Jan van Mersbergen és un novel·lista neerlandès. La novel·la que hem llegit aquest mes de febrer va ser guardonada amb el Premi BNG de Literatura. El 2013, l'obra va ser traduïda al català per Maria Rosich.
Per a la majoria de les tertulianes ha resultat una lectura difícil. L'expectativa que es van formar després de llegir el resum de la coberta posterior del llibre no corresponia al que s'havia interpretat llegint el llibre.
Per altra banda també hi ha qui l'ha trobat un llibre excel·lent.
A la tertúlia s'ha anat desgranant cada un dels episodis que va vivint el protagonista i l'hem anat dotant de la reflexió interior que hem cregut que requeria. Una reflexió interna que és viu al mig de la disbauxa d'un carnaval.
Segons la nostra visió ens xoca que el protagonista arribi a la introspecció mitjançant la gresca i la continua ingestió d'alcohol, però aquí hem de fer una aturada i entendre que l'acció transcorre en un país nòrdic i ni els costums ni el caràcter s'assembla al mediterrani, que és el que prenem de referència.
Al llarg de tota la novel·la l'autor ens va deixant frases molt concises d'una gran profunditat tan pel protagonista en el context que es troba com pel lector si es para a pensar: "Tots ens hem acomiadat de la nostra vida normal. Del que tenies. Del que tens dins el cor".
Podem dir que és un llibre per llegir lentament, parant-se a reflexionar per construir-se un mateix.
