comenten que han fet una lectura de la novel·la amb molta paciència, rellegint fragments per no deixar escapar cap pista.

Tothom coincideix que la fluïdesa de l'escriptura els ha mantingut en la investigació. Ha captivat al lector amb les excel·lents descripcions en que fa reviure un paratge o fa visualitzar la imatge d'una persona, tot amb molt poques paraules. Tanmateix la tertúlia  rau en el tema central de l'obra: la cerca de l'identitat, aspecte molt recurrent en totes les obres de Modiano, i especialment a l'inici de l'obra quan el protagonista diu. "...jo no sóc res...". Es considera que l'autor deixa moltes incògnites a l'aire  de manera que queda un final obert on cada lector en fa la seva interpretació.

Es tertulians expressen que és un llibre on les emocions queden al marge de la història tot i que  la cerca d'identitat personal porta implícits els sentiments. 

Molts lectors anirien a sopar amb la Gay, la Denise o amb el fotògraf.

Puntuació: 6'25