LA FORÇA D'UN DESTÍ de Martí Gironell

 Hem iniciat la primavera amb la lectura del llibre de Martí Gironell "La força d'un destí". Martí Gironell és llicenciat en Filologia Anglesa i en Periodisme. Ha treballat en diferents mitjans de comunicació: ràdio, diari i televisió. En aquest cas parlem d'ell en la faceta d'escriptor que ha publicat novel·les  i algunes s'han traduït a diferents idiomes com és el cas de "El pont dels jueus" i "El primer heroi" i d'altres que han estat premiades, com "La venjança del bandoler" Premi Nestor Luján i "La força d'un destí" Premi Ramon Llull, que ha estat la lectura d'aquest mes de març.

Les tertulianes han manifestat que és un llibre de lectura amena, fàcil i sense entrebancs. És destaca el fet que és una biografia i no una novel·la. Cal destacar que es parla de la trajectòria d'una persona real i que els fets que es narren són verídics. 

Ceferino Carrión, un jove de 21 anys, fuig de l'Espanya franquista per anar a Estats Units on canviarà d'identitat i es convertirà en ciutadà americà amb el nom de Jean Leon. És en aquest moment que la seva emprenedoria el fa entrar en el mon dels famosos de Hollywood on és respectat i estimat per la fidelitat i confiança vers els personatges famosos del seu entorn.

Es comenta que ha agradat pel recorregut que té entre els personatges, des d'actors famosos fins a polítics que van ocupar la Casa Blanca. Trobem l'estil periodístic de l'autor passant de puntetes per la vida de Jean Leon aconseguint els somnis amb elegància i luxe. A la tertúlia  ens preguntem on han quedat les complexitats de Ceferino Carrión i família, on han quedat els conflictes i les misèries per aconseguir el somni. La lectura ha agradat però ha faltat profunditat en el personatge i remarquem l'estil de reportatge periodístic que no desperta emoció. 

Podeu visitar un dels seus èxits aconseguits amb l'elaboració d'un vi propi que porta per nom Jean Leon. El celler es troba a Torrelavit (Alt Penedès) on ofereixen tastos de vins i activitats variades.

BOULDER d'Eva Baltasar

 

Eva Baltasar és poeta i escriptora catalana. Aquest mes de febrer hem dedicat la lectura del club al seu llibre Boulder pel qual va ser nominada al Premi Internacional Booker  i també seleccionada com a finalista, essent la primera obra literària finalista en llengua catalana.

En la tertúlia s'ha comentat que és una novel·la diferent, que no es pots valorar només l'argument de la narració sinó que el valor recau en la pròpia narració, en la forma. 

Ja des de la primera pàgina l'escriptura ve impregnada de poesia, pel seu lèxic i per la quantitat d'imatges que plasma mitjançant la paraula. I és en aquest aspecte que es reconeix la veu d'Eva Baltasar com a poeta, capaç d'escriure una novel·la amb una prosa poètica intima i reflexiva  en la pell d'uns personatges peculiars.

S'ha parlat també de temes com la solitud i la precarietat en la que se sent còmode la protagonista "Boulder", també de la possessió en la relació de les persones o de la seva dependència, de maneres de viure la maternitat i la sexualitat etc.

La novel·la ha estat molt ben valorada per les tertulianes del club.

LA MESTRA I LA BÈSTIA Imma Monsó

"La Mestra i la Bèstia" d'Imma Monsó, el 2024 va estar guardonada amb el Premi Òmnium a la millor novel·la de l'any i amb el Premi Joaquim Amat-Piniella.

Imma Monsó és una escriptora catalana que en la seva obra tracta temes com les relacions familiars, el temps, la mort, la malaltia i la comunicació. Després de llegir "La mestra i la Bèstia" podem dir que els ha condensat tots al llarg de l'obra. 

Les tertulianes han comentat que és un llibre molt intens i que passa per moltes fases, algunes difícils d'entendre segons la perspectiva actual. Ens explica les conseqüències de la guerra civil en la vida de dues generacions. Unes vivències marcades pel silenci, un silenci que abraça al personatge principal, la Severina. Per alguna tertuliana aquest silenci tan marcat és incomunicació.

S'ha destacat el personatge de Simeó que sobresurt pel seu físic però que a la protagonista l'atrau perquè li veu la pena que el sosté. També es comenta el context musical que destil·la al llarg de tota l'obra i el llenguatge propi d'una zona rural molt  acurat. 

EL VIGILANT EN EL CAMP DE SÈGOL de J.D. Salinger

 

El vigilant en el camp de sègol és la única novel·la que va escriure J.D.Salinger. Es va publicar per primer cop el 1951 i va generar molta polèmica pel vocabulari i les referències al sexe, alcohol, prostitució.. en la societat americana de l'època.

És un llibre que no deixa indiferent. En els membres del club de lectura hem tingut lectors a qui ha agradat  molt el llibre i també detractors que no l'han acabat de llegir. 

Ha estat un llibre que tot i no haver agradat a part del grup ha generat molta conversa per tots els temes que ha fet sorgir a partir del protagonista en Holden Cauldfield, un personatge complex i molt profund, amb una personalitat inestable per la incomprensió del món dels adults. S'ha comentat molt el vocabulari i les repeticions de paraules, la ironia, la solitud, la buidor i la manca d'estimació.

Es destaca la relació del protagonista amb la germana petita, la seva complicitat per protegir-la dels adults. Precisament és aquests rebuig a l' hipocresia i al mon que no li agrada que el porta a la desorientació. En aquest punt s'ha connectat amb les malalties mentals que actualment surten a la llum del dia en molts adolescents causades per la incomprensió, rebuig, solitud...

Iniciem de nou el Club de Lectura amb "Cavalcarem tota la nit" de Carlota Gurt. 

Carlota Gurt és traductora i escriptora. També té formació en el camp d'Empresarials, Estudis d'Àsia Oriental, Audiovisuals i Comunicació, altres. Ha treballat com a cap de producció i ajudant de direcció del grup teatral La Fura dels Baus i va guanyar el premi Mercè Rodoreda (2019) amb el llibre que hem llegit el mes d'octubre.

Cavalcarem tota la nit és un llibre de relats que no ha deixat indiferent a les lectores del club. Hem parlat de cada un dels contes i dels  personatges que els habiten. S'han destacat les descripcions per la quantitat de detalls que esmenta, una tertuliana ha manifestat que mentre ho llegia era com si estes pintant un quadre. 

Els contes són molt variats i amb moltes metàfores que l'autora insereix per expressar irònicament, moltes vegades, temes importants. També s'ha comentat que algun  conte costa d'entendre pel caire surrealista, tot i que et manté l'interès fins al final.  

Valoració: 7,5

CA LA WENLING de Gemma Ruiz

 Tanquem la temporada del Club amb la lectura del llibre de la Gemma Ruiz " Ca la Wenling".

La Gemma Ruiz (1975) és periodista i escriptora. Ha treballat des de 1997 al servei d'informatius de Televisió de Catalunya i s'ha especialitzat en cròniques culturals dels Telenotícies. Va publicar la primera novel·la Argelagues el 2016, posteriorment Ca la Wenling i el 2022 va guanyar el Premi Sant Jordi amb Les nostres mares.

La lectura de Ca la Wenling ha estat una mostra de pura amistat que es va confegint de mica en mica. En la tertúlia es comenta que en la narració es veu reflectida la professionalitat periodística de l'autora en la forma com va tractant les diferents temàtiques que surten al llarg de tot el llibre.

En principi podríem dir que fa un retrat de la vida de barri mitjançant els personatges que van passant per Ca la Wenling, però no ens podem quedar només amb aquesta lectura. De forma molt mesurada va introduint molts temes que ens faran pensar: societat patriarcal, cultura oriental i costums, perjudicis, feminisme, masclisme en grans autors literaris, la política del fill únic a la Xina, les adopcions, les àvies ciment, la llei d'estrangeria, abusos dels drets humans i un llarg etc.   

Es comenta també el tipus de llenguatge planer com els seus personatges que incorporen un vocabulari que es va perden: aviam, cagon tot... va combinant català i castellà imitant la parla dels xinesos nouvinguts. Fa referencia també a cançons i textos en anglès. Vaja una extensa mostra d'interculturalitat molt ben treballada. 

Esperem que gaudiu de l'estiu amb moltes lectures i ens tornem a veure al setembre.

DESIG DE XOCOLATA de Care Santos

 

La lectura del mes de maig ha estat Desig de xocolata de Care Santos, llibre amb el que va rebre el premi Ramon Llull l'any 2014.

La novel·la narra tres histories diferents amb un objecte comú que fa de nexe: una xocolatera de porcellana blanca. 

En la tertúlia es comenta la singularitat en el plantejament de la narració que fa Care Santos  començant la 1a història en la Barcelona contemporània, la segona la situa al S XIX per acabar la última al s. XVIII. 

Al llarg dels tres relats  fa un retrat costumista de Barcelona en diferents moments històrics i també de l'evolució en l'elaboració de la xocolata i el seu consum. Aquest ordre invers del temps fa que el llibre sigui original. 

Hem parlat de cada personatge i com se serveix l'autora d'un objecte, la xocolatera, com element protagonista en cada context. Protagonista pel fet que és el motiu pel qual es fa la narració, esbrinar  d'on surt.

Les tertulianes manifesten que han gaudit de la lectura i també de la tertúlia en la que no hi podia faltar la xocolata que hem degustat.