La força del vent de MARTA MAGRINYÀ

 

El club del mes de novembre s'ha dedicat a una autora de proximitat. Hem llegit un llibre de la Marta Magrinyà: La força del vent.

La Marta Magrinyà és una escriptora i periodista de Reus que col·labora habitualment en els mitjans de comunicació. Reforcem el fet que l'autora és de Reus perquè en aquesta novel·la ens trasllada al Reus dels anys 50 on les lectores del club  podem reconèixer perfectament les característiques pròpies de la vila,  per la seva proximitat més d'una vegada ens hi hem desplaçat.

Se n'ha destacat l'ambientació de Reus en una època en què els fruits secs tenien  gran importància en l'economia de la ciutat. Ens mostra sobretot el món comercial amb les diferents categories del fruit, les mesures específiques per valorar les mostres... en definitiva un mon de la pagesia que avui ja no hi és. 

Tot plegat forma part de la trama que es viu en una corredoria de fruita seca i els seus treballadors. Cada un d'ells prové d'una família on veiem reflectida la societat d'una època amb uns estrats socials ben marcats i en conseqüència les seves accions. 

Com molt bé ens diu el títol de la novel·la, la força del vent té el seu paper en el desenllaç. Tots els que en un moment o altre l'hem viscut sabem que hem de prendre precaucions i així mateix ho fan els protagonistes.

La narració en si és distreta, de fàcil lectura, fins i tot la podríem catalogar de romàntica.

Diari del tot verídic d'un indi a mitja jornada de SHERMAN ALEXIE

 

 Iniciem el club de lectura amb un llibre aparentment senzill, de fàcil lectura amb un caire juvenil pel seu format i amb  il·lustracions humorístiques del que narra el seu protagonista. Es tracta de "Diari del tot verídic d'un indi a mitja jornada" de Sherman Alexie, autor i en gran part protagonista de la novel·la que ens posa a les mans.

Sherman Alexie és un escriptor americà nascut a la reserva índia de Spokane.   Spokane és un col·lectiu demogràficament a les portes de l'extinció, ubicat en un espai rural allunyat de la societat urbana i dels centres de poder blanc. 

L'autor ens narra les peripècies que viu un adolescent indi en fase de construcció d'una vida i d'una identitat en la que el protagonista es planteja anar més enllà del que sembla que estigui determinat pel sol fet de ser indi. La narració és basa en trets autobiogràfics de l'autor tractats amb senzillesa i tocs d'humor que ens l'allunyen del dramatisme real. 

En la tertúlia s'han tractat els temes que van sorgint al llarg de la  narració com la misèria, la violència, l'alcoholisme, la marginació, l'exclusió, l'amistat autèntica, la cultura imposada, la presencia constant de la mort... 

Les tertulianes han valorat molt bé el llibre i han gaudit d'una lectura amena que ens porta a una realitat invisible.

FAHENHEIT 451 de Ray Bradbury

 Hem tancat el club de lectura de la temporada amb la lectura de Fahrenheit 451. Un clàssic de ciència ficció que ens fa pensar molt en el mon en què vivim. Ens meravellem de la visió futurista de l'autor per crear un mon fictici, irreal i alhora tan proper als nostres dies en aspectes de consumisme, capitalisme, concepte de felicitat...

A banda de l'argument que constantment genera reflexió  en destaquem la prosa detallista i exquisida en que Ray Bradbury ens cabussa en la narració on no et perds cap concepte.

Ara marxem de vacances i ens emportem la maleta plena de lectures per retrobar-nos al setembre. Bon Estiu!

LES NITS BLANQUES de Fiódor M. Dostoievski

Les nits blanques  és una de les novel·les breus més emblemàtiques de Fiódor M. Dostoievski. Publicada en rus el 1848, la protagonitza un jove somniador i solitari que durant una de les passejades que fa pels carrers de Sant Petersburg coincideix amb una jove, Nàstenka per qui se sent atret.

Les tertulianes coincideixen en què després d'haver llegit altres novel·les d'aquest autor, Les nits blanques no és la millor obra, n' esperaven més. Se'n destaca la bellesa d'estil i la filosofia de vida que se'n desprèn. 

S'han comentat els personatges, sobretot el narrador, l'homenet immers en la solitud que cada dia surt a passejar pels carrers de Sant Petersburg sense caràcter ni empenta de cap mena. Un somiador i un idealista que al trobar a la Nàstenka se sent estimat per uns instants. 

La Nàstenka es vista per les lectores com una dona que la societat li té definit el seu paper, trobar marit i casar-se i vet aquí la gran preocupació quan no apareix el nuvi al lloc esperat.

S'ha comentat la importància de llegir els clàssics i que sempre s'ha de fer amb la mirada de l'època que reflecteix l'autor.

L' AFER MARSELLÈS de M. Mercè Roca

El Club de lectura del mes d'abril ha repetit autora: M. Mercè Cuartiella. El primer llibre que vam llegir va ser "Germans quasi bé bessons", premi llibreter al 2012 i aquesta vegada hem apostat per "L'afer marsellès". S' ha comentat, d'entrada, que són dues lectures molt diferents i que el títol no reflecteix l'entrellat de la novel·la.

És destaquen els personatges, simples i alhora molt complexos pel perfil psicològic que els configuren. Dues germanes dependents l'una de l'altra i tan diferents en el caràcter i  en la manera de fer davant les adversitats. Aquest aspecte s'ha comentat molt i s'ha lligat a la manca de relació amb els progenitors pel que les dues germanes estableixen un vincle de protecció mútua.

L'autora dibuixa una societat diversa i realista on cada personatge busca un lloc on arrecerar-se i d'una manera o altre apropar-se als seus somnis.

LA FORÇA D'UN DESTÍ de Martí Gironell

 Hem iniciat la primavera amb la lectura del llibre de Martí Gironell "La força d'un destí". Martí Gironell és llicenciat en Filologia Anglesa i en Periodisme. Ha treballat en diferents mitjans de comunicació: ràdio, diari i televisió. En aquest cas parlem d'ell en la faceta d'escriptor que ha publicat novel·les  i algunes s'han traduït a diferents idiomes com és el cas de "El pont dels jueus" i "El primer heroi" i d'altres que han estat premiades, com "La venjança del bandoler" Premi Nestor Luján i "La força d'un destí" Premi Ramon Llull, que ha estat la lectura d'aquest mes de març.

Les tertulianes han manifestat que és un llibre de lectura amena, fàcil i sense entrebancs. És destaca el fet que és una biografia i no una novel·la. Cal destacar que es parla de la trajectòria d'una persona real i que els fets que es narren són verídics. 

Ceferino Carrión, un jove de 21 anys, fuig de l'Espanya franquista per anar a Estats Units on canviarà d'identitat i es convertirà en ciutadà americà amb el nom de Jean Leon. És en aquest moment que la seva emprenedoria el fa entrar en el mon dels famosos de Hollywood on és respectat i estimat per la fidelitat i confiança vers els personatges famosos del seu entorn.

Es comenta que ha agradat pel recorregut que té entre els personatges, des d'actors famosos fins a polítics que van ocupar la Casa Blanca. Trobem l'estil periodístic de l'autor passant de puntetes per la vida de Jean Leon aconseguint els somnis amb elegància i luxe. A la tertúlia  ens preguntem on han quedat les complexitats de Ceferino Carrión i família, on han quedat els conflictes i les misèries per aconseguir el somni. La lectura ha agradat però ha faltat profunditat en el personatge i remarquem l'estil de reportatge periodístic que no desperta emoció. 

Podeu visitar un dels seus èxits aconseguits amb l'elaboració d'un vi propi que porta per nom Jean Leon. El celler es troba a Torrelavit (Alt Penedès) on ofereixen tastos de vins i activitats variades.

BOULDER d'Eva Baltasar

 

Eva Baltasar és poeta i escriptora catalana. Aquest mes de febrer hem dedicat la lectura del club al seu llibre Boulder pel qual va ser nominada al Premi Internacional Booker  i també seleccionada com a finalista, essent la primera obra literària finalista en llengua catalana.

En la tertúlia s'ha comentat que és una novel·la diferent, que no es pots valorar només l'argument de la narració sinó que el valor recau en la pròpia narració, en la forma. 

Ja des de la primera pàgina l'escriptura ve impregnada de poesia, pel seu lèxic i per la quantitat d'imatges que plasma mitjançant la paraula. I és en aquest aspecte que es reconeix la veu d'Eva Baltasar com a poeta, capaç d'escriure una novel·la amb una prosa poètica intima i reflexiva  en la pell d'uns personatges peculiars.

S'ha parlat també de temes com la solitud i la precarietat en la que se sent còmode la protagonista "Boulder", també de la possessió en la relació de les persones o de la seva dependència, de maneres de viure la maternitat i la sexualitat etc.

La novel·la ha estat molt ben valorada per les tertulianes del club.