Les nits blanques  és una de les novel·les breus més emblemàtiques de Fiódor M. Dostoievski. Publicada en rus el 1848, la protagonitza un jove somniador i solitari que durant una de les passejades que fa pels carrers de Sant Petersburg coincideix amb una jove, Nàstenka per qui se sent atret.

Les tertulianes coincideixen en què després d'haver llegit altres novel·les d'aquest autor, Les nits blanques no és la millor obra, n' esperaven més. Se'n destaca la bellesa d'estil i la filosofia de vida que se'n desprèn. 

S'han comentat els personatges, sobretot el narrador, l'homenet immers en la solitud que cada dia surt a passejar pels carrers de Sant Petersburg sense caràcter ni empenta de cap mena. Un somiador i un idealista que al trobar a la Nàstenka se sent estimat per uns instants. 

La Nàstenka es vista per les lectores com una dona que la societat li té definit el seu paper, trobar marit i casar-se i vet aquí la gran preocupació quan no apareix el nuvi al lloc esperat.

S'ha comentat la importància de llegir els clàssics i que sempre s'ha de fer amb la mirada de l'època que reflecteix l'autor.

L' AFER MARSELLÈS de M. Mercè Roca

El Club de lectura del mes d'abril ha repetit autora: M. Mercè Cuartiella. El primer llibre que vam llegir va ser "Germans quasi bé bessons", premi llibreter al 2012 i aquesta vegada hem apostat per "L'afer marsellès". S' ha comentat, d'entrada, que són dues lectures molt diferents i que el títol no reflecteix l'entrellat de la novel·la.

És destaquen els personatges, simples i alhora molt complexos pel perfil psicològic que els configuren. Dues germanes dependents l'una de l'altra i tan diferents en el caràcter i  en la manera de fer davant les adversitats. Aquest aspecte s'ha comentat molt i s'ha lligat a la manca de relació amb els progenitors pel que les dues germanes estableixen un vincle de protecció mútua.

L'autora dibuixa una societat diversa i realista on cada personatge busca un lloc on arrecerar-se i d'una manera o altre apropar-se als seus somnis.

LA FORÇA D'UN DESTÍ de Martí Gironell

 Hem iniciat la primavera amb la lectura del llibre de Martí Gironell "La força d'un destí". Martí Gironell és llicenciat en Filologia Anglesa i en Periodisme. Ha treballat en diferents mitjans de comunicació: ràdio, diari i televisió. En aquest cas parlem d'ell en la faceta d'escriptor que ha publicat novel·les  i algunes s'han traduït a diferents idiomes com és el cas de "El pont dels jueus" i "El primer heroi" i d'altres que han estat premiades, com "La venjança del bandoler" Premi Nestor Luján i "La força d'un destí" Premi Ramon Llull, que ha estat la lectura d'aquest mes de març.

Les tertulianes han manifestat que és un llibre de lectura amena, fàcil i sense entrebancs. És destaca el fet que és una biografia i no una novel·la. Cal destacar que es parla de la trajectòria d'una persona real i que els fets que es narren són verídics. 

Ceferino Carrión, un jove de 21 anys, fuig de l'Espanya franquista per anar a Estats Units on canviarà d'identitat i es convertirà en ciutadà americà amb el nom de Jean Leon. És en aquest moment que la seva emprenedoria el fa entrar en el mon dels famosos de Hollywood on és respectat i estimat per la fidelitat i confiança vers els personatges famosos del seu entorn.

Es comenta que ha agradat pel recorregut que té entre els personatges, des d'actors famosos fins a polítics que van ocupar la Casa Blanca. Trobem l'estil periodístic de l'autor passant de puntetes per la vida de Jean Leon aconseguint els somnis amb elegància i luxe. A la tertúlia  ens preguntem on han quedat les complexitats de Ceferino Carrión i família, on han quedat els conflictes i les misèries per aconseguir el somni. La lectura ha agradat però ha faltat profunditat en el personatge i remarquem l'estil de reportatge periodístic que no desperta emoció. 

Podeu visitar un dels seus èxits aconseguits amb l'elaboració d'un vi propi que porta per nom Jean Leon. El celler es troba a Torrelavit (Alt Penedès) on ofereixen tastos de vins i activitats variades.

BOULDER d'Eva Baltasar

 

Eva Baltasar és poeta i escriptora catalana. Aquest mes de febrer hem dedicat la lectura del club al seu llibre Boulder pel qual va ser nominada al Premi Internacional Booker  i també seleccionada com a finalista, essent la primera obra literària finalista en llengua catalana.

En la tertúlia s'ha comentat que és una novel·la diferent, que no es pots valorar només l'argument de la narració sinó que el valor recau en la pròpia narració, en la forma. 

Ja des de la primera pàgina l'escriptura ve impregnada de poesia, pel seu lèxic i per la quantitat d'imatges que plasma mitjançant la paraula. I és en aquest aspecte que es reconeix la veu d'Eva Baltasar com a poeta, capaç d'escriure una novel·la amb una prosa poètica intima i reflexiva  en la pell d'uns personatges peculiars.

S'ha parlat també de temes com la solitud i la precarietat en la que se sent còmode la protagonista "Boulder", també de la possessió en la relació de les persones o de la seva dependència, de maneres de viure la maternitat i la sexualitat etc.

La novel·la ha estat molt ben valorada per les tertulianes del club.

LA MESTRA I LA BÈSTIA Imma Monsó

"La Mestra i la Bèstia" d'Imma Monsó, el 2024 va estar guardonada amb el Premi Òmnium a la millor novel·la de l'any i amb el Premi Joaquim Amat-Piniella.

Imma Monsó és una escriptora catalana que en la seva obra tracta temes com les relacions familiars, el temps, la mort, la malaltia i la comunicació. Després de llegir "La mestra i la Bèstia" podem dir que els ha condensat tots al llarg de l'obra. 

Les tertulianes han comentat que és un llibre molt intens i que passa per moltes fases, algunes difícils d'entendre segons la perspectiva actual. Ens explica les conseqüències de la guerra civil en la vida de dues generacions. Unes vivències marcades pel silenci, un silenci que abraça al personatge principal, la Severina. Per alguna tertuliana aquest silenci tan marcat és incomunicació.

S'ha destacat el personatge de Simeó que sobresurt pel seu físic però que a la protagonista l'atrau perquè li veu la pena que el sosté. També es comenta el context musical que destil·la al llarg de tota l'obra i el llenguatge propi d'una zona rural molt  acurat. 

EL VIGILANT EN EL CAMP DE SÈGOL de J.D. Salinger

 

El vigilant en el camp de sègol és la única novel·la que va escriure J.D.Salinger. Es va publicar per primer cop el 1951 i va generar molta polèmica pel vocabulari i les referències al sexe, alcohol, prostitució.. en la societat americana de l'època.

És un llibre que no deixa indiferent. En els membres del club de lectura hem tingut lectors a qui ha agradat  molt el llibre i també detractors que no l'han acabat de llegir. 

Ha estat un llibre que tot i no haver agradat a part del grup ha generat molta conversa per tots els temes que ha fet sorgir a partir del protagonista en Holden Cauldfield, un personatge complex i molt profund, amb una personalitat inestable per la incomprensió del món dels adults. S'ha comentat molt el vocabulari i les repeticions de paraules, la ironia, la solitud, la buidor i la manca d'estimació.

Es destaca la relació del protagonista amb la germana petita, la seva complicitat per protegir-la dels adults. Precisament és aquests rebuig a l' hipocresia i al mon que no li agrada que el porta a la desorientació. En aquest punt s'ha connectat amb les malalties mentals que actualment surten a la llum del dia en molts adolescents causades per la incomprensió, rebuig, solitud...

Iniciem de nou el Club de Lectura amb "Cavalcarem tota la nit" de Carlota Gurt. 

Carlota Gurt és traductora i escriptora. També té formació en el camp d'Empresarials, Estudis d'Àsia Oriental, Audiovisuals i Comunicació, altres. Ha treballat com a cap de producció i ajudant de direcció del grup teatral La Fura dels Baus i va guanyar el premi Mercè Rodoreda (2019) amb el llibre que hem llegit el mes d'octubre.

Cavalcarem tota la nit és un llibre de relats que no ha deixat indiferent a les lectores del club. Hem parlat de cada un dels contes i dels  personatges que els habiten. S'han destacat les descripcions per la quantitat de detalls que esmenta, una tertuliana ha manifestat que mentre ho llegia era com si estes pintant un quadre. 

Els contes són molt variats i amb moltes metàfores que l'autora insereix per expressar irònicament, moltes vegades, temes importants. També s'ha comentat que algun  conte costa d'entendre pel caire surrealista, tot i que et manté l'interès fins al final.  

Valoració: 7,5