La biblioteca dels llibres rebutjats de DAVID FOENKINOS

 

David Foenkinos és un autor francès polièdric que conrea la novel·la, la dramatúrgia, el cinema i la música. Abarca un ventall molt gran en el mon de les arts. 

Ha estat guardonat amb diversos premis al seu país (Premi Goncour, François-Mouriac, entre d'altres...) i algunes de les seves obres s'han adaptat al cinema, com és el cas del llibre d'aquest mes: "La biblioteca dels llibres rebutjats" 

David Foekinos escriu aquesta novel·la fent homenatge a l'escriptor nord-americà Richard Brautigan que el 1971 va publicar "The abortion" una novel·la  on el seu protagonista és un bibliotecari d'una biblioteca que crea una secció pels llibres que cap editorial ha volgut publicar.

Richard Brautigan va ser un autor rebutjat per moltes editorials i va acabar suïcidant-se.

Un dels seus lectors, Tood Lockwood va decidir crear un espai igual al de la novel·la "The abortion" a Burlington, Vermont, per aquells llibres que les editorials havien rebutjat.

La única condició era que fos el mateix autor qui portés el llibre a la biblioteca en reconeixement del seu fracàs.  Lockwood va posar el nom de Brautigan Library al nou espai. Actualment encara acull llibres d'autors de tot el mon, això si, en format digital pel que no és necessari presenciar-s'hi.

A banda de tot aquest precedent, les tertulianes han considerat el llibre molt recomanable, amb una lectura molt fluida i àgil. Algunes  han manifestat que es dedueix la trama mentre vas avançant la lectura però que sorprèn el final com a tancament de la novel·la.

S'ha parlat dels diferents personatges i del caràcter que els impulsa a actuar de la manera que ho fan. 

Per altra banda ha sorgit com a tema de conversa  l'industria editorial i el mon que l'envolta: les campanyes publicitàries, els crítics literaris, les presentacions i promocions, els autors, els personatges mediàtics que publiquen, els mitjans de comunicació, les vendes, els premis.... 

Podem dir que la tertúlia ha obert moltes temàtiques vigents i referents al mon literari contemporani.

LA CONJURA DE LOS NECIOS de John Kennedy Toole

"La conjura de los necios" és una novel·la de Jhon Kennedy Toole publicada pòstumament l'any 1980. Fou guanyadora d'un premi Pulitzer l'any 1981. 

L'autor mai va veure publicada l'obra. Va enviar l'original a diverses editorials i sempre va ser rebutjat. En una (Simon and Schuster) en principi els va entusiasmar però també el van rebutjar. Al cap de poc temps John Kennedy Toole es va suïcidar.

La lectura d'aquest mes ha causat reaccions diferents a les lectores del club.

Algunes lectores no l'han acabat de llegir per l'exageració dels despropòsits dels personatges que han considerat desmesurats. També ha estat un obstacle la dificultat de la lectura pel format de l'edició que s'ha tingut a les mans, la lletra era petita i l'interlineat poc espaiós.

La resta de tertulians l'ha valorat molt positivament per la diversitat de personatges esperpèntics i desagradables que l'autor ens retrata constantment. S'ha fet esment de les vides tètriques que cada un d'ells viu confiant amb el destí.

Hem comentat cada personatge esbrinant el paper que té dins aquella societat en que està immers començant pel protagonista Ignatius Really i la seva mare.

S'ha comentat també l'acabament de la novel·la, tanquem una porta de quasi 400 pàgines però n'obrim una altra amb la fugida d'Ignatius i  Myrna Minkoff. En definitiva, una lectura divertida, àcida i plena de despropòsits que enganxa al lector.

El llegat del doctor Elies Can d'EDUARD PRATS

   

                                                               

 "El llegat del doctor Elies Can" és el llibre que hem llegit el mes d'octubre. En la tertúlia ens ha acompanyat l'Eduard Prats, el seu autor.  

L'Eduard Prats és metge especialista en l'aparell digestiu, expert en bioètica i en seguretat clínica. Ha fet publicacions referents a la història de la medicina i a la seva especialitat mèdica però també a l'obra de ficció com és el cas del llibre que hem llegit.

Podem dir que és un gran coneixedor d'aquest mon on es desenvolupa la trama de la novel·la per la seva trajectòria professional però també per l'entorn familiar,  tan el seu pare com el seu avi eren metges.

La novel·la ens narra la nissaga familiar del farmacèutic Elies Ardèvol quan la seva filla li comunica que vol ser metgessa. És aquí on exposarà la vida exemplar del doctor Elies Can, el seu avi. 

Segons ens explica l'autor l'objectiu  és transmetre l'essència del bon metge, la relació que s'estableix entre metge-pacient lligada sempre a l'ètica professional. 

Al llarg de la tertúlia s'ha parlat de l 'importància del metge de capçalera, a banda de guarir la malaltia; de la confiança del pacient i el confort que genera al ser escoltat. Temes tots ells relacionats amb els protagonistes de la història i en la vida mateixa de cada lector.

Es comenta també que ha estat una lectura plaent per l'apropament al mon rural i al nostre territori, també a un vocabulari que malauradament va caient en desús i molt valorat en la lectura pels matisos que aporta. 

En definitiva hem gaudit d'una tertúlia entranyable amb companyia de l'Eduard Prats, al qual agraïm la seva atenció aportant un valor afegit al nostre club de lectura.

En la pell de l'altre de Maria Barbal

Encetem la nova temporada del club de lectura amb un llibre de la Maria Barbal, "En la pell de l'altre". Maria Barbal és una autora lleidatana que es va donar a conèixer amb el llibre "Pedra de Tartera"(premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985). Aquest va ser el tret de sortida d'un prolífic camí de publicacions. 

El 2021 va guanyar el Premi Josep Pla amb la novel·la "Tàndem" i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per la seva trajectòria literària.

Maria Barbal en aquesta obra fa denúncia de l' usurpació d'identitats. S'inspira en el cas real d'Enric Marco expresident de l'Amical Mauthausen que es va fer passar per un deportat al camp nazi de Flossenbürg y al 2005 es va descobrir que era fals.

Les tertulianes manifesten que han identificat clarament el paral·lelisme de la protagonista de la història i el cas de l'Enric Marco. Destaquen la bellesa narrativa de la novel·la i l'ús de la prosa poètica d'algun fragment. 

S'ha parlat de cadascun del personatges i la personalitat que els hi ha donat l'autora. Es destaca la Ramona que ja la descobrim amb un caràcter determinant, molt segura del que volia i com gradualment va desdibuixant la seva història per construir-ne una altra. La mentida és la gran constructora d'aquesta nova Ramona posant-la  per davant de tot, fins i tot de la filla.

 La resta de personatges es comenta que es troben molt ben definits i que molts d'ells també voldrien ser un altre però no traeixen la seva moral.

 

LA PELL DE L'AIGUA d'Isabel Olesti

 Tanquem la temporada del club de lectura amb el llibre d'Isabel Olesti "La pell de l'aigua".

Isabel Olesti (Reus 1957) és escriptora i gestora de projectes literaris. Ha guanyat diversos premis de narrativa; Andròmina, Josep Pla . L'any 2005 va publicar la biografia d'unes dones compromeses amb la guerra civil: Nou dones i una guerra. Les dones del 36.

En " La pell de l'aigua" Isabel Olesti ens introdueix en la vida de la protagonista a través de la visita del Papa Joan Pau II l'any 1982 a Barcelona. 

La tertúlia s'ha iniciat amb els comentaris d'aquesta visita i l'enrenou que comporta dins la família quan en realitat té un paper secundari. Es comenta la possibilitat de desenvolupar la trama amb qualsevol excusa que comporti aglomeracions perquè és irrellevant.

Es fa esment del masclisme al qual s'ha vist sempre sotmesa la protagonista i ha acceptat com una condició més que li pertocava. Les assistents destaquen també el tipus de relació que manté amb les seves filles i no les arriben a entendre. 

S'ha trobat una mica feixuc l'apartat oníric que es va repetint al llarg de tota la novel·la. Fins que no s'arriba al final no es relaciona amb l'acció que es va desenvolupant al llarg de l'obra i es troba el sentit de tot plegat. 

Amb aquesta lectura acomiadem el Club fins la propera temporada. Bon estiu.

AIXÒ SEMBLA EL PARADÍS de John Cheever

 

Al mes de maig hem llegit a John Cheever. És un dels millors escriptors nord-americans del segle XX. En la seva joventut va ser col·laborador de la revista "The New Yorquer" on va publicar molts dels seus contes.  

"Això sembla el paradís" és el relat que lliura el protagonista per recuperar un indret idíl·lic de la seva joventut que ara s'ha convertit en un abocador. La novel·la és una metàfora sobre la condició humana i com, a vegades, sense proposar-s'ho es poden arribar a aconseguir les coses. 

Als lectors del club els hi ha costat una mica entrar en la visió de l'autor respecte a la vida. També es comenta que la societat americana és molt diferent al caràcter mediterrani al que estem acostumats.

ALOMA de Mercè Rodoreda

 

Aquest mes d'abril des del club de lectura de Cal Cadernal fem homenatge a Mercè Rodoreda, quan fa 40 anys de la seva mort, amb la lectura de la novel·la  Aloma.

Aloma va ser escrita l'any 1936 i va rebre el premi Joan Creixens l'any següent.

Les tertulianes han gaudit de la lectura tot destacant-ne la facilitat en què és llegeix i la riquesa de vocabulari tot i que moltes vegades ja és en desús.

Comentem que Aloma és una novel·la que conté episodis autobiogràfics.

El personatge principal Aloma, és una imatge del que hem llegit a la biografia de Mercè Rodoreda.

 A la novel·la, l'autora deixa reflectida la seva vida en espais com el jardí, en la passió per les flors, en la presència d'aquest personatge vingut d'Amèrica amb el que té una relació amorosa i de la qual naixerà un fill. Tots aquests trets són impregnats d'una solitud que es fa palesa al llarg de tota l'obra.

Es destaca també el paper que juga l'home dins la societat i com la dona es veu sempre sotmesa  a la seva voluntat. En aquest cas Aloma ha perdut la casa i l'honor per les febleses del seu germà però vol mantenir la dignitat decidint tenir el fill, no informant el pare i preveient una vida que sap molt bé que estarà ben marcada.

Acabem la tertúlia fent ressò de la importància de l'obra de Mercè Rodoreda en el món de les lletres catalanes.