UNA LECTORA POC CORRENT d'Alan Bennett

Alan Benett és un novel·lista  anglès que s'ha exercitat també com a actor, dramaturg i  reconegut guionista televisiu. 

 "Una lectura poc corrent" ha creat dos grups diferenciats al club de lectura. Per una banda els que han gaudit del llibre amb el ventall de temàtiques que desvetlla  la figura de la monarca i el seu entorn. Per altra, els que no han trobat especial interès en la lectura i esperaven un altre tipus d'ironia.

La tertúlia ha girat a l'entorn de diferents temàtiques.

La primera, i més coincident en tots els assistents, és com la lectura va canviant la percepció de les coses. A la vegada van canviant les coses en funció de l'evolució que produeix la mateixa lectura en l'individu. Així parlem també de sentit crític, creixement personal o al referir-nos al mateix acte de llegir quan ho fem en relació a un informe o a altres tipus de texts.

En aquest punt de la tertúlia es valora molt positivament el fet de compartir la lectura dels llibres al club perquè condiciona el tipus de lectura personal que es fa. Se n'ha d'extreure una opinió per comentar amb els altres.

Es tracta també el tema de la monarquia i el retrat que en fa l'autor: ser educat per complir amb el deure, no manifestar cap sentiment, deixar-se conduir sense defugir el camí preestablert ... en tot cas el que si mostra és que la lectura transforma a la reina " ...em sembla que m'estic convertint en un esser humà. No crec que sigui gaire convenient."

Tot plegat ens fa reflexionar sobre l'acte de llegir.

La puntuació del llibre ha estat de 5'97.

S'ha complementat la lectura amb la projecció de la pel·lícula "The Queen" dirigida per Stephen Frears.

EL JERSEI de Blanca Busquets

Blanca Busquets és escriptora i periodista. La seva vida ha estat envoltada de literatura des dels dotze anys en que va escriure el seu primer conte. Ha publicat diversos llibres i al 2011 guanyà el Premi Llibreter amb "La casa del silenci". El club de lectura ha escollit per a la seva lectura "El jersei".

Els tertulians han manifestat l'interès pel llibre en quan a les diferents temàtiques que tracta al llarg de tota la trama. Ens parla de l'engany, d'amor, d'adulteri, d'anorèxia, de sexe, de com pesen els secrets...

 Alguns comenten la dificultat de situar-se i comprendre el ritme a través del temps que marca l'autora. L'escriptura d'un monòleg de manera que no ho sembli i no resulti pesat s'ha destacat entre els lectors.

Una lectora del club ha fet un comentari molt curiós que ens ha fet pensar a tots: "..la novel·la està teixida com el jersei, amb punts cap endavant i cap endarrere, fent i desfent.

Els capítols tenen els nom de la part del jersei que es va teixint, així a la cisa ens parla de l'Antoni, a l'escot la Dolors decideix matar al marit, a l'espatlla es parla d'homosexualitat, quan fa la part del darrera (que no es veu) tracta l'anorèxia i per últim a les costures la mort de la Dolors."

La lectura de El jersei ha fet reflexionar sobre la maduresa, de quan la gent es fa gran, les hores de soledat, la consideració de no ser prou vàlides, de pèrdua de capacitats....de com també han pogut tenir una vida apassionada i que la mateixa vida els inquieta per seguir aprenent coses noves etc.

El personatge que més ha agradat i amb qui es voldria anar a sopar és amb en Martí.

La puntuació per aquest llibre ha estat de 7'20.

RABASSA MORTA d'Anselm Aguadé

El Club de Lectura del més d'octubre ha estat especial. Hem convidat l'Anselm Aguadé, autor de Rabassa Morta i amb qui hem compartit el procés creatiu de l'obra.

L'Anselm és professor d'Educació Secundària i autor de dos llibres: Rabassa Morta i Soledad. Ens va comentar que ben aviat veurem el tercer.

Els lectors molt identificats amb l'ambient i l'espai on transcorre l'acció de la novel·la es van interessar pels seus inicis i el procés de gestació de l'obra. L'Anselm ens va explicar que la faceta d'escriptor es va iniciar en una celebració familiar on tenia l'encàrrec  de narrar la història de la seva família. El reconeixement dels seus familiars i amics el va animar a seguir escrivint per donar lloc a Rabassa Morta. La documentació va ser un treball de camp amb la gent del poble, de Vilabella. És bo escoltar la veu de l'experiència de l'avi que juga a cartes al cafè o fer petar la xerrada amb el veí i així recuperar expressions que resten adormides en el passat. Expressions que com a pobles veïns que som, formen part també, dels lectors del nostre club.

 Un dels tertulians que no va poder assistir al club va enviar un seguit de preguntes que l'autor va desgranar tot explicant el perfil de cada  personatge i la posició ideològica segons el moment històric en que viuen. Molt amablement es va oferir per poder conversar sobre aspectes concrets amb l'interessat.

Un dels personatges a destacar tan per l'autor com pels lectors és el capellà, amb els esperats sermons des de la trona i a la vegada temuts per la censura que suposaven. El rector és considerat un personatge peculiar que es posa a la pell de la gent del poble i actua com a tal, fins i tot blasfema en les situacions crítiques. Capaç de defensar els fidels com calgui. Si és precís, també amb el Llibre Sagrat.
La Maria és un altre personatge fascinant que a mesura que transcorre l'acció va modificant la percepció del lector vers ella per considerar-la una dona sabia.
L'atmosfera de l'ambient, la tensió en l'acció i el desenllaç han fet que sigui una lectura amena i de gran interès pels lectors .

Puntació: 8'5

CRÓNICA DE UNA MUERTE ANUNCIADA de Gabriel García Márquez

Gabriel García Marquez ha estat un escriptor, novel·lista, guionista, editor i periodista colombià que va rebre el Premio Nobel de Literatura l'any 1982 . Es considera una de les figures més representatives de l'anomenat  "realismo mágico hispanoamerica".

Crónica de una muerte anunciada és una de les seves obres més conegudes al costat de Cien Años de Soledad. L'obra relata en forma de reconstrucció periodística l'assassinat de Santiago Nasar en mans dels germans Vicario per tal de restituir l'honor de la germana.

Els lectors del club han posat de manifest l'estil característic de l'escriptor i a vegades la dificultat per identificar els personatges pel seu nom. La tertúlia es centra en les accions dels germans Vicario per aconseguir el seu objectiu i les actuacions que no han fet la resta de personatges per evitar el crim. Es comenta molt l'autòpsia de Santiago Nasar per l'impacte que causa l'exploració dels òrgans del mort. 

Es comenta la troballa d'un personatge català, de Calafell, que surt  puntualment en un passatge  de la novel·la. És una  mostra de l'empremta dels anys viscuts a Barcelona. Una tertuliana exposa que podem veure el llibre com un quadre amb tots els detalls minuciosament col·locats elogiant la narrativa de García Márquez.

La valoració que s'ha fet del llibre és 5.8.

Recomana un llibre...o no!

Aquest mes de juliol hem fet una tertúlia diferent. Tal com vam anunciar els llibres llegits han estat variats i de gustos diferents. Cada participant va compartir la seva lectura amb els altres i en vam elaborar un llistat amb algun comentari il·lustratiu segons el lector:

• Que no me'l toquin. Marta Sabaté: llibre de 14 relats diferents i divertits. De fàcil lectura. Llibre per anar a la piscina.
• La repudiada de Eliette Abécassis: novel·la breu i concisa que mostra la cara del fanatisme religiós.
• Las cenizas de Angela de Frank McCourt: narra els inicis d'una familia emigrant irlandesa vista a través d'un infant. Un llibre ple de positivisme i de superació.
• Los niños que perdimos la guerra de Luís Garrido: una novel·la de postguerra força interessant.
• L'illa de Maians de Quim Monzó: obra de catorze contes que deixen sorprès al lector, agradable de llegir.
• L'home del quiosc de Ton Creus: novel·la policíaca entretinguda i amena.      
• Tenim un nom de Vicenç Villatoro: explica el sentiment barcelonista a través  del conflicte d'una família.  En algun moment  cansa tant de futbol! 
• Rastres de Sàndal. Asha Miro i Anna Soler: novel·la carregada de simbolisme i captivadora en la lectura. Explica l'encreuement de vides paral·leles  en diferents indrets del món. Un llibre per llegir més d'un cop.
• El último judio de Noah Gordon: novel·la històrica que s'inicia amb l'expulsió dels jueus d'Espanya al segle XV. Llibre fàcil de llegir i molt recomanable per passar l'estona.
• Memorias de mis putas tristes. Gabriel García Márquez: relat que fa homenatge a la vellesa, reivindicant l'optimisme i vitalitat de la vida. Ple de frases brillants que condueixen a la reflexió.   
• Lola de Maria de la Pau Janer: explica el retorn a Mallorca de la protagonista després de 20 anys d'absència. Un recorregut ple de descobriments i secrets del passat.  
• La massai blanca de Corinne Hofmann: Una novel·la autobiogràfica que explica com les diferencies culturals i la gelosia destrueixen una història d'amor. Enganxa i emociona.       
• Dones de Isabel Clara Simó: explica històries sobre dones en to humorístic i irònic per treure la seriositat i transcendència dels temes. Per passar una bona estona a la piscina.
• Gritos silenciosos de Paula Zubiaur: Memòries d'una dona maltractada durant molts anys en un matrimoni aparentment perfecte. Interessant.
• Esperadme en el cielo de Maruja Torres: Conte per adults sobre la felicitat de rendir-se mai. La nostra lectora l'ha trobat avorrit i sense emoció.
• Los cavalleros de Salomon. Steve Berry: el llibre narra una història sobre l'ordre medieval dels templer que posa al descobert una conspiració religiosa sobre El Sant Evangeli. Interessant i entretinguda.
• El violí d'Auschwitz de Maria Àngels Anglada:Explica la vida d'un violer jueu al camp de concentració nazi. Recomanable.
• Lo mejor que le puede passar a un cruasan de Pablo Tusset: novel·la negra d'intriga i acció. Molt recomanable per passar una bona estona.

L

LA DONA QUE VA DECIDIR NO SORTIR DEL LLIT DURANT UN ANY de Sue Townsend

Sue Townsend (Leicester 1946) és una escriptora anglesa autodidacta que ha publicat majoritàriament llibres juvenils. Ha arribat al nostre club de lectura amb l' obra "La dona que va decidir no sortir del llit durant un any" un títol del tot suggestiu i ple d'ironia per endinsar-se en la lectura.

La tertúlia ha començat molt animada. Ha agradat força, sobretot la primera part. Tothom coincideix que a mesura  que el llibre va avançant decau l'interès per arribar a un final no massa complaent pels lectors del club.

S'ha parlat de cada un dels personatges com un entrellat de perfils característics, de caire grotesc amb un punt d'exageració on el lector hi ha trobat el seu punt de realitat, de crítica social posada en forma de novel·la.

L'Eva representa la dona desesperada, de personalitat fràgil que ha viscut sempre al servei dels altres anihilant-se com a persona. Desperta d'aquest procés en el moment que els seus fills superdotats intel·lectualment (que no en les relacions socials) abandonen la llar per anar a la universitat. Els tertulians consideren aquest punt  fonamental per sortir d'aquest món, encara que la majoria manifesta que  ho faria d'una altra manera, fugint.

Les relacions entre els personatges són complicades, divertides, absurdes, amb un punt d'egoisme per aconseguir els seus propòsits. 

Al llarg de la tertúlia ressalten dos personatges totalment oposats. Per una banda la Poppy noieta impetuosa i sense escrúpols que sempre aconsegueix allò que vol i l'Alexander que es mou amb lucidesa i serenitat  en tot moment.

Podríem dir que és la força de l'amor. És considerat un personatge crucial pel desenvolupament de l'obra.

Aquest perfils han fet que fossin els personatges més escollits per anar a sopar.

 Un  aspecte ha destacar és la selecció de temes musicals en l'enterrament de la sogre de l'Eva i un a tenir en compte són les errades ortogràfiques que apareixen en tres o quatre ocasions.  .

Al llibre se li han  donat 7'19 punts.

GERMANS, GAIREBÉ BESSONS de M. Mercè Cuartiella

Mª Mercè Cuartiella ha obtingut el Premi Llibreter 2012 amb el llibre "Germans, gairebé bessons". És llicenciada en Filologia per la Universitat de Barcelona  i és autora de quatre novel·les i diverses peces teatrals. 

En aquest llibre ens endinsa en les relacions que s'estableixen entre els tres personatges protagonistes de la novel·la.

 Els tertulians han comentat molt aquesta relació tan especial entre els germans, el Joan i l'Esther. Es manifesta que ve donada pel secret que comparteixen vers la seva mare.

 Algú comenta que la relació amb la mare, sempre esquerpa, en contraposició a la del pare, amatent i juganer, ha creat un perfil personal dels germans molt peculiar. L'Esther té una afició malaltissa per col·leccionar esqueles i veure morts i en Joan és ludòpata, motiu que dona lloc a l'argument de la novel·la.

Es comenta també la dificultat per entendre la relació de parella entre en Joan i la Raquel, la seva muller. Així com el paper de l'Esther com a mare. Ens preguntem si no està reproduint d'alguna manera el personatge de la seva mare. En cap moment es mostra  interacció amb el seu fill sinó que passa el rol amatent a la Raquel, la cunyada.

Els tertulians han manifestat que els ha sorprès el desenllaç. En cap moment han cregut que un perfil de personatge com en Joan prengués una decisió tan taxativa per solucionar el problema. Es considerà que hi ha falta de comunicació. Tots els personatges busquen solució però no es comuniquen de manera que individualment tots tres resolen a la seva manera la situació.

En general s'han trobat uns personatges esquerps i antipàtics per anar-hi a sopar. Com a molt alguna tertuliana hi aniria amb la màfia russa...

Puntuació: 5